Zabala, Júlia

[Esperes...]

ESPERES el senyal que et traurà del laberint,

Ariadna convertida en sirena,

peix daurat, joia en el fang.

Com un sospir de fusta esquerdada

dibuixes tu mateixa el fil, reguitzell de formigues,

dibuixa el camí i el mapa d’un tresor

arrabassat per la tempesta.

Espera si vols, Ariadna, que es dissolga el laberint,

que l’aigua torne a convertir-se en vida,

que aquest llapis cansat que dibuixa el teu destí

siga un sospir de fusta esquerdada

que resisteix perquè encara queden camins i futurs.

Hi ha un silenci darrere de cada lletra escrita.

Hi ha també remor, clam i crit.

Però tu, Ariadna, joia en el fang del laberint,

sabràs de nou escriure o dibuixar un camí nou

com has sabut sempre

com has viscut sempre.

[Dins del projecte del curs 2025-26, sobre la Dana: Som aquest esguard damunt del full]