35. Gerundi i perífrasis verbals
35.1 L'expressió d'una acció simultània o anterior
-La forma correcta de gerundi expressa una acció simultània o anterior a l'expressada pel verb principal i assenyala una circumstància.
Així, a la frase van rebre el ministre xiulant / tot xiulant, s'indica que just aparèixer el ministre tothom va xiular-lo. S'hi expressa, per tant, una acció simultània.
A la frase anant cap a casa vaig trobar a la Margarida, amb el gerundi s'indica que, en el transcurs d'una acció iniciada "anteriorment" ("mentre anava cap a casa"), ocorre un fet ("vaig trobar la Margarida").
Quan el gerundi expressa "anterioritat" pot construir-se amb "havent".
Així, havent-se dutxat, es trobava millor.
-És incorrecte, en canvi, el gerundi que expressa una acció posterior a l'expressada pel verb principal.
Així, a la frase s'estavellaren trobant la mort, el gerundi emprat no és correcte ja que "la mort" s'esdevingués després d'"estavellar-se".
També és incorrecte si el gerundi no expressa una circumstància, sinó, per exemple, una conseqüència, com a la frase Fou un gran incendi, calculant-se moltes pèrdues.
-És fàcil de veure si és correcte o no un gerundi que expressi simultaneïtat col.locant-lo a l'inici de la frase i afegint-hi tot o bo i.
Així: Bo i xiulant / Tot xiulant reberen el ministre; en canvi, a les frases "tot trobant la mort s'estavellaren" o "tot calculant-se moltes pèrdues fiu un gran incendi" ja es veu que el gerundi no pot ser correcte.
Cal, doncs, canviar el gerundi incorrecte coordinant, per exemple, les dues frases amb una i, amb una coma i però, amb punt i seguit, etc.
Així: S'estavellaren i van trobar la mort / i, com a conseqüència, van trobar la mort; Fou un gran incendi a conseqüència del qual es calculen moltes pèrdues / Fou un gran incendi. S'hi calculen unes grans pèrdues.
Exercicis
1. Reescriu cada frase posant el gerundi al començament, anteposant-li “tot”, en cas que sigui correcte. Si és incorrecte canvia el gerundi per un altre temps i coordina les frases.
Exemple: Hi anava xiulant: Tot xiulant hi anava; Li va telefonar no trobant-lo: Li va telefonar, però no el va trobar.
1. Va respirar tranquil, haven trobat les claus:
2. Van cloure l’acte, tornant tothom a casa:
3. Van passar-ho d’allò més bé rient i cantant:
4. Van disputar-se la copa els equips X i Z, guanyant-la Z:
5. Caigué de la moto, trencant-se el braç:
6. Van iniciar unes converses, no arribant a cap acord:
7. Vaig trobar aquest rovelló passejant pel bosc:
2. Completa les frases següents amb una forma verbal de gerundi, si es pot fer, o bé una altra forma, acompanyada de les partícules coordinades que calgui.
1. Fou un xoc frontal (morir) .................................... tots els conductors.
2. Ho vaig trobar (remenar) ....................................les parades dels encants.
3. Van entra al banc (desconnectar) ....................................l’alarma.
4. Va córrer per agafar el tren (fer) ....................................tard.
5. Es produí un gran aiguat (inundar) ....................................cases i sembrats.
6. Ahir vaig trobar la Maria (anar) ....................................cap a casa.
7. El ferit fou traslladat a l’hospital (morir) ....................................pel camí.
35.2 Les perífrasis verbals
Quan s'expressa una acció amb més d'un verb es parla d'una perífrasi verbal, com en l'expressió de l'obligació o necessitat o bé de la probabilitat o dubte.
-L'obligació o necessitat.
Cal expressar-la amb haver de, caldre, convenir o necessitar.
Així: He / Haig d'anar-hi; cal o convé que hi vagi; calia anar-hi; es necessita personal.
Per tant, no són correctes altres construccions castellanitzades com "tenir que", "ser precís o precisar", "haver-hi que" i, en general "deure".
Així, en lloc de "tenia que fer-ho", "havia que fer-ho", "devia fer-ho", "era precís que ho fes / precissava fer-ho", ha de ser Havia de fer-ho / calia fer-ho o que ho fes / convenia fer-ho / necessitava fer-ho.
La forma col.loquial "tenir de" i la més clàssica en primera persona "dec / devem estar atents" són considerades secundàries en un ús formal de la llengua.
-La probabilitat o el dubte.
Convé utilitzar preferentment les construccions genuïnes amb el verb deure o l'expressió es fàcil / és probable i evitar l'ús del futur condicional o subjuntiu, així com l'ús del mot "igual" en el sentit de probabilitat o dubte.
Així, Deuen / devien ser les onze; potser ella ho deu saber / ella ho sap; Deu ser aquest l'avió? -Potser sí, en lloc de "seran / serien les onze", "igual ell ho sapiga", "serà aquest l'avió? -Igual sí".
Exercicis
3. Reescriu cada frase utilitzant tots els verbs que sigui possible, dels indicats a les normes, per expressar l’obligació o necessitat. Fes-hi els canvis necessaris.
1. Tenim la necessitat d’anar-hi de pressa:
2. Tens necessitat d’actuar amb prudència:
3. Ell tenia l’obligació de ser-hi:
4. Tindran necessitat d’anar ben equipats:
5. Tenien l’obligació de fer-ho:
6. L’empresa tenia necessitat de dos manobres:
4. D’acord amb les normes sobre l’expressió de la probabilitat o el dubte, tradueix les frases següents:
1. Serían las diez cuando ocurrió:
2. Se habrá vuelto loco, creo:
3. Tendrá sueño, no crees?
4. Igual lo tenga él:
5. Tendrás prisa, verdad?
35.3 L'ús del condicionat compost
En frases condicionals o concessives, en temps composos, la segona part de la frase ha d'anar en condicional i no pas en imperfet de subjuntiu.
Així, igual com es diu Si duguessis jersei no tindries fred, s'hauria de dir, en temps compostos, Si haguessis dut jersei no hauries tingut fred, i no pas "no haguessis tingut fred".
A vegades, la primera part de la frase és el·líptica, com ara No vaig poder venir a la festa. -Doncs t'ho hauries passat bé, frase en la qual se sobreentén la concisió "si haguessis vingut".
També en frases concessives, com ara Crec que tampoc no hauria aprovat, on se sobreentén la frase concessiva "encara que hagués estudiat més".
Exercicis
5. Completa les frases següents.
1. Si hagués rebut la citació, em sembla que (estripar) ....................................
2. Estic segur que si haguéssim buscat més (trobar) ....................................més bolets.
3. Si li haguessis escrit una carta, ell t’ho (agrair) ....................................
4. Encara que haguessis insistit més a fer-ho, ell tampoc no ho (fer) ....................................
