FUENTES, BLAI
FUENTES, BLAI
Poesia.
Taula d'absència, Ed. Neopàtria, 2021
Poemes senzills per a persones senzilles, Col·lectiu Ullal, 2010
AMB les cames porugues
pedaleja una vella bicicleta,
amb un caixó buit al darrere de l’esquena.
Cansat de feines feixugues,
d’anar de jove del poble a la caseta
de la marjal on l’aigua és serena.
És hivern, duu una gorra de llana.
Ho ha donat tot i més,
ha lluitat tant i més.
Busca el sol com una sargantana,
de jove espigolava camps,
no tingué excessos,
però no patí fam.
Hi ha coloms enlaire de nit,
arc de sant Martí encés
sense memòria.
Una bicicleta amb un caixó buit,
buit de no-res
i d’una llarga història.
[Dins del projecte del curs 2025-26, sobre la Dana: Som aquest esguard damunt del full]
I ERES el fill del forner de la vila
que s'alça a les tres del matí, gran victòria,
perquè és a les quatre quan el forn s'encén.
I eres el fill del fuster que fa portes de mobila,
però que ara tot és una cabòria
de patir si tancarà perquè tot ho malvén.
I eres el fill del mestre que vigila la fila,
que sap poc i sols és oratòria
com si recitara el parenostre. Amén!
I eres el fill del llaurador que els matins desfila
cap al seu bancal, i que sap de memòria
quan regar la terra, que de l'oratge depén.
I eres el fill de la modista que les teles enfila
mentres cus un doblec a la falda de Glòria,
la treballadora que la roba rentada estén.
I eres el fill del músic que toca en la cercavila,
amb uns dits que es mouen d'esme tot i la cridòria
de la gent que xarra, critica i no atén.
Eres, però,
tanmateix,
acabaràs sent no-res.
[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]
TORRE d'ivori on ens governen
quatre desgraciats a qui no els dona la gana
que la gent visca en pau sobre un fil d'aranya,
i amb malsons de llum ens enlluernen.
Són llops sota la pell d'una badana,
que s'alimenten del carnús d'una fossana
amagada vilment en una clariana
per una colla de dimonis
que alenen falsos testimonis.
Seguim el parany com una lluerna
atrapada en la foscor d'una caverna.
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]
REGANT les plantes del corral,
assegut prenent el sol ancestral.
Escoltar el cant d'ocells i pardals
que beuen l'aigua bruta d'un poal.
Mentres fa el sopar la mare,
para la taula el pare
encara que li fan mal les cames.
Per a sopar, hi ha truita de faves.
La iaia s'engrunsa i dorm vestida de sol
al costat d'un nadó que plora al bressol.
En eixa casa, hi ha al bancalet un caragol
i és la xiqueta la que juga al futbol.
Tenia castanyes torrades sobre el fumeral encés,
en taula hi ha preparats tres cafés,
i els nets li diuen que faran els deures després.
Ens visiten Susi i Pepi mentres llegim a Estellés.
Això, i més, és la meua llar.
[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]
ARRÒS, com mana la tradició,
és el cor i l'estima dels parents.
No li afiges tampoc pimentó,
ni el torrat, que va lloar Estellés.
Xiquet, cuina-la sempre amb passió,
i no et vanes de ser un gran entés.
Deixa que tot dorma com un nadó
i aconseguiràs un sabor intens.
Per fer la paella, calen pilotes,
ganes de provar i de millorar.
Als bons consells, no els faces carotes
tant en la vida com en el menjar.
No et poses de cap manera cotes,
límits o cuirasses. Viu per amar.
[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]