Plou al meu cor

Amor, Amor, un hàbit m’he tallat

de vostre drap, vestint-me l’esperit;

Ausiàs March

VENIES embolcallada per la pluja,

el teu cabell quitrà lluent contra la pell

tan blanca, tan neta.

Ara també plou i t’evoque,

pense aquell amor de nits intenses

i dies fugissers. Apreníem

la glòria d’uns cossos, l’alegria

de les mans enjogassades.

Recorde aquell abril de teles

lleugeres, la frescor àcida de l’aigua,

el deler que et cobria tota com una joia.

Després novembre deixà caure tot

de fulles marcides sobre aquest amor

de places i jardins.

    Amarat de tristesa

passege aquest verger tan solitari ―ara―

i plore la solitud, les llàgrimes finíssimes

com agulles salobres.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

Miratge

I SI només som el miracle del tacte?

Només aquest instant de joia,

que allunya la por d’estimar?

És estrany estar ací,

ser tan sols una mirada, els ulls

i el cant.

Per moments sentir el miratge de la pell

—pura cendra enamorada―

i evocar

un tu

un jo

un nosaltres

tots els pronoms per a cantar

l’amor.

Després no diré res.

Buscaré la llum d’un tros

d’ahir

i el teu record.

Serem només estima i versos.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]