Vicent Andrés Estellés

Canten ocells al dematí al balcó

Canten ocells al dematí al balcó.
Escolte els becs i l’aleteig constant.
Als cap al tards, de vegades, retornen.
Diria: sóc feliç d’alguna cosa.
No ho gose dir. Potser fóra inexacte.
Senzillament, ara anotava uns fets.
La veu del mar retorna veus d’infants,
veus d’uns infants com perduts dintre un bosc,
en arribar l’acabament del dia.