La casa del poeta

QUAN fora la gelada posa

com besos de fred en cada espurna d’aire,

la meua petita casa

es va emplenant d’afectes.

Ells són els que prenen la flama

que ens abriga la calma.

Per l’estiu obrim les portes,

eixim, fins i tot, per les escletxes.

Correm pels voltants, juguem

amb el sol a tocar i parar.

Però deixem les finestres obertes

perquè els riures d’aquest dia sempre

puguen tornar novament a casa.

Traducció: Yolanda Castaño

Patricia Crespo

Alfons Navarret

A casa da poeta

CANDO fóra a xiada pon

como bicos de frío en cada miga de aire,

a miña casa pequena

vaise enchendo de afectos.

Eles son os que prenden o lume

que nos abriga a calma.

Polo verán abrimos as portas,

saímos ata polas fendas.

Corremos polos arredores, xogamos co sol á pilla.

Pero deixamos as fiestras abertas

para que sempre os risos do noso día

poidan regresar de volta a casa.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]