A vora mar

AMB pala, poal i rastell anirem a vora mar,

on la mirada es fa clara i la pell enfosqueix.

La pala llevarà arena a l’arena i naixeran clots

profunds i ombrius on amagar regals i secrets.

L’arena omplirà els poals i en farem flams i flamets

per alçar castells que la mar esfondrarà rient.

I riurem nosaltres amb ella mentre, com les urpes d’un gos,

dits i mans escarboten per buscar carrancs i tellines. Res!

I amb aquella arena xopa ens pintarem cos i mans.

Omplirem el poal d’aigua i ens arruixarem de dalt a baix.

Ai!, el rasclet, també voldrà joc i amb ell dibuixarem

solcs en un jardí de sorra llaurat a base de bé.

Replegarem pedretes i algues i petxines i allí les plantarem.

I les restes de naufragis de pirates forasters aniran al fem.

Amb el cos fatigat fins als cabells amb tant de comboi i riure,

tornarem a casa amb poal, pala i rastell. Demà, més!

[Dins del projecte del curs 2025-26, sobre la Dana: Som aquest esguard damunt del full]

[M'alce...]

M'ALCE de bon matí i em deslliure

del que sobra al cos després

del repòs nocturn

i somric pel goig camí de la piqueta

a pel grapat generós i sagrat d’aigua

que eleve al rostre,

tot ensumant-la,

agraïda.

poca cosa més espere ja

de la vida que fer allò vital

per mi mateixa

   sense necessitat

    de ningú més.

i un tros de pa, si pot ser cuit

amb llenya a la sola del forn,

i un rajolí d’oli verge per sobre,

amb la certesa que

 la nit serà fosca

i el matí lluent.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]