4.2.1 Adequació
L'adequació és la propietat per la qual un text s'adapta a la situació comunicativa.
Una de les operacions més delicades a l' hora d'escriure un text és seleccionar el registre adequat. És de sentit comú que no podem utilitzar el mateix tipus de llengua per redactar un examen, escriure una nota als pares o compondre un poema.
La manera correcta d'enfocar-ho és pensar en la situació comunicativa: el registre s' ha d'adequar al lector, al tema i al propòsit del text.
Pel que fa als registres lingüístics, podem distingir tres nivells bàsics:
ü Llegiu els dos textos següents:
El Marc i el Pep són dos joves de 18 anys. Dissabte a la matinada van tenir un accident de trànsit i els van haver d'ingressar.
Text 1 (fragment de la carta del Marc a una amiga)
"Dissabte a la matinada quan tornàvem de la disco, ens vam fotre de cap amb la moto. Conduïa el Pep, que potser anava una mica trompa, i ens vam enclastar contra un arbre. A ell l'han hagut d'operar, perquè s'ha trencat un braç ... "
Text 2 (primer informe elaborat pel personal mèdic)
"El senyor Josep Ferrer, ferit en un accident de trànsit, ha ingressat en aquest hospital el dia 18 d'agost de 1998 a les 2:15 hores, amb mostres evidents d'intoxicació etílica, i ha hagut de ser intervingut quirúrgicament a causa d'una fractura amb desplaçament de cúbit ... "
a) La carta del Marc presenta alguns elements característics del llenguatge informal.
Destaqueu aquests elements i responeu les tres preguntes següents:
- Quines paraules ha escrit el Marc d'una manera abreujada?
- Hi ha locucions o frases fetes?
- Quin connector causal ha fet servir?
b) L'informe mèdic presenta alguns elements que situen aquest text dins d'un camp temàtic més especialitzat que el primer. Quins són aquests elements? Quins són els seus equivalents en el primer text? Completeu l'esquema següent:
Conclusió: segons la situació triarem el lèxic.
Per a un mateix tema, a situacions diferents, paraules diferents.
