Vicent Andrés Estellés

[Quina electricitat o al·lucinat destí...]

Quina electricitat o al·lucinat destí
hi havia obscur al centre del vell dia tornaven
trossos vells de diari grocs del temps il·legibles.
Intente recordar-te i no ho aconseguesc
altres vegades tornes inesperadament
ara intentava en va atreure’t, rescatar-te.
Te n’has anat pel buc de l'escala el forat
sinistre de la pica amb l'aigua amb uns cabells
La carn vol carn diria amb el poeta antic
car jo vull carn també i exclusivament carn
més castament voldria sentir els teus cabells
sota la meua mà, sentir-te vull dir créixer.