18. Demostratius, possessius i quantitatius

18.1. Demostratius i possessius

-Demostratius

Es distingeixen les formes concretes que assenyalen proximitat: aquest, aquests, aquesta, aquestes; i les que assenyalen llunyania: aquell, aquells, aquella, aquelles.

D'altra banda, hi ha les formes neutres de proximitat: això, i de llunyania: allò.

Cal notar que la forma "aquest" emmudeix la "s” en gran part del domini lingüístic. Tot i així, convé pronunciar-la quan el mot següent comença per vocal tònica sobre tot en els mots "any" i "home".

Així, aquest any, aquest home.

-Possessius

Es distingeixen les formes de primera, segona i tercera persones: meu, meva, meus, meves; nostre, nostra, nostres; teu, teva, teves; vostre, vostra, vostres; seu, seva, llur; seus, seves, llurs.

Les formes mon, ton, son; mos, tos, sos; ma, ta, sa; mes, tes, ses són arcaïtzants i sols s'utilitzen col.loquialment davant noms de parentiu o en frases fetes.

Així, ma mare, ton pare, cada terra fa sa guerra.

Les formes llur, llurs són d'un estil literari, substituïdes sempre per seu, seva, seus, seves.

En cas d'utilitzar-les, només és correcte fer-ho quan equivalen a "d'ells" o "d'elles", o sigui, quan el posseïdor és plural.

Així, els pares i els seus o llurs fills, o bé el seu o llur fill, ja que és "el fill" o són "els fills" d'ells. En canvi, el pare i el seu fill o els seus fills, no pa "llur" o "llurs".

Comentari

Són formes equivalents demostratives les usades al País Valencià: este, esta, estos, estes; eixe, eixa, eixos, eixes; "aqueix"...; i també les possessives en "u": meua, teua, seua; meues, teues, seues.

1. En el text següent, substitueix les formes subratllades per “llur” o “llurs”, sols en el cas que es pugui fer.

Els candidats presentaren “el seu” .......... programa i parlaren sobre el problema de l’atur i “les seves” ......... conseqüències; sobre la ràdio i la televisió i “la seva” .......... influència en l’opinió pública; sobre el cinema i “la seva” ........... catalanització, i finalment, sobre els problemes derivats de la inseguretat ciutadana i “la seva” ..... difícil solució.

18.2. Quantitatius

Cal distingir dues menes de quantitatius: d'una banda, aquells que designen una quantitat imprecisa i, d'altra banda, els que designen una quantitat precisa.

-Quantitat imprecisa

Són variables les formes: quant, quanta, quants, quantes; tant, tanta, tants, tantes; molt, molta, molts, moltes; bastant, bastanta, bastants, bastantes.

Sols tenen singular i plural: gaire, gaires. (invariable en balear).

Són invariables: massa, força, prou (el plural és col.loquial), més, menys, que.

-Quantitat precisa

Es distingeixen els dos tipus següents:

1. Els que fan de determinadors.

Aquests acompanyen un nom:

cap; ni un, ni uns, ni una, ni unes; cada; cada un; cadascun; tot, tota, tots, totes; mateix, mateixa, mateixos, mateixes; ambdós, ambdues; tots dos, totes dues, totes tres...; sengles (els respectius).

2. Els que fan de pronoms.

Aquests van sols:

ningú; res; cap cosa; cada u; cadascú; tot; tothom; el mateix, la mateixa; ambdós, ambdues; tots dos, totes dues, tots tres...

Comentari

-En frases interrogatives o condicionals tant es pot fer servir "algun" com "cap", "ningú" com "algú".

Així, Tens algun llibre per deixar-me?: Tens cap llibre per deixar-me?; Hi havia ningú a la casa?: Hi havia algú a la casa?

-En frases interrogatives, condicionals i negatives, l'equivalent de "poc" és "gaire" i no pas "molt" o "massa" (excepte en valencià).

Així, No tinc gaire gana, i no pas "molta" o "massa", si el que es vol dir és que es té "poca".

-"Mateix" pot significar "propi" quan va darrera un nom i pot ser també equivalent a un adverbi de lloc, temps o manera.

Així, el propi pare va venir o el pare mateix; ho farem aquí mateix, avui mateix, demà mateix.

2. Escriu en els buits la forma correcta dels quantitatius següents, sense repetir-ne cap:

molt, força, gaire, prou, massa, bastant.

1. Fa ......................fred? –Sí, .............................: estem a 5 sota zero.

2. No li arriben els diners. No té ............. diners encara per comprar-se el cotxe.

3. S’ha creat ............................necessitats, de manera que els diners no li arriben per tot.

4. Diu que té .............. ganes de començar la feina. Trobo que s’ho pren amb .............. d’empenta.

3. Escriu en els buits el quantitatiu mateix de cada frase, però posant-lo en plural (solament en cas que en tingui).

1. No té gaire temps actualment; realment, no té ........................hores per dedicar-se a estudiar.

2. Diu que no té prou capital acumulat; és a dir, que encara no disposa de ................diners.

3. Fa bastant temps que no va al gimnàs; en realitat fa .....................setmanes que no hi va.

4. Ara té massa feina; .........................coses a fer.

5. En quants minuts pot estar fet? I això altre, en .....................hores?

6. Tinc força amistat amb aquell pintor. Ell té ......................amics.

4. Reescriu cada frase en sentit negatiu, canviant quan calgui el determinador.

1. Aquesta bombeta fa poca llum.

2. Té poques ganes d’estudiar, en Lluís.

3. Has menjat massa dolços. Et faran mal.

4. La pel·lícula era molt bona.

5. L’obra d eteatre em va agradar bastant.

5. Reescriu cada frase amb un determinador sinònim del que hi ha entre cometes, d’entre els següents:

Cap, mateix, ambdós, cadascú, cadascun, tots dos, sengles.

a. Va venir la “pròpia” mare a veure’m.

b. Si tenia “algun” dubte, digueu-ho.

c. “Cada un” dels nens era un món apart.

d. “Precisament ahir” va passar el camió de butà.

e. Hi havia un regal per a ”cada u”.

f. Han editat ja “tots dos” volums de l’obra.

g. “Precisament ara” ho anava a fer.

19. INDEFINITS, VES A LA PÀGINA >>>>