U

UBRIAC, -AGA adj. 

Embriac. Tota goig, ubriaga d'enamorament, Massó Croq. 70. Un riure tot estrafet d'ubriac, Víct. Cat., Ombr. 79.

    Etim.: imitat de l'it. ubbriaco, mat. sign.

Llavors aquest, encara inconscient, baixà del llit, brandant insegur, com quan estava ubriac: d'improvís la gent, esfereïda, reculà fins a la paret. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 70.).

Lo marit la deixà com si una fona l’hagués ferit al cor. Sense color als llavis, amb los ulls esglaiats, la mirà fixo, i, esclatant un gran crit arran de gola, que va fer so com d’orgue enrogallat, l’aixecà a pes de braços, posant-la sobre el llit com una ploma; i ubriagant-la amb un ruixat de besos i acotant el seu cap sobre el pit d’ella amagà dugues llàgrimes roentes. D’ençà que era home fet, sols havia plorat una altra volta: lo dia que perdé a la seva mare.(Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 173.).

UBRIAGUESA (o ubriaquesa). f.

Embriaguesa. No vol saber res de lo succehit en son estat de ubriaguesa, Girbal Pere Llarch 153. La ubriaquesa no li llevava el pler de tenir a la dona prop de si, Víct. Cat., Cayres 215. 

Ubriaguesa

PREBOST És un home que no tem la mort més que el somni de la ubriaguesa. Indiferent, descurós, i mesell del passat, el present i el pervindre. Insensible a la mortalitat i desesperada ment mortal. [Shakespeare, William. Mesura per mesura. (Measure for measure, trad. J. M. De Segarra). Ed. Bruguera, 1ª ed. Barcelona, 1986. ISBN: 8402107478. 152 p. P. 106.].

ULLPRENDRE v. tr. 

Fascinar. Ulls que ullprenen: Fascinum, Nebrija Dict. Ull pendrer: Fascino,Torra Dicc. Estava certa d'haver ullprès... dos homes en un matí, Oller Hist. 88. Dues ninetes de Pan sotjant les nimfes per ullprendre-les, Víct. Cat., Mare Bal. 27.

    Fon.: uʎpέndɾə (or.); uʎpéndɾe (occ.).

    Conjug.: segons el model prendre.

    Etim.: compost de ull i prendre; literalment significa ‘prendre d'ull’, perquè hi ha la creença que certes persones tenen poder per a emmalaltir o sotmetre a la seva voluntat mirant fixament algú.

Esguardada fixament i durant estones, aquella fluctua imparable de l'extensa corrua, acabava per ullprendre i atuir. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 25.).

ULULAR v. intr.

Udolar. Lo rey Tereu la cruel mort de ltis vlular leixaua, Corella Obres 248.

    Etim.: pres del llatí ulŭlāre, mat. sign.Es queda sol.

El vent no amainada seva ululea. Li voleia la capa i amb una mà ha d'aguantar-se els pocs cabells que li queden. Ja no duu capell. (Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 215.).

UMÍAC

Per construir l'esquelet de les seves embarcacions, els navegants de l'illa de Grenlàndia havien de recórrer a la poca fusta que trobaven en les ribes dels rius o del mar, o bé als ossos de les balenes que caçaven. Després, el cobrien amb pells de foca barbuda, subjectada amb ivori o ullalls a manera de claus. Si l'embarcació resultant era estreta i punxeguda, els inuits l'anomenaven caiac, el 'vaixell de l'home'. Si per contra la nau era ampla, amb capacitat per transportar una vintena de persones, s'hi referien com a umiac, 'el vaixell de la dona'. (Històries del Port, revista Sàpiens, 153, març 2015, pàg. 19.).

