CASAS, RAQUEL
CASAS, RAQUEL
Poesia.
Astrolabi. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2006.
Les randes del paradís. Palma: Moll, 2007.
La dona bilingüe. Barcelona: Viena, 2008.
Balcons que escupen mitges. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2018.
Estimar Nick Kamen. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2020.
Vessar el càntir. Barcelona: Viena, 2020.
Creixia en fulles la memòria.
Vicent Andrés Estellés
COM acaronar el gat del veí,
com si tu i jo fóssim corfes de taronja,
com un petit fracàs,
com pintar la cara d’un mort amb retoladors,
com fer un muntó de plomes brutes i suaus,
com un secret a bastament repetit,
com un perol,
com un renill,
com ser la nineta dels ulls d’algú,
com una mà que baixa per l’esquena,
com un cobertor ple de polls,
com un cos dins d’un altre cos,
com quan t’entren ganes de plorar,
com aquells primers anys petits
i com un cop de puny
enterrat contra la neu.
[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]
NO hi ha raons,
no hi ha explicacions.
Aquest amor és allau i ferida oberta
i planta amb punxes diminutes
que guardo sota les parpelles.
On corres tan de pressa?
Et veig marxar però mai no tornes.
T'he esperat a la porta de casa teva
mentre cremava mentalment
les lletres del teu nom.
No hi ha raons,
no hi ha explicacions
que m'alleugin de la gran derrota.
A punt de tornar a creure en tu
he començat a empènyer-me fins al barranc.
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]
DE quins moments es pot viure?
La propera vegada vull salvar-me.
La propera vegada no hi haurà derrota:
el món sencer romandrà a la punta
del llapis de la meva mà.
I no trobaré a faltar la casa perquè
em quedaré amagada a dins
fins que pugui escoltar, com abans,
la llum bategant del poema.
[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]
AMB un tros de guix
escric tres paraules:
taronger, jardí, capvespre.
Després lligo un fil molt prim
des de l’arbre fins a la casa.
Quan acabo, canto.
Canto i m’assec al terra
amb un gat mig adormit
a la falda i el perfum de les flors
enganxant-se’m molt fort al pit.
[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]
NO t’amoïnis,
no fugis, no cridis,
no ploris si descobreixes
que has arribat el final del camí
i que amb el pas del temps
no has escrit res més que silencis.
A fora t’esperen
tots els poemes d'amor.
[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]
Efímer, ràpid, veloç
passió d'aquesta vida
Javier Arès
TOT em falta:
un vaixell per fer de nàufraga,
la llengua aturada a la frontera,
les pigues antigues,
el perfum de la roba estesa,
vent del sud apamant-me
en una ciutat obscena,
les cançons en carn viva
que ningú no vol escoltar,
la cicatriu
i
la
sal.
Tot em falta.
Perquè vull anar lluny,
molt lluny, sempre més lluny,
i obrir camí a un riu espès,
i llaurar el camp de matinada.
Però tot ha desaparegut:
m’he quedat sola, vençuda
i pal plan ta da
amb tota la ràbia
centellejant al pit.
[Dins del projecte del curs 2018-19, sobre poesia]