Dir adeu

DIR adeu és dir pena,

udolar el que ens traspassa,

veure el pit arrossegant

pel fang la melangia.

Dir adeu és dir foscam,

emplenar confós l’absència,

permetre’s bressolar l’ànima

minvada pel llarg turment.

Dir adeu és dir deler,

insuflar un foc nou,

concloure alçar les veles

lluents de nit serena.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

Que ben pocs hi ha

DES de la sang us cante:

gràcies per tant, gràcies per tot, us vull.

Des de l’ombra us confirme:

gràcies per fer, gràcies pel sol, us vull.

Des de la terra us dic:

gràcies per ser, gràcies pel vol, us vull.

He heretat uns valors que ben pocs hi ha,

molt d’amor, germanor, justícia, igualtat.

Des del bressol he sentit sempre:

el vostre alé, la vostra sort.

Des de la llar he gaudit sempre:

la vostra pau, la vostra calor.

Des del matí he tingut sempre:

les vostres mans, el vostre socors.

He heretat uns valors que ben pocs hi ha,

molt d’amor, germanor, justícia, igualtat.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]