No hi ha raons

Creixia en fulles la memòria.

Vicent Andrés Estellés

COM acaronar el gat del veí,

com si tu i jo fóssim corfes de taronja,

com un petit fracàs,

com pintar la cara d’un mort amb retoladors,

com fer un muntó de plomes brutes i suaus,

com un secret a bastament repetit,

com un perol,

com un renill,

com ser la nineta dels ulls d’algú,

com una mà que baixa per l’esquena,

com un cobertor ple de polls,

com un cos dins d’un altre cos,

com quan t’entren ganes de plorar,

com aquells primers anys petits

i com un cop de puny

enterrat contra la neu.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

No hi ha raons

NO hi ha raons,

no hi ha explicacions.

Aquest amor és allau i ferida oberta

i planta amb punxes diminutes

que guardo sota les parpelles.

On corres tan de pressa?

Et veig marxar però mai no tornes.

T'he esperat a la porta de casa teva

mentre cremava mentalment

les lletres del teu nom.

No hi ha raons,

no hi ha explicacions

que m'alleugin de la gran derrota.

A punt de tornar a creure en tu

he començat a empènyer-me fins al barranc.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

[De quins moments...]

DE quins moments es pot viure?

La propera vegada vull salvar-me.

La propera vegada no hi haurà derrota:

el món sencer romandrà a la punta

del llapis de la meva mà.

I no trobaré a faltar la casa perquè

em quedaré amagada a dins

fins que pugui escoltar, com abans,

la llum bategant del poema.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

[Amb un tros de guix...]

AMB un tros de guix

escric tres paraules:

taronger, jardí, capvespre.

Després lligo un fil molt prim

des de l’arbre fins a la casa.

Quan acabo, canto.

Canto i m’assec al terra

amb un gat mig adormit

a la falda i el perfum de les flors

enganxant-se’m molt fort al pit.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]

[No t'amoïnis...]

NO t’amoïnis,

no fugis, no cridis,

no ploris si descobreixes

que has arribat el final del camí

i que amb el pas del temps

no has escrit res més que silencis.

A fora t’esperen

tots els poemes d'amor.

[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]

Metamorfosi

Efímer, ràpid, veloç

passió d'aquesta vida

Javier Arès

TOT em falta:

un vaixell per fer de nàufraga,

la llengua aturada a la frontera,

les pigues antigues,

el perfum de la roba estesa,

vent del sud apamant-me

en una ciutat obscena,

les cançons en carn viva

que ningú no vol escoltar,

la cicatriu

i

la

sal.

Tot em falta.

Perquè vull anar lluny,

molt lluny, sempre més lluny,

i obrir camí a un riu espès,

i llaurar el camp de matinada.

Però tot ha desaparegut:

m’he quedat sola, vençuda

i pal    plan    ta    da

amb tota la ràbia

centellejant al pit.

[Dins del projecte del curs 2018-19, sobre poesia]