La ferida mai no es tanca

EMBRIAGADA de dolçor,

m’acariciava amb la paraula,

i teixia un parany d’or

on vaig caure captivada.

Aquell temps de la dolçor

on vaig caure captivada,

va esdevindre un tel de por

amb la mentida enganxada.

El silenci és un corc

que rondina per l’estança.

El presagi d’aquell colp.

La ferida mai no es tanca.

[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]

Més tard

Et van deixar anar. Al teu darrere. Més tard.

Ningú no serà capaç d'abastar-te.

Maria Rúbio

ABANS de la desfeta,

tenia els dits a punt

amb aquesta insistència

epidèrmica, de

fer-te solcs i camins

i no arribar enlloc,

mentre ens agombolaven

els misteris de la nit.

Més tard, l’última nafra

incapaç de sagnar

del tot innecessària

i el fullatge en silenci,

previ a la tempesta,

dels nostres mots marcits.

[Dins del projecte del curs 2018-19, sobre poesia]