L'ofici

S’ALCEN colors al cel, son nous missatges,

el temps retorna, l’esperança s’encén,

es trenca el fred amb càlids homenatges,

milers de papallones suren al vent.

El sol asseca el fang, bada les pedres,

nova vida neix a espentes pels clavills,

el poble sempre renaix de les cendres,

testimoni de lluita per les filles i fills.

Creixen llavors al Sol, son nous coratges,

fruits seran per collir a la tardor,

amb sàvia nova de l’aprenentatge

per no cometre mai més el mateix error.

Recollirem els fruits de la germanor,

enmig de la desídia i la negligència

d’éssers amb còdols de fang sec al cor,

que mai han mostrat un bri de consciència.

Sentirem de nou la veu del poeta

amb força i esperança quan torne a ploure,

que allò que val és la consciència

de no ser res si no s’és poble.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]