Imatges d'aigua

LA càmera fotogràfica dorm al calaix,

guarda alegries i somnis, retrats dels avis,

fotos de paisatges, nens jugant al carrer,

festes, l’aniversari de la mare, viatges,

companys d’estudis ― testimonis que atresoren vida.

Ignora, però, que per rambles i barrancs

davallen trombes homicides de fang.

La desesperança inundarà tot el paisatge,

devastant camps, pobles i cases; enduent-se vides

sobre la terra abandonada a la tragèdia.

Després de tant de dolor i tanta pena submergida,

en arribar les noves aigües amansides,

de nou serà fèrtil la vall i noves seran les esperances.

Lluirà el sol i tornarà la joia als carrers,

l’atrafegada gent amb il·lusions renovades.

La càmera recuperada és un niu que acull la memòria,

una eina que obrirà l’obturador per retenir la llum

d’escenes d’ajut fratern, de mans abnegades,

de rius de gent que s’ofereix generosa

―imatges d’un poble lluitador i solidari.

[Dins del projecte del curs 2025-26, sobre la Dana: Som aquest esguard damunt del full]

Des de la lluna

AIGÜES efímeres regaran el teu hort.

Fes solc a solc els dies, planta llavors,

conrea, cull fruits, segueix el dictat ancestral

de l’alfa a l’omega en el cercle solar.

Entrega’t!

Res posseïes, res posseeixes, res posseiràs,

sols el pervenir et durà certeses i atzars,

inicis i finituds, i serà guia el goig i l ́esforç.

Abans, ara i sempre, lluita i avança.

Rebel·la’t!

Recorreràs llargues distàncies,

plàcides valls, mars tenebroses,

i tot serà repte i experiència sense límits,

bagatge acumulat i nous aprenentatges.

Esforça’t!

La innocència del nàixer, el dolor de l’adéu,

els encerts, les errades, so i silenci, presència i buidor

en el mural procel·lós de la vida,

indicis d’un incert camí i de la incerta arribada.

Alerta!

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

Des de la lluna

DES de la lluna en la nit callada,

la terra és un somni, una llum enamorada.

Els oceans ballen com una mar de plata,

des de la lluna la vida espatlla l’enyorança.

Sàviament, amb la veu amagada,

fes camí del present i del present fes albada,

que cada matí és nou i nou esclata

davant dels teus ulls per a que tingues confiança.

Sigues constant, la senda afermada,

dels passos importants sempre cal deixar petjada.

Sentit, esforç i il·lusions, res desbarata,

front al fracàs i el triomf riu, no t ́atures, avança.

Un poc de progrés és ja arribada,

que la vida se ́n va de pressa sense tornada,

i encara que la ruta siga ingrata,

discretament, de petites coses fes gaubança.

Des de la lluna en la nit callada,

la terra és un somni, una llum enamorada.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

La veu poètica

UNA casa i quatre parets, desassossec,

però una germana em salva, la que

és paraula i sempre m ́acompanya en tot,

ressonància eterna al meu interior.

Poesia dins del cor en cada batec,

poemes que em dicten els meus sentiments,

parlen de la vida, de l ́amor, de la mort

i de totes les coses que hi ha a l ́univers.

Calfreds de l ́ànima al fons de l ́idioma,

immensitat que reverbera en els versos,

còsmica llum dels mots en l ́aire esbandida.

Enigmàtica font, alè inspirador,

claredat que ompli totes les estances,

companya poètica, venerat tresor.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

Desperta!

SOMNIE amb un bosc perdut a la natura,

tot és meravellós, net i fantàstic.

Escolte l ́aigua del riu i el cant dels ocells,

al resplendent paisatge el temps s ́atura.

Vull viu aquest somni la vida futura,

gaudir de la pau i concòrdia del càntic

de tots els sers vius diversos i bells.

Ben cert que hi ha lloc per a cada criatura!

Desperte i no veig res més que misèria,

contaminació, onades de plàstic,

guerres, fam i odi per tot el planeta.

Respectem la mar, cuidem de la Terra,

aturem tots junts el canvi climàtic,

fem de cada dia germanor i festa!

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]