Cant de Vicent

ESCRIC, llavors penso.

Reposava a la tauleta

de nit, en lluna de mel,

el meu primer llibre:

Un hivern a Mallorca.

Encara no sabia llegir,

llavors no existia.

Emperò, el Llibre

es dividia i es multiplicava

en tants altres llibres,

i aquest, present, bategava.

Tot llibre estossega i eructa

la sang de la passió

pel ritme de l'escriptura

i de la música,

pel ritme de l’eros engendrador.

Vaig ser concebut

sota la castellania de la creu.

El pare persignà tres vegades

l’estaca damunt la flor.

Sé que soc fill del plaer i de la joia.

A pesar del ritual de les formes,

el pecat original no se'ns transmet.

Cada ésser que neix,

neix amb substància

de potencial llibertat.

A cada naixença, cau una dictadura.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]