En general, el so de ge o el reforçat tge s'escriu:

-Amb les lletres j o tj davant les vocals a, o, u.

Així, jardí, Jordi; ell jutja.

-Amb les lletres g o tg davant les vocals e, i.

Així, gerani; viatges, ginesta, gimnàs.

-Excepcionalment, s'escriu je en els mots que contenen els nexes -jecc-, -ject- i en alguns pocs mots (sobretot noms).

Així, subjecte, subjecció, objecte, objecció, projecte; Jerusalem, Jesús, jesuïta, jersei, majestat, majestuós, jeroglífic, jerarquia, jeure, Jeremies, Jeroni, Jericó.

Comentari

Els mots que duen el dígraf tj o tg es pronuncien molt sovint com si s'escrigués tx.

Així, cal pronunciar metge com es fa amb jutge, sonor i no sord. El mateix es pot dir d'altres mots, com ara prestatge, formatge, mitja, mitjó, que s'han de pronunciar diferent, doncs, de com es fa amb el mots cotxe, dutxa, metxa.

1. Omple els buits dels mots de les frases següents amb j o g.

1. Ell és una gran viat.er; demà mateix viat.a cap a Grècia.

2. Pen.a la roba a l’armari; vi.ila que no pen.in massa els pantalons.

3. En Pere té el pro.ecte d’obrir un .imnàs.

4. L’ob.ectiu de la travessa és arribar al cim de la ma.estuosa muntanya.

5. En Lluís va anar a un col.le.i de .esuïtes.

6. Els principals .erarques catòlics es reuinran a .erusalem.

2. Escriu en plural les frases que estiguin en singular i a la inversa, escrivint j o g segons convingui.

1. Ell desitja una taronja ben grossa.

2. Ells viatgen cap a unes platges de la costa nord.

3. La font raja a través d’una roca roja.

4. Compren unes esponges ben flonges.

3. Tenint en compte les normes i les excepcions citades, omple els buits amb j o g .

1. Vam visitar la ma.estuosa catedral de Bru.es.

2. Posa’t un .ersei que comença a fresque.ar.

3. La seva ob.ecció era molt ob.ectiva.

4. Pel .ener pro.ectararan pel.lícules molt interessants.

5. Es plante.en molts interrogants sobre el futur polític de .erusalem.

Clau dels exercicis

1.

1. viatger, viatja;

2. penja, vigila, pengin;

3. projecte, gimnàs;

4. objectiu, majestuosa;

5. col·legi, jesuïtes;

6. jerarques, Jerusalem;

2.

1. Ells desitgen unes taronges ben grosses.

2. Ell viatja cap a una platja de la costa nord.

3. Les fonts ragen a través d'unes roques roges.

4. Compra una esponja molt flonja.

3.

1. majestuosa, Bruges;

2. jersei, fresquejar;

3. objecció, objectiva;

4. gener, projectaran;

5. plantegen, Jerusalem;

9.2. Els sons i les lletres IG i TX

-A fi de mot, el so sord que es troba en mots com raig o despatx, s'escriu generalment ig.

Si el mot ja dur la "i", sols s'afegeix la g.

Així, maig, raig, deig, mig, boig, faig, vaig.

Aquelles paraules -poques- que presenten una posició medial el so correcte de tx, quan aquest so esdevé final es continuarà escrivint tx.

Així, esquitxar: esquitx; despatxar: despatx; cartutxera: cartutx.

-Enmig d'un mot, es troben molt poques paraules amb el so correcte tx, tal com es veu a l'apartat anterior.

Així, panotxa, cotxe, metxa.

4. Escriu en els buits ig o tx.

1. Enmi. de l'assa. es van fondre els ploms.

2. Aquell polític no dissimulava el seu enu. pel resultat del sonde.

3. Va agafar un empa. de sardines en escabe.

4. Aquell capvespre a Andra. l’horitzó era del tot ro.

5. Les fortes ra.es de vent entraven per les escle.es de la casa.

5. Tenint en compte les normes i els comentaris, omple els buits amb la lletra corresponent.

1. S’empa.arà si men.a tant fe.e amb ceba.

2. Es troba d’estiue. a les pla.es de Sant Elm d’Andra.

3. Tinc un mare. de sentir tanta qui.alla cridant.

4. No trepi.s aquí, que és ple d’aigua i t’esqui.aràs.

5. La mi.ana d’edat de la gent a que s’ha fet el sonde. és de trenta anys.

Clau dels exercicis

4.

