4. L'esquema
4.1. Concepte
És el resultat de l'anàlisi i treball sobre un text des d'un punt de vista "tècnic" (com està fet, de quines parts es compon...), després d'haver-lo resumit, cal veure com l'autor ha organitzat les seves idees.
4.2. Com s'organitza les idees l'autor
a) Procediment deductiu. Partint d'un concepte genèric (tema) i exemplificant aquest en casos concrets. D'allò general a allò particular; i
b) Procediment inductiu. A partir d'un cas concret i generalitzant les seves afirmacions, comprovant-les si són reals per al màxim nombre de casos concrets. De la suma de particulars a allò general o comú per a tots.
4.3. Normes alhora de fer un esquema
a) usar els signes de manera clara;
b) emprar un únic sistema d'ordenació (numèric o alfabètic); i
c) definir clarament la distribució gràfica, amb major marge vers l'esquerra, segons la importància del paràgraf en qüestió.
4.4. Una manera de fer un esquema
Dividir-lo en:
a) Introducció. Cal trobar una alternativa al títol que dóna l'autor sense fer paràfrasi;
b) Desenvolupament. Sintetitzar els arguments centrals del text, agrupant-los per grups, resumint capítol per capítol malgrat que al final de la lectura es pugui prescindir de moltes parts del text o llibre, sense trair la intencionalitat de l'autor; i
c) Conclusió. S'anota allò que vol donar a conèixer l'autor. Ha de coordinar-se amb veracitat amb les afirmacions de la Introducció i del Desenvolupament.
Aquest tipus d'anàlisi s'adapta fàcilment a nombrosos textos, tant narratius com assagístics (ficció o no ficció).
4.5. Aplicació de l'esquema a l'estudi
És un criteri diferent de l'anterior. Consisteix en recollir totes les idees del text i dividir-les, segons llur importància, en encapçalaments principals o idees centrals; i secundaris o idees que matitzen el contingut i en fan aclariment amb casos concrets, són els exemples, les citacions, etc.
Tot seguit, es desenvolupa un nou text per comprendre'l millor i aplicar-lo fàcilment.
