Biografia en català

Josepa Montagut Mariner, és una autora en llengua catalana nascuda a Montcada de l’Horta, País Valencià. Va treballar a la Facultat de Filosofia i Ciències de la Educació, de la Universitat de València com a Cap d’Unitat de Gestió fins a la jubilació. Però la seua inquietud per conèixer la seva llengua la va dur a llicenciar-se en Filologia Catalana en la mateixa universitat on treballava i ha realitzar-hi cursos d'escriptura creativa amb els professors Jaume Pérez Muntaner i Francesc Rodrigo.

D'aleshores ençà, ha guanyat diversos premis literaris com I Premi Narrativa Breu en Violència de gènere, de Ajuntament de Burjassot (2013), i el Premi LLila 2020, de L’AELC (Delegació del País Valencià). Prèviament, havia fet col·laboracions diverses amb el Cefire d'Alcira, per a crear microrelats en valencià per alumnes castellano-parlants. Ha col·laborat també amb al llibre Teixidores de Futur, en un poemari sobre el Sàhara, en el llibret de la Falla de Sagunt, Malva. I en el llibre de la falla la Marina del Port de Sagunt. Alhora, ha participat en el llibre dedicat a Carles Salvador, IES, d'Aldaia, Carles Salvador. La seva poesia va ser inclosa en l'antologia Màtria. Noves veus poètiques (Editorial Germania, 2013). Entre els seus reculls poètics hi figuren Papallones silenciades sobre una mar de gel, Des del Sud fins al Nord, una llàgrima parla, Els records vénen del vent" i Una besada a la llengua, tots ells publicats a Editorial Onada.

Pertany al Col·lectiu de dones feministes de Montcada i de l'associació Units per l’art i la cultura –de la seva localitat, així com també de “Teixidores de Futur” de València). És afiliada a Bloc-Compromís, i assídua a Amics Prada. UCE. Des de 2021 coordina la Trobada Amics Prada Beniàssim en eixa localitat, on, entre d'altres actes culturals, s'hi dedica una nit a la poesia.

 " Hi ha hagut fets en la meua vida que m’han portat a la il·lusió de veure publicada la meua petita obra. Imbuir-me de la saviesa d’altres, d’admirar l’obra de mestres, companyes/companys m’ha fet donar el suficient impuls com per a intentar fer de l’escriptura una pròpia realitat, una demostració d’amor a la llengua que sempre m’ha acompanyat. " Josepa Montagut