Veu d'aigua

CAU la pluja de l’aire en vertical.

De baix a dalt, la terra puja a la pluja.

Roda avall acarrerada en horitzontal,

L’aigua s’aplana quan prosa, davalla la pluja.

S’eleva el cant amb aigua i aire.

S’esfilagarsa l’aigua en un sol raig d’aire.

Escup d’aigua la paraula,

Dona forma a la memòria.

Beu en glop quan la pluja rodola en l’aire,

Forma sense forma, forma pura d’aire.

Veu d’aigua que planta llavors de revolta a la terra,

No importa que l’art no tingui forma reglada a la terra.

Feta d’aigua perquè la terra fixi la forma de l’aire.

Fangar de llot, la terra promesa de foc i aire.

Separa amb foc l’aigua. Crema la terra,

Fes que l’aigua perduri en el foc de la terra.

[Dins del projecte del curs 2025-26, sobre la Dana: Som aquest esguard damunt del full]

Cant de Vicent

ESCRIC, llavors penso.

Reposava a la tauleta

de nit, en lluna de mel,

el meu primer llibre:

Un hivern a Mallorca.

Encara no sabia llegir,

llavors no existia.

Emperò, el Llibre

es dividia i es multiplicava

en tants altres llibres,

i aquest, present, bategava.

Tot llibre estossega i eructa

la sang de la passió

pel ritme de l'escriptura

i de la música,

pel ritme de l’eros engendrador.

Vaig ser concebut

sota la castellania de la creu.

El pare persignà tres vegades

l’estaca damunt la flor.

Sé que soc fill del plaer i de la joia.

A pesar del ritual de les formes,

el pecat original no se'ns transmet.

Cada ésser que neix,

neix amb substància

de potencial llibertat.

A cada naixença, cau una dictadura.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]