Dol d'allò que ja no serà

M’HE perdut buscant l’estima

entre racons del passat

esborrats amb sang

i besos no donats.

S’ha esborrat l’horitzó del temps,

el cel entre llàgrimes,

la mar amb cabells mullats de sal.

Lentament, amb la cadència

dels rellotges d’arena

mor la il·lusió dels vius,

el joc atroç de la pèrdua i el dol

en un mateix cos.

I quan oblidem la remor del mar,

tot s’acabarà un dia qualsevol

quan ja no hi haja fe ni amor.

El món s’acabarà

quan ja en ningú confiem.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

[En el meu món...]

EN el meu món

faig el que vull

perquè m’ho dicta el cor

i donen fe els ulls.

Un lloc on he lluitat

per ser la meua llar,

per fer d'aquest desastre

una alenada d'aire net.

El meu món té regles pròpies

on sé que tot és lliure

quan m'acompanyen els estels,

la natura i el cel.

El meu món té el meu somriure

per bandera

i el cor clar

com a consigna.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

[Entre per la porta...]

ENTRE per la porta de la meua llar,

i allí on soc

puc sentir la frescor,

amb el so de la mar.

Puc aprendre de nou a estimar

des del punt on sent la remor

d'un cos que no sap on té el cor,

descobrint-lo amb un fallit malabar.

Per creure que pecar

és perdre el color

i tot valor

just abans de xocar.

En el punt que comence a naufragar,

a les portes d'un cel suggeridor,

comença a brotar la llavor

des del lloc on vaig cridar.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]