1. UPA

|| 1. interj. per a animar o incitar a pujar, a alçar-se o a alçar una cosa feixuga; cast. upa. a) Fer upa: alçar-se o alçar una cosa o persona fent força; es diu principalment d'alçar o fer pujar un infant petit; cast. aupar. No poder fer upa: no poder pujar més, o no poder caminar, per cansament excessiu, per massa càrrega, etc. (mall., men.). Quant arribà an es vinyet de Binianfús, no podent ja fer upa, per descansar un poc, deposità son pare, Camps Folkl. ii, 25.

|| 2. D'upa: d'importància, d'alta categoria social; cast. de aúpa. Desitjós de distreure's i estrènyer amistats amb la gent d'upa, Oller Febre, ii, 111. El protegien personatges d'upa, Caselles Mult.16. Ell presenta un ballet, un ballet d'upa, Espriu Lab. 75. Fer més upa: adquirir més importància, aparèixer com de més categoria. Amb nom estranger perquè fa més upa, Pons Com an. 104.

    Fon.: úpə (or., bal.); úpa (occ., val.).

    Etim.: formació expressiva a base de l'exclamació up!, que se sol usar en fer un esforç per alçar una cosa.

2. UPA f. ant.

que Aguiló Dicc. porta en aquesta frase del Cançoner Vega: D'una upa largue avui son gay cors adarge. Es tracta, segurament, d'una grafia incorrecta de opa (=fopa, cast. hopa).

Oriünda, com el seu difunt marit, de l'Oest mitjà, feia relativament poc que vivia a la vila pudibunda de Ramsdale; la perla de la costa atlàntica, i encara no coneixia tota la gent d'upa.    [Vladimir Nabokov. Lolita (Lolita, trad. J. Daurella). Ed. Edhasa, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 84-350-3366-X. 310 pàgs. Pàg. 79.].

UPAS

El upas o pohon upas de les Moluques (Antiaris toxicaria) és un arbre de la família de les moràcies, nadiu del sud-est asiàtic. A la illa de Java, on abunda, se'l coneix com "upas", per la paraula nativa per designar el verí, sent el seu làtex utilitzat com per enverinar fletxes. (Antiaris toxicaria - Wikipedia, la enciclopedia libre

https://es.wikipedia.org › wiki › Antiaris_toxicaria) Traduït de l'espanyol

Upas

“Tot i amb això, amagar-te el veïnatge de la boja, era com cobrir una criatura amb un abric i ajeure-la sota les branques letals d'un upas:* la proximitat del diable és verinosa i sempre ho serà. Però tancaré i barraré Thornfield Hall: clavaré la porta principal i les fines tres baixes; donaré dues-centes lliures l'any a la senyora Poole per què hi visqui amb la meva «esposa», tal com tu anomenes aquella bruixa horrorosa: la Grace està disposada a fer moltes coses per diners; a més, li diré que pot fer venir el seu fill, que és el masover de Grimsby Retreat, perquè li faci companyia i l'ajudi en els moments de paroxisme de la meva «esposa», quan el seu diable interior l'empenyi a cremar de nit les persones que dormen, o apunyalar-les o arrencar-los la carn a queixalades, etcètera.

* Arbre de la família de les urticàcies, originari de Malàisia, del qual s'extreu un làtex tòxic emprat pels indígenes per enverinar les fletxes. (N. de la T.) [Chalotte Brontë. Jane Eyre (Jane Eyre, trad. M. D. Ventós). Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 1992. ISBN: 847739315X. 494 p. P. 327.].

URC m. 

|| 1. Altivesa, orgull (or.); cast. altivez, altanería, orgullo. «Aquest home enraona amb un urc que agravia». Una consideració espantosa, que se li acudí tot d'una amenassant el seu urch d'home, Oller Pil. Pr. 201. En Brianet procurà contenir l'urch de la mirada y de la veu, Víct. Cat., Cayres 128. La Custòdia, ab l'urch intolerant de sempre, Girbal Pere Llarch 254. En Tomàs mira el ròdol de curiosos amb urc de gall triomfador, Llor Laura 20. 

|| 2. Vigor, força, embranzida (Gíronès, Vallès); cast. lozanía, gallardía. «Mira amb quin urc puja, el noi!»«El rector predica amb molt urc» = amb veu molt forta i amb vigor d'expressió. «¿Heu vist aquest camp, quin urc de cols?»

