FERRI, LLUÍS
Embedded Files
Bibliografia
Bibliografia
Poesia.
Llum de silencis, Ajuntament de Petret, 1990
Navilis silents, Aguaclara, 1998
Les últimes llunes, Ajuntament de Beneixama, 2006
Epitalami del sol, Editorial Club Universitario, 2014
Escrit sobre les dunes, Neopàtria, 2018
Nits argentades, Fundació Poeta Francisco Mollá, 2023
Antologia poètica
Antologia poètica
Del poemari Navilis silents:
Del poemari Navilis silents:
Incendi
Incendi
Contemple desolat
el que queda del naufragi,
el fumejant lament
del meu enderrocat paisatge.
Insospitada imatge
d’arbres mil·lenaris,
abatuts germans
entre devoradores flames.
Desolador lament
de fustes abrasides,
plany clamorós
de branques despullades.
Indiferent, el foc saquejador
segueix el cec itinerari
evaporant la saba mineral,
deixant un rastre
de cendres homici
Quanta bellesa des.
vegetal,
quant devastat prodigi,
desconcertant absurd
de terres calcinades!
ɣ
La mar
La mar
M’he maridat amb tu
donzella cristal·lina
i t’he abraçat per a aprendre
l’antic vaivé de les escumes,
la dansa mil·lenària
que arrossega incansable
les pedres a les platges.
I ara no vull altre bressol
que el balanceig inquiet
de les teues onades,
els teus esquitxos humits
sobre la meua pell.
M´abandone altrament
als vents que t’acaronen,
al vol cerimonial
de les gavines,
al paradís dels blaus
on dormen antics déus.
Per sempre meua la mar,
amor inextingible.
Del poemari Llum de silencis:
Del poemari Llum de silencis:
Crònica
Crònica
Sé prou que la claror
germina dins la fosca
Joan Vinyoli
Malmenada història,
memòria emmurallada
pel fred de les espases,
superba obscuritat d’insults,
despossessions,
colonització incessant,
provocacions, ultratges,
inútil sang derramada.
Malgrat tant de dolor,
s’albira el termini del silenci,
la recuperació inajornable.
Encara ens queden testimonis
perquè aquest poble infrangible
òmpliga a doll les velles àmfores.
ɣ
Somriu
Somriu
Somriu,
somriu-me,
que quan em somrius
s´ompli el meu món de tu,
el temps és dolç,
s’il·lumina el dia
i nets apareixen els somnis.
Nous vents d’il·lusions
brillen plens de joia
al teu voltant.
S´esclata la llum
als teus llavis.
Quan em somrius
el meu cor
festeja la vida.
Del poemari Últimes llunes:
Del poemari Últimes llunes:
Ordre mundial
Ordre mundial
Tothom al seu lloc,
cadascú propietari universal
de l´escassa parcel·la
que delimita la petjada justa
dels seus peus sobre la Terra.
Tan iguals i tan distints!
Els banquers assetjant les butxaques,
els sacerdots al seu Olimp,
els governants mentint-se a sí mateix,
els militars jugant amb les vides alienes.
Tan iguals i tan distints!
Els treballadors, les bruixes,
les reines, els científics,
les models, els notaris,
els soldats, les mestres,
els malalts, les pobres,
les ministres, els presoners,
els botxins, els patricis,
les...
I els nens?
Ai, ai el nens!,
massa petits
per a ser protagonistes.
ɣ
Batecs de Nereu
Batecs de Nereu
Mirar la mar.
Aprendre de les ones la constància.
Beure el silenci,
la saviesa acumulada
a la fondària blava,
al ventre remot de la vida.
Seguir els infinits camins de l’aigua.
Del poemari Epitalami del Sol:
Del poemari Epitalami del Sol:
Calidoscopi
Calidoscopi
Al fons dels teus ulls es veu la mar,
pentagrames i abecedaris nous,
ignotes constel·lacions de magnòlies
i l’insòlit pleonasme de la llum.
A la teua mirada hi ha ocells,
pinars a trenc d’alba, blats,
fragments de lluna,
zèfirs de la Mediterrània
i candoroses rialles d’infant.
Del teu esguard brollen palmeres i llorers,
valls i cimeres, els estels de Miró,
peixos, astres, esperances i,
fins i tot, el que em queda per gaudir
de la claror del Sol i sobreviure.
ɣ
Diumenge
Diumenge
Despertar albirant als teus ulls
la veu de cristall que encén el sol,
gaudir del cant de les campanes
que triomfen al teu front.
Oir els primers sorolls quotidians
ignorant l’amenaça del temps,
l’escomesa diària, les derrotes,
i tot el que hi ha fora mur.
No tindre objectius ni fites,
ni vents, ni tempestes,
jaure just on naix la teua mirada
i refermar el nostre pacte de tendresa.
Burlar la soledat i lentament
tornar a aprendre la vida
amb l’única i suprema responsabilitat
d’esbullar-te delicadament els cabells.
