Rodrigo, Francesc

Com una albada antiga

A la memòria de Vicent Andrés Estellés

QUAN arriba la matinada

l’alegria resta oblidada

es perd entre l’albada

com les estreles entre el sol.

Però no s’esborra el teu record,

perquè tinc gravat el teu nom

com un tatuatge fet pel mar

que em plena de foc i d’amor.

Seràs crit i carícia profunda,

el cant d’una antiga albada,

la veu dolça que amara

tota la solitud despullada

I guanyarem la partida

amb la clau que obre

totes les portes de la nit,

i il·lumina la vida compartida.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

Vida

QUAN la vida s’escampa davant teu

com un bosc encés o un ardent oceà,

decisió teua si seràs heroi o escòria,

no serà fàcil i et farà prou mal,

però l’esforç és el camí de la victòria,

no tinc cap dubte que guanyaràs.

Si vols vèncer hauràs de canviar la trajectòria,

virar el teu vaixell per travessar la mar

i buscar la calma, ben lluny de la cridòria.

Per poder trobar en la cadència ininterrompuda

de les ones i dels vents la bellesa dels dies.

Ja no seràs mai més vassall ni esclau

perquè has tingut la força de capgirar la història

per trobar l’equilibri entre experiència i pensament.

Així aprendràs a gaudir dels dies efímers de glòria

i ja la vida no et farà cap mal.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]