[No serveix...]

EN silenci proclame 

O serveix per a res resa el badoc,

ignorant de ma llengua la dolçor.

Quina pena! canta el poeta

endevinant afligit la desfeta.

No sap potser l’ingenu

que la grandesa del meu poble

es mesura mot a mot?

Mare, pare, aigua, terra,

lluna, desig, esperança,

tot això i més soc jo.

Però també soc tempesta,

força, remolí, clamor.

No em podreu cloure la boca

perquè aquesta llengua nostra

s’ha de preservar al món.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

[En silenci...]

EN silenci proclame dos o tres veritats

que la música amaga, simfonia constant,

és senzill el meu credo, mes si molesta ho sent

encara que ho intentes no acallaràs la veu.

Darrere del llindar on s’oculta el meu cor

trobaràs si escorcolles de dolor remolins

que per la pell alenen espurnes de tristor

a la recerca eterna de la vida el sentit.

De vegades quan plou capbusse el pensament

que la fredor marina alleugera amatent

mentre escampa la boira, en el mar, pluja riu,

esperant que desperte delerós mon estiu.

Aleshores com sempre te m’apareixes tu,

faró, nord, salvaguarda, destí,

i amb dolça melodia dibuixes el futur

els dos junts de la mà recorrem el camí.

Flama i foc, esperança i desig

omplin este viatge de ventura i de goig

sense tu jo no soc

sense tu jo no visc.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

[Perdre o guanyar...]

PERDRE o guanyar?

Feina o menjar?

Desassossec?

El teu recel amiga Carme

és irreal, atura’t, sent,

fes una ullada al teu voltant,

allà al fons hi ha la muntanya,

ací a prop canta un ocell.

Potser no escoltes la poesia,

la melodia que cada dia

ens acompanya?

Viure és un joc, una aventura,

el ball de l’ésser amb la natura.

Si véns amb mi t’ensenyaré

del vell poeta la noble casa,

dolces estrofes , rimes novelles,

dels mots el cor travessarem.

Si vens amb mi amiga Carme

cançons, balades, dibuixarem.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

(Les ones corren al mar)

ELS corals els acullen enamorats

i amb suavitat llur vaivé hi captiven,

enredats en l’escuma riallers somriuen

i el sol al fons envia rajos daurats.

A l'horitzó s'albira una gavina

blanca i lleugera de prodigiós sonar

sota els núvols s’enlaira veloç, divina

i al cel escolta de la sirena el cant.

Un vaixell solitari sent la tonada

i melangiós deté el seu pas cansat

en silenci entona tan suau balada.

Ones, escuma, vaixell, sirena, cant,

no us atureu, beseu la daurada onada!

Correu, danseu , estimeu amb llibertat!

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]