2.5.1 Propietats textuals. Exercicis
Intenta fer els exercicis que es proposen a continuació, si vols saber més sobre les propietats textuals:
1. Els paràgrafs d’aquest text estan desordenats i, per això, no s’entén bé: hi ha manca de coherència. Numeral’s en les caselles de l’esquerra per fer-lo intel·ligible.
2. Per un error informàtic, els paràgrafs d'aquest text s'han desordenat. D'acord amb el contingut í la coherència textual, ordena'ls i classifica’ls, segons la lletra que duen davant, en les graelles que tens al final de l'activitat.
Saber esperar, el falcó de la reina
a)Aquest falconet, que durant la resta de l'any és un àvid menjador d'insectes, es transforma en depredador de moixons durant l'època de cria. Fins aquí no hi ha cap cosa fora del que és usual. Moltes altres espècies canvien la seva dieta en el moment de fer la cria. Però, el falcó de la reina va molt més enllà, ja que ha desplaçat el seu cicle anual fins fer coincidir l'eclosió dels ous amb el moment de major intensitat del pas migratori.
b) I com sempre, no es tracta només del benestar d'uns ocells. En el falcó de la reina podem veure el representant de tot un conjunt d’ecosistemes insulars que clamen per una protecció eficaç. Potser els illots de l'arxipèlag de Columbrets, de Cabrera i d'Eivissa, en molts casos a punt de convertir-se en molls de temporada, són els últims racons d'un Mediterrani que ja pertany al passat.
e) Ara arriba la tardor. Per a moltes persones finalitzarà l'espera de vora nou mesos quan, a mitjan mes d'octubre, s'aixecarà la veda i podran tornar a caçar. Per a molts és el moment de la retrobada amb l’escopeta, el gos i les perdius o els conills, però molts altres esperaven una altra cosa.
d) Com acostuma a passar, els humans no som els innovadors que sovint ens pensem. La . natura ja ho tenia tot inventat. Hi ha una regla bàsica en el trencaclosques natura!: allà on hi ha alguna cosa per menjar, hi ha algú disposat a menjar-se-la.
d) I és que, malgrat la motxilla de greix subcutani que ha de permetre als ocells fer llargs recorreguts, de tant en tant s'ha de parar per reomplir-la i en les migracions sobre el mar aquesta aturada sovint aprofita l'únic lloc disponible, els illots on els falcons esperen. Elegant per la seva senzillesa, si el recurs hi és, només cal explotar-lo, és qüestió de saber esperar.
e) El flux de la migració no és esperat només pels caçadors humans, moltes espècies de rapinyaires se n'aprofiten. Però si hi ha un estrateg en aquest joc és el falcó de la reina o, com s'anomena a les terres on resulta més comú, el falcó marí (Falco eleonarae).
f) Només un detall per desbaratar el pla. Com més va, hi ha més ocupació humana del medi marí a l'estiu, els vaixells d'esbarjo proliferen i els illots actuen com a imants de turistes amb ganes de descobrir petits paradisos perduts lluny de les aglomeracions del litoral. La presència humana als llocs de cria podria tenir un efecte negatiu sobre la cria del falcó de la reina, que desplaçaria les colònies tot cercant tranquil·litat i fins i tot podria abandonar la zona en alguns casos.
h) Cada tardor són més els caçadors que fan l'aguait dels tords entre les oliveres. Viatgers de terres més fredes, del nord enllà, ens arriben cada any per fer la hivernada a les contrades mediterrànies. Milers d'ocells passen en aquestes dates per sobre del nostres caps tot cercant l'hivern benigne del sud.
2.En les frases següents hi ha errors d’adequació. Subratlla’ls.
1. [Un noi al seu avi]: Ahir era l’aniversari d’en Lluís, hòstia, i no el vaig felicitar!
2. [Una filla al seu pare]: El profe de natus ens ha posat un examen per demà.
3. [Una mestra a una mare]: En Joan és un paio que no em cau gens de bé.
4. [Una noia a la metgessa]: El teu germà és tope guai: maco, intel·ligent...
5. [Un noi al porter de la discoteca]: Tranqui, que ja me’n vaig.
