Viure

VIURE per escriure l'amor

no és cap moda passatgera

és ver compromís de qui vol

gravar les nits amb sol, la pena,

despullar-se amb el desconsol,

fer veure el dur camí en l'escena/

d'una vida que tothom sol

celar eixuta com clapera.

Valent, un ull de llum el cor

per creure ferm la primavera

el vol inquiet del pols, les flors

inaudites d'una aquarel·la

que esclataran lluny de les pors

si em parles: dins meu ols canella.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

La llengua per bandera

A L'ALTRA banda del paper

ets tu qui viu i em veu.

I pels teus ulls tot pren sentit:

arrelen els batecs

vagareja i flueix la sang,

s'arrien, s'hissen veles

i aquest viatge continua.

No ens aturem als ports,

cal celebrar la lluita en vida.

Naveguem sota cels

d'horitzons clars o de tempesta,

cantem belles cançons

per espantar la covardia,

omplim els cors de llum.

A l'altra banda de l'espill

escric per tu i et sent.

Sempre amb l'ànima preparada

la llengua per bandera,

i tot i que el temps és finit

la voluntat al vent

oneja: no mai la perdrem.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

Habitatge

OBRE els ulls el poeta

i esdevenen els versos.

Pels clevills i parets

aguaiten mots, la llum

amb què les mans construeixen

l'habitatge.

El poeta

és la llar, amb els somnis

perduts i guanyats als vents,

la vida enregistrada.

Melodia imperible

vibrant al celobert,

gravada als prims envans

per desar l'energia

d'aquest cel fet present,

tendreses oblidades,

focs futurs per al fred.

Tanca els ulls el poeta,

existiu per les veus.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]