[I eres...]

I ERES el fill del forner de la vila

que s'alça a les tres del matí, gran victòria,

perquè és a les quatre quan el forn s'encén.

I eres el fill del fuster que fa portes de mobila,

però que ara tot és una cabòria

de patir si tancarà perquè tot ho malvén.

I eres el fill del mestre que vigila la fila,

que sap poc i sols és oratòria

com si recitara el parenostre. Amén!

I eres el fill del llaurador que els matins desfila

cap al seu bancal, i que sap de memòria

quan regar la terra, que de l'oratge depén.

I eres el fill de la modista que les teles enfila

mentres cus un doblec a la falda de Glòria,

la treballadora que la roba rentada estén.

I eres el fill del músic que toca en la cercavila,

amb uns dits que es mouen d'esme tot i la cridòria

de la gent que xarra, critica i no atén.

Eres, però,

tanmateix,

acabaràs sent no-res.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

[Torre d'ivori...]

TORRE d'ivori on ens governen

quatre desgraciats a qui no els dona la gana

que la gent visca en pau sobre un fil d'aranya,

i amb malsons de llum ens enlluernen.

Són llops sota la pell d'una badana,

que s'alimenten del carnús d'una fossana

amagada vilment en una clariana

per una colla de dimonis

que alenen falsos testimonis.

Seguim el parany com una lluerna

atrapada en la foscor d'una caverna.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

[Regant les plantes...]

REGANT les plantes del corral,

assegut prenent el sol ancestral.

Escoltar el cant d'ocells i pardals

que beuen l'aigua bruta d'un poal.

Mentres fa el sopar la mare,

para la taula el pare

encara que li fan mal les cames.

Per a sopar, hi ha truita de faves.

La iaia s'engrunsa i dorm vestida de sol

al costat d'un nadó que plora al bressol.

En eixa casa, hi ha al bancalet un caragol

i és la xiqueta la que juga al futbol.

Tenia castanyes torrades sobre el fumeral encés,

en taula hi ha preparats tres cafés,

i els nets li diuen que faran els deures després.

Ens visiten Susi i Pepi mentres llegim a Estellés.

Això, i més, és la meua llar.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

Com diria el iaio Paco

ARRÒS, com mana la tradició,

és el cor i l'estima dels parents.

No li afiges tampoc pimentó,

ni el torrat, que va lloar Estellés.

Xiquet, cuina-la sempre amb passió,

i no et vanes de ser un gran entés.

Deixa que tot dorma com un nadó

i aconseguiràs un sabor intens.

Per fer la paella, calen pilotes,

ganes de provar i de millorar.

Als bons consells, no els faces carotes

tant en la vida com en el menjar.

No et poses de cap manera cotes,

límits o cuirasses. Viu per amar.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]