Ausiàs March
Dante Alighieri (1265 - 1321)
Edad Media
1000 - 1100 DC
1100 - 1200 DC
c. 1130. Nace Bernart de Ventadorn
1200 - 1300 DC
c. 1230. Carmina Burana
1232. Nace Ramón Llull
1300 - 1400 AC
c. 1397. Nace Ausiàs March
1307. Dante empieza a escribir Divina Comedia
1335. Petrarca inicia Cancionero
1400 - 1500 AC
1459. Muere Ausiàs March
La mort de Roland. Ilustración de las Grandes Chroniques de France (h. 1455). BNF
h. 1075 La Chanson de Roland
Ilustración de la Histoire de Merlin (h.1480). BNF
Dante el les fauves. Ilustración de la Commedia de Dante (h.1440). BNF
Ilustración de el Cancionero de Petrarca (1457). BNF
1330. Juan Ruíz, Arcipreste de HitaLibro de Buen Amor
1330-1335. Don Juan Manuel, El conde Lucanor
1340. Boccaccio trabaja en el Decameron.
h. 1390. G. Chaucer (poeta inglés)
escribe Los cuentos de Canterbury.
Ábside de Sant Climent de Taüll (h. 1123). MNAC
h. 1140* Poema de Mio Cid
h. 1135 Chrétien de Troyes
Paolo Uccello, La batalla de San Romano (c. 1438). National Gallery
1431. Nace François Villon, poeta francés
El texto
Biblioteca d'autor Ausiàs March, en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
Veles e vents han mos desigs complir,
ffahent camins duptosos per la mar.
Mestre y ponent contra d'ells veig armar;
xaloch, levant los deuen subvenir
ab lurs amichs lo grech e lo migjorn,
ffent humils prechs al vent tremuntanal
qu'en son bufar los sia parcial
e que tots cinch complesquen mon retorn.
Bullira·l mar com la caçola 'n forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrara voler tota res mal
que sobre si atur hun punt al jorn;
grans e pochs peixs a recors correran
e cerquaran amaguatalls secrets:
ffugint al mar, hon son nudrits e fets,
per gran remey en terra exiran.
Los pelegrins tots ensemps votaran
e prometran molts dons de cera fets;
la gran paor traura·l lum los secrets
que al confes descuberts no seran.
En lo perill no·m caureu de l’esment,
ans votare hal Deu qui·ns ha ligats,
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.
Yo tem la mort per no sser vos absent,
per que Amor per mort es anullats;
mas yo no creu que mon voler sobrats
pusqua esser per tal departiment.
Yo so gelos de vostr'escas voler,
que, yo morint, no meta mi 'n oblit;
sol est penssar me tol del mon delit
—car nos vivint, no creu se pusqua fer—:
apres ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tots en ira convertit,
e, yo forçat d'aquest mon ser exit,
tot lo meu mal sera vos no veher.
O Deu!, per que terme no y a 'n amor,
car prop d'aquell yo·m trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant de tot l’avenidor.
Yo son aquell pus estrem amador,
apres d'aquell a qui Deu vida tol:
puys yo son viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort per sa strema dolor.
A be o mal d'amor yo so dispost,
mas per mon fat Fortuna cas no·m porta;
tot esvetlat, ab desbarrada porta,
me trobara faent humil respost.
Yo desig ço que·m pora sser gran cost,
y aquest esper de molts mals m'aconorta;
a mi no plau ma vida sser estorta
d'un cas molt fer, qual prech Deu sia tost.
Ladonchs les gents no·ls calrra donar fe
al que Amor fora mi obrara;
lo seu poder en acte·s mostrara
e los meus dits ab los fets provare.
Amor, de vos yo·n sent mes que no·n se,
de que la part pijor me·n romandra;
e de vos sab lo qui sens vos esta.
A joch de daus vos acomparare.
Veles i vents compliran els meus desigs
Fent camins perillosos per la mar.
Veig armar-se contra ells el Mestral i el Ponent;
El Xaloc i el Llevant, en canvi, els deuen ajudar
Amb els seus amics, el Gregal i el Migjorn,
Pregant humilment al vent de Tramuntana
Que el siga parcial en el seu bufar
I que tots cinc aconsegueixin el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn,
Canvianr el seu color i estat naturals,
I mostrarà odiar (voler mal) a tot allò
Que sobre ell s'aturi per un moment:
Els peixos grans i els petits correran a salvar-se
I cercaran amagatalls secrets:
fugint del mar, on han nascut i s'han criat,
saltaran a terra com a gran remei.
Els pelegrins tots alhora faran prometences
I oferiran molts exvots fets de cera
La gran por traurà a llum els secrets
Que mai no seran descoberts al confessor.
En el perill no us oblidaré a vós,
Sinó que faré vots a Déu que ens ha lligat
De no minvar les meves voluntats fermes
I de tenir-vos sempre present.
Jo temo la mort per no absentar-me de vós
Perquè Amor és aniquilat per la mort;
Però no crec que el meu voler superat
Pugui ésser per tal separació.
Estic recelós que el vostre poc voler,
Quan jo mori, no em deixi en l'oblit:
Només aquest pensament en treu delit del món
Perquè, vivint nosaltres, no crec que pugui ser.
Que després ma mort, perdeu el poder d'amar
I es converteixi tot seguit en ira.
I jo, forçat a sortir d'aquest món,
Tot el meu mal sigui només no veure-us.
Oh Déu! ¿per què no hi ha final en l'amor
Ja que a prop d'ell tot sol jo m'hi hauria trobat?
Hauria sabut quant em vol el vostre voler,
Tement, fiant tot a l'esdevenidor (futur)
Jo sóc el més estremat amador,
Després d'aquells a qui Déu treu la vida:
Ja que sóc viu, el meu cor no manifesta tant dol
Com en la mort, per la seva dolor extrema.
Estic disposat abé o a mal d'amor,
Però és el meu fat que Fortuna no em porti la tria
Tot desvetllat, amb la porta oberta,
Em trobarà fent humil resposta.
Jo desitjo allò que em podrà costar car I aquesta esperança m'aconsola de molts mals
No em plau que la meva vida sigui exempta
D'un cas molt greu, el qual prego a Déu vingui aviatAleshores no caldrà que les gents donin fe
Al que Amor obrarà fora de mi:
El seu poder es mostrarà en acte
I provaré amb els meus fets les meves paraules
Amor: sóc vostre més del que en sé
I d'això me'n restarà la part pitjor;
De vós sap aquell qui sense vós està.
Us compararé al joc de daus
Guía para el comentario
(Veles e vents [94.125, XLVI]. Del llibre Poesies. Barcelona: Barcino, 2000)