1. enmig, assaig;

2. enuig, sondeig;

3. empatx, escabetx;

4. Andratx, roig;

5. ratxes, escletxes;

5.

1. empatxarà, menja, fetge;

2. estiueig, platges, Andratx;

3. mareig, quitxalla;

4. trepitgis, esquitxaràs;

5. mitjana, sondeig;

9.3. Sons i lletres de la X i de la IX

La lletra x té dos sons bàsics: l'anomenat ics, com el mot "taxi", i l'anomenat xeix, com el mot "així".

1. El so ics, compost del so k i del so s, a vegades és sonor, o sigui, compost del so gue seguit del so de s sonora, com el mot "examen".

Ha de sonar com el mot examen, o sigui sonor (gz), la "x" d'aquelles paraules que comencen en ex o inex i van seguides de vocal.

Així, examinar, exacte, inexacte, inexorable, exemple, exemplar, exorcista.

En altres casos la "x" sona sorda, o sigui ks, com màxim, lèxic, sintaxi, sexe, explicar, exposar.

2. El so xeix s'escriu ix darrere vocal, o bé x sola si el mot ja du la "i".

Així, calaix, mateix, guix.

En canvi, s'escriurà x sola en altres casos: a inici de mot, darrere consonant i darrere el diftong au.

Així, xarop, punxar, xauxa.

Comentari

-Cal tenir en compte que justament moltes paraules que haurien de sonar gz, o sigui la "ics" sonora, a vegades es fa sonar "j" o "tj", com "etjercici" en lloc del correcte exercici.

Aquests mots són bàsicament els següents:

exercir, exercitar, exèrcit, exercici, executar.

També es troba el cas de "Mèxic" que sol ser pronunciat "Mègic", en lloc del so sord ks.

-El so de xeix a vegades es pronunciat amb el mateix so suau amb què es fa quan es diu peix, la "x" inicial o darrere consonant (en els parlars orientals del català).

Així, Xina, xicot, punxar, i no "Txina, txicot, puntxar".

Exercicis

6. Escriu x o ix als buits dels mots següents i subratlla les “X” que siguin sonores.

1. e.istir, mate., e.halar, pan.a, e.hortar, mi.eta, tò.ic.

2. e.iliar, e.culpar, co., e.tra, parado.a, rín.ol, disbau.a, cré.er.

7. Escriu x o ix en els buits de les frases següents:

1. T’has de fi.ar més a l’hora de fer aquest e.ercici.

2. L’e.èrcit .inès és dels més nombrosos del món.

3. Té un caràcter molr arrau.at.

4. Es tracta d’una representació molt rei.ida, amb una e.ecució molt acurada.

5. Han gui.at les parets acabades de pintar.

8. Tenint en compte les normes generals i els comentaris, omple els buits de les frases següents:

1. Diu que té un sol desi.: a.eure’s una estona a la Fa.eda d’en Jordà, amb un llibre a la mà.

2. “Pun.ar-se” amb in.eccions comporta greus conseqüències per a la salut.

3. Pel juny flore. la .inesta als mar.es d’aquests camps.

4. A Mè.ic, l’e.èrcit patrullava pels carrers després del terratrèmol per tal d’evitar el saque. d’establiments.

5. Es va empa.ar de tant menjar sardines en escabe.

6. Amb les plu.es, la carretera era plena de bassals, de manera que els co.es esqui.aven els vianants.

7. Du el cabell rin.olat, sense clen.a.

8. Amane. l’enciam amb oli, sal i una ra.olí de vinagre.

9. S’ha passat tot el matí intentant resoldre el .eroglífic.

10. Ses ma.estats, els reis, visitaran .erusalem.

Clau dels exercicis

6.

1. existir, mateix, exhalar, panxa, reixa,

exhortar, mixeta, tòxic.

2. exiliar, exculpar, coix, extra, paradoxa, rínxol, disbauxa, créixer.

7.

1. fixar, exercici;

2. exercit, xinès;

3. arrauxat;

4. reeixida, execució;

5. guixat;

8.

1. desig, ajeure's, fageda;

2. punxar-se, injeccions;

3. floreix, ginesta;

4. floreix, ginesta, marges;

5. Mèxic, exèrcit, saqueig;

6. empatar, escabetx;

7. rinxolat, clenxa;

8. amaneix, rajolí;

9. jeroglífic;

10. majestats, Jerusalem;

Presentació de diapositives 9. Els sons de la ge i de la xeix ANEU A LA PÀGINA