català
Antoni Prats és un autor en llengua catalana nascut a Sueca (País Valencià),
membre de l' AELC. Comença a treballar com a professor de secundària a Pego i posteriorment a Dénia.
Llicenciat en Filosofia, obté el doctorat en Filologia Catalana amb una tesi sobre Salvador Espriu (1989.)
La seva trajectòria literària se centra en la poesia, tot i que també ha publicat relats i traduccions de
poemes de Paul Celan i de Reiner Kunze, així com articles a la premsa. Alhora, ha conreat la crítica
literària (assaigs, ressenyes, estudis i aproximacions en revistes i miscel·lànies). Fins l'any 2012,
dirigeix la revista literària L'Aiguadolç i l'any següent publica l'assaig Salvador Espriu o la fidelitat
als orígens (2013).
Dins l'àmbit de la poesia ha publicat els següents poemaris: Epigrammata* (1981)*, Cadells de
la desfeta* (1981), Dic el teu nom (1994), El barranc i els còdols* (1995), Vora el silenci* (1999),
Solatges. Antologia (2000), Llibre de Benimaquia (2006), Baules* (2006), L'esfinx* (2008), La joia*
(2010), El llarg solatge. Antologia (2013), i Encara* (2013). La seva obra poètica ha estat antologada,
entre altres, en Poetes del sud (2004) i, en alemany, dins Iberia polyglotta (2006).
Participa de forma muy activa en la vida cultural del país, especialment a través del Institut d'Estudis
Comarcals de la Marina Alta.
La seva pàgina a la Viquipèdia és accesible aquí.