Marrodán Verdeguer, Beatriz

D'ones i besllums, la vida

i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula

Vicent Andrés Estellés

CAMINANT entre llargs silencis

amb les mans buides d’anhels,

com qui carrega als ulls el pas dels dies,

vaig descobrir en les boires de la nit

la cavitat del temps,

i, entre eixes besllums, de secrets i somnis,

he aprés a estimar-me la vida.

I ara, me l’estime com un glop de vi

que deixa el rastre vellutat als llavis,

o quan arriba sense pressa,

sense més temps que el present,

com la pausa que es forma

quan el sol descansa al meu rostre,

el seu ball,

el fum d’un café,

els colors del capvespre.

I tan lluny o prop el final m’acarone,

m'asseuré serena entre el fragor de les seues ones

sabent que seré el cant de les meues membrances.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

La flama

CUIDA cada paraula

car és teixit de la nostra essència,

deixa que el vers rebel fuita entre les síl·labes

i jugue amb la vida que aquesta terra alberga,

aquest escenari caroté i socarrat.

Cuida el que dius, però dis-ho,

sigues la veu d'aquell que no va tindre,

perquè és així com moren els pobles

emmudits.

Cuida la flama que dins portes,

onatge de la memòria

que il·lumina el silenci i no es doblega.

Cuida d’aquest poble teu,

que volien fer-te oblidar i ací està

dempeus mirant al cel amb fermes arrels.

Tot i que l'escuma ens acuite,

saltarà la flama entre els badalls del temps,

sonarà la dolçaina i muntaran muixerangues,

rondarà la rosa de paper.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]