La nina

PASSEJANT sota el fred nadalenc

recorrent València amb enyor,

des d’un engalanat aparador

la màgia blanca es va fer.

Capficada en les meues cabòries

vaig escoltar la dolça veu,

un xiuxiueig familiar, lleu

―Marina! Soc jo, em recordes?

En apropar el nas al vidre,

el baf d’un alé glaçat

amb el guant vaig netejar

per vore la nina que vaig tindre.

Nina! L’aigua et va arrossegar,

maleït dia què tot s’ho va endur...

[Dins del projecte del curs 2025-26, sobre la Dana: Som aquest esguard damunt del full]

L'ofici

S’ALCEN colors al cel, son nous missatges,

el temps retorna, l’esperança s’encén,

es trenca el fred amb càlids homenatges,

milers de papallones suren al vent.

El sol asseca el fang, bada les pedres,

nova vida neix a espentes pels clavills,

el poble sempre renaix de les cendres,

testimoni de lluita per les filles i fills.

Creixen llavors al Sol, son nous coratges,

fruits seran per collir a la tardor,

amb sàvia nova de l’aprenentatge

per no cometre mai més el mateix error.

Recollirem els fruits de la germanor,

enmig de la desídia i la negligència

d’éssers amb còdols de fang sec al cor,

que mai han mostrat un bri de consciència.

Sentirem de nou la veu del poeta

amb força i esperança quan torne a ploure,

que allò que val és la consciència

de no ser res si no s’és poble.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]