    Refr.

—«Home d'urc, home ruc»: significa que els homes orgullosos solen esser poc raonables.

    Etim.: incerta; possiblement és un mot extret de orgull (pronunciat urgull), que hauria estat interpretat com a compost d'un rad

No veia que hi hagués cap motiu perquè el nou món s'enredés de nou en l'absurda follia del vell continent. Però també sabia que fóra difícil romandre al marge, sobretot amb un president que sentia l'urc d'actuar en l'escenari mundial. [Gore Vidal. Washington, D.C.(Washington, D.C., trad. Jordi Arbonès). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-074-6. 418 pàgs. Pàg. 118.].

L’enemic més dolent de les minyones era la mestressa nascuda del no-res, pagada de la seva superioritat, que usava i abusava desconsideradament de l’urc que es donava pel seu canvi de fortuna. Les pitjors mestresses eren, principalment, les que havien estat minyones. (Francesc Curet - Lola Anglada. La vida a la llar, Visions barcelonines, I. Ed. Altafulla, 1ª ed. Barcelona, 1981. ISBN: 84-85403-30-4. 336 pàgs. Pàg. 141.).

Però la resta d'emmotlladors no estaven satisfets amb aquell acord. Encara que era un tracte, com diríem avui, personalitzat, el Codina no va dubtar a escampar-lo entre els companys, segons ell perquè tothom en pogués treure pasta, però, en el fons, per vanitat. Tocat per un urc genialoide, el Codina era un paio retort, cofoi del seu ofici, rondinaire i individualista.  (Julià de Jòdar. El metall impur. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-865-9428 pàgs. Pàg. 158.).

D'ençà de la fi del judici, el coronel sabia amb certesa que De Gaulle no indultaria pas. Coneixia l'urc del personatge. La vella coqueta no havia suportat que el ridiculitzessin i que desmuntessin una per una totes les seves mentides. Era una lluita fins la mort, i el coronel havia perdut. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàgs. 163-164.).

URCÈOLA f. 

Vas en forma de gerro panxut; cast. urcéola.

    Etim.: pres del llatí urcĕŏla, ‘gerreta panxuda’.

Renovà un munt de vegades les flors dins les urcèoles perquè la seva arribada es sentissin ben acollits. (Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 293.).

ÚVULA f. 

Gargamelló, lòbul carnós que apareix penjat al mig de la vora posterior del paladar; cast. úvula.

    Etim.: pres del llatí ūvŭla ‘granet de raïm’.

Li hauria donat un glop de vi calent amb canyella i dues aspirines per fer-li passar la febre a petons, però després d'examinar la seva úvula encisera, un dels joiells del seu cos, em vaig adonar que era d'un vermell encès.    [Vladimir Nabokov. Lolita (Lolita, trad. J. Daurella). Ed. Edhasa, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 84-350-3366-X. 310 pàgs. Pàg. 235.].

Úvula

Amb la llengua notava que de la bola sortien unes protuberàncies circulars; era això el que feia pressió contra el paladar, contra la carn tova de la llengua, les dents, l'úvula. Va provar de dir alguna cosa. Ell escoltava amb paciència els sons inarticulats que li sortien. Va assentir amb el cap quan ella es va donar per vençuda, i va agafar una xeringa. La gota de la punta de l'agulla brillava per la claror del llum. Li va xiuxiuejar a cau d'orella: «No toquis el cordill». [Nesbø, Jo. El lleopard. (Panserhjerte, trad. L. Font), Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2015. ISBN: 9788416334490. 706 p. P. 13.].

UXORIAL

Un cas important -vaig implorar feblement. I posant-me el barret uxorial per tercera i última vegada-: Vull dir que, ¿qué li he d'explicar, a la meva esposa?  [John Le Carré. La cançó dels missioners. (The Mission Song, trad. J. Cussà Balaguer). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 978-84-297-5953-2. 366 pàgs. Pàg. 29.].