3.Completa aquest text amb el connectors i els signes de puntuació que calguin perquè tingui cohesió:
2.Omple els buits d’aquest text amb els connectors adequats en cada cas.
2.Escriu els connectors següents a l’espai corresponent del text:
2.En aquest text falten 12 punts i 24 comes. Escriu-los al seu lloc.
La Unió Europea de 25 països reunifica el vell continent
L'1 de maig de 2004 aquesta data passarà a la història com el dia de la reunificació d'Europa quan 10 països de l'Est es van adherir a la Unió Europea (UE) aquesta organització que va tenir els seus orígens a la dècada dels cinquanta -primer el 1951 amb la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer i després el 1957 amb el Tractat de Roma- té ara 25 estats membres ara els representants d'aquests països hauran de treballar per integrar econòmicament uns territoris amb un nivell de renda molt baix í per construir una Europa formada per moltes tradicions i cultures
Estònia Letònia Lituània Polònia la República Txeca Eslovàquia Hongria Eslovènia Malta i Xipre ja són socis d'una comunitat de 455 milions de persones el pròxim pas l'han de fer Bulgària i Romania l'adhesió de les quals està prevista per al 2007 més tard podria arribar Turquia
La nova UE s'ha convertit en un gegant de 3.691.214 quilòmetres quadrats i en la tercera potència demogràfica mundial ja que només la Xina i l'índia tenen més habitants a això s'hi afegeixen les 20 llengües oficials fet que evidencia la gran diversitat
Davant d'aquesta macedònia cultural social i econòmica la UE ha de superar urgentment una sèrie de reptes per mantenir l'estabilitat segons el primer ministre irlandès i president semestral de la Unió Bertie Ahern «s'ha de prioritzar l'adopció d'una Constitució europea per poder adoptar decisions»
A més d'aquest Tractat Constitucional altres prioritats de la UE ampliada seran la protecció dels ciutadans i les ciutadanes davant l'amenaça del terrorisme fomentar la creació de llocs de treball i contribuir a la construcció de la pau al món
El Periódico (5-4-2004)
8. El text següent conté 8 errades d'ortografia, 8 de morfosintaxi i 7 de lèxic. Subratlla-les i escriu-ne la forma correcta a la taula de més avall.
El rastre de les bombolles
La música baixaba a petits salts per les escales del carrer del Bisbe, lliscava pels graons de pedra, pulits de tan peus que els havien trepitjat a lo llarg dels anys, desprès s'aturava un moment per recomençar de nou, enfilant-se per als murs de la catedral, de la Casa de l'Ardiaca, de l'Arxiu Històric de la Ciutat, amunt cap al cel lluminós d'aquell estiu tot just estrenat; allà dalt esclatava de sobte, espantan els coloms i les gavines, per tornar-se de seguida un murmullo només. Després callava i deixava pas als aplausos del públic que havia aturat la passejada per escutxar els quatre músics instal·lats al carrer de Santa Llúcia, a la sembra dels vells edificis.
Eren vora les set. Una brisa agradable s'havien endut les hores de calor i havia abocat la gent al carrer, omplint-lo d'una bullícia que ben segur duraria fins passat el punt de la mitjanit. Gelats de tots els gustos, granisats, horxates ... no hi havia pressa. A l'estiu el temps sembla que passi més poc a poc. Ells sabien que aquella era la millor hora per sortir a tocar. Ja feia un parell d'anys que havien pres per costum oferir els seus concerts a l'aire lliure en aquell racó de la ciutat vella. Després d'haver-ne probat uns quants era el que més lis agradava, i si plantaven cada tarda, amb les seves cadires plegables, els atríls i els barrets de palla. Allò dels barrets de palla havia estat ideia del Joan i sabia convertit en el seu signe distintiu. Amb el temps s'havien arribat a crear un públic fidel que els anava a escoltar sovint i Que ja èra com de la família. A aquest s'hi afegia gairebé sempre una bona colla d'oients que s'assentaven per terra o a les escales que donava accés als edificis del voltant, o que romanien a peu dret una estona i després se n'anaven a acabar de donar el tomb.
Mercè Canela, El rastre de les bombolles (fragment adaptat)
