Chilet, Ignasi

Cançoneta de la casa

CASA, caseta, el dia envelleix

el jorn es fa amable, és poqueta nit.

Casa caseta, amb tu vull hi estar

agrunsar-me al teu braç, poder descansar.

Casa, caseta, el cel no sembla ras

estic de camí, espera’m, que vaig.

Casa, caseta, enllà la teulada, lluny

em trobe aplegant al meu lloc segur.

Casa, caseta, d’on ve aquesta aiguada?

tot és una mar i no sé on m’endú.

Casa, caseta, m’allunyen, no vull

l’aigua m’emporta, errant, m’engul.

Casa, caseta, m’agafe allà on puc

soledat i foscor, em trobe perdut.

Mare, mareta, estrenya’m la mà tu.

Quin malson!

però, despertem junts.

[Dins del projecte del curs 2025-26, sobre la Dana: Som aquest esguard damunt del full]