Biografia en català

Claudi Martí és un cantautor, poeta, novel·lista i assagista occità nascut a Carcassona, d’arrels catalanes i aragoneses. Considerat una icona de la cançó occitana, ha estat un dels primers cantautors compromesos en la defensa de la llengua i la cultura occitanes. En el seus inicis, surt sol a escena, i edita títols tan emblemàtics com Occitania ! (1969), Lengadoc roge (1971), Martí (1972), Montségur (1972) i Un païs que vol viure (1973). Ben aviat s’associa amb músics d’arreu que impregnaran les músiques d’influències diverses: el jazz en L’Ome esper (1974) i, més tard el folk, en L’an 01 (1975) i Los commandos de la nueit (1976). L’any 1980 s’esdevé una segona trobada -- amb Gérard Pansanel, Pierre Peyras i Olivier Chabrol-- que marcarà la seva obra les dues dècades següents: Monta-vida (1980), Et pourtant elle tourne (1992). En l’entrada al nou mil·leni apareixen entre d’altres un recopilatori: Ço Milhor de Martí (2006), Tolosa (2008) ElectrOccitan (2008) i Brassens en Oc (2011).

Ha escrit música per a diferents sèries de televisió: Ces grappes de ma vigne (1975), Un été albigeois (1977), i la banda sonora de la pel·lícula, Conte d'automne, d’Éric Rohmer l'any 1998, el mateix any rep el Premi al millor guió a la mostra de Venècia. Deu anys més tard, torna a la televisió amb « Et pourtant elle tourne » escrit per Gérard Pansanel.

La seva bibliografia havia arrencat, en paral·lel, amb un títol ben explícit en francès Homme d'Oc (1974) en col·laboració amb M. Le Bris. El seguirien Caminarem (1978) amb Jean-Pierre Chabrol, i les col·laboracions amb diversos pintors, il·lustradors i fotògrafs, entre els quals el fotògraf Patrice Cartier en Minervois au cœur, l’any 2002; Je t'écris de Carcassonne (1905-1914), l’any 2011, i Je t'écris de Carcassonne (1919-1939), l’any 2015.

Actualment, sense deixar l’escena musical, la producció literària es fa més sovintejada.

L'enllaç al seu web oficial és aquí: http://claudemarti.com/