Obrir els finestrals i celebrar
la festa de la llum
entreteixint paraules i besades.
Tenir tot un jorn al davant
per a aprendre l’alfabet de la pell
i amb dos cossos ser u.
Del poemari Escrit sobre les dunes:
Del poemari Escrit sobre les dunes:
Crepuscle
Crepuscle
“La nua tarda,
que de la llum sortia
al mar i la muntanya”
Salvador Espriu
Es trenca el vespre i lentament
van desplomant-se els argentats
reflexos, les derrotades hores.
Somorta la llàntia incandescent
cansadament sucumbeix
entre les condormides aigües.
La mar immensa i solitària
a l’aire obscur estretament
s'abraça per a afrontar la nit.
El dia altra vegada s’evapora,
altra vegada es romp
derrotat en espurnes.
Ara sols queda el fràgil mormoleig,
la serenor silent d´un altre jorn vençut
per l’ocàs fugitiu que tomba somnolent.
ɣ
Exili
Exili
La fugaç bromera arriba
al llindar incert de la platja,
des de la barca escolte
l’alenar romput de les ones,
el cansat arrossec de les pedres.
S’acaba per fi la incertesa,
l’anhel de trobar una llum,
un far que em mene segur
cap a noves contrades.
Deixe en regions desolades
el fugitiu bagatge d’espelmes,
les tremoloses paraules de l’adeu.
Abandone per badalls inclements
el temps que travessa distàncies,
l’esquerp estimball de la dèria.
Ara he de marxar decidit
i nodrir de nou les artèries,
per a guanyar paratges anònims
i enfonsar el passat a les aigües.
Poemes seus dins del projecte
Poemes seus dins del projecte
Des de la lluna
Des de la lluna
AIGÜES efímeres regaran el teu hort.
Fes solc a solc els dies, planta llavors,
conrea, cull fruits, segueix el dictat ancestral
de l’alfa a l’omega en el cercle solar.
Entrega’t!
Res posseïes, res posseeixes, res posseiràs,
sols el pervenir et durà certeses i atzars,
inicis i finituds, i serà guia el goig i l ́esforç.
Abans, ara i sempre, lluita i avança.
Rebel·la’t!
Recorreràs llargues distàncies,
plàcides valls, mars tenebroses,
i tot serà repte i experiència sense límits,
bagatge acumulat i nous aprenentatges.
Esforça’t!
La innocència del nàixer, el dolor de l’adéu,
els encerts, les errades, so i silenci, presència i buidor
en el mural procel·lós de la vida,
indicis d’un incert camí i de la incerta arribada.
Alerta!
[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]
Des de la lluna
Des de la lluna
DES de la lluna en la nit callada,
la terra és un somni, una llum enamorada.
Els oceans ballen com una mar de plata,
des de la lluna la vida espatlla l’enyorança.
Sàviament, amb la veu amagada,
fes camí del present i del present fes albada,
que cada matí és nou i nou esclata
davant dels teus ulls per a que tingues confiança.
Sigues constant, la senda afermada,
dels passos importants sempre cal deixar petjada.
Sentit, esforç i il·lusions, res desbarata,
front al fracàs i el triomf riu, no t ́atures, avança.
Un poc de progrés és ja arribada,
que la vida se ́n va de pressa sense tornada,
i encara que la ruta siga ingrata,
discretament, de petites coses fes gaubança.
Des de la lluna en la nit callada,
la terra és un somni, una llum enamorada.
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]
La veu poètica
La veu poètica
UNA casa i quatre parets, desassossec,
però una germana em salva, la que
és paraula i sempre m ́acompanya en tot,
ressonància eterna al meu interior.
Poesia dins del cor en cada batec,
poemes que em dicten els meus sentiments,
parlen de la vida, de l ́amor, de la mort
i de totes les coses que hi ha a l ́univers.
Calfreds de l ́ànima al fons de l ́idioma,
immensitat que reverbera en els versos,
còsmica llum dels mots en l ́aire esbandida.
Enigmàtica font, alè inspirador,
claredat que ompli totes les estances,
companya poètica, venerat tresor.
[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]
Desperta!
Desperta!
Somnie amb un bosc perdut a la natura,
tot és meravellós, net i fantàstic.
Escolte l ́aigua del riu i el cant dels ocells,
al resplendent paisatge el temps s ́atura.
Vull viu aquest somni la vida futura,
gaudir de la pau i concòrdia del càntic
de tots els sers vius diversos i bells.
Ben cert que hi ha lloc per a cada criatura!
Desperte i no veig res més que misèria,
contaminació, onades de plàstic,
guerres, fam i odi per tot el planeta.
Respectem la mar, cuidem de la Terra,
aturem tots junts el canvi climàtic,
fem de cada dia germanor i festa!
[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]
Page updated
Google Sites
Report abuse