1.5 Exercicis

1. Llegeix aquest article i, dels resums que hi ha a continuació, marca amb una creu el que en reculli el contingut de manera més exacta.

EI pronom feble, dèbil, malaltís, desvalgut

Quim Monzó

La campanya actual que promou l'Àrea Metropolitana de Barcelona en col·laboració amb la Companyia d'Aigües de Barcelona és un exemple clar de la,crisi del pronom feble. Me'n va fer adonar Salvador Alsius. Als anuncis s'explica que els pantans que subministren aigua a l'Àrea Metropolitana estan a menys del 20% de capacitat. EI tros final del text diu: «En vista d'aquesta situació hem de mullar-nos tots els ciutadans fent un ús racional, fins i tot restringit, de l'aigua corrent. Esperem que per una vegada, i aviat, plogui a gust de tothom. Mentrestant, si et plau, no te'n rentis les mans".

Tres jocs de paraules. EI primer és el que diu que tots els ciutadans hem de mullar-nos fent servir racionalment l'aigua. Cap problema. Tothom ha entès la broma de fer servir el verb mullar-se (en el sentit de comprometre's) en un text on es demana estalviar aigua. EI segon joc de paraules: quan diuen que esperen que aviat plogui a gust de tothom. Cap problema, tampoc. Tothom assimila el joc entre el ploure (perquè els pantans tinguin més aigua) i ploure a gust de tothom, que segons el Moll «vol dir que en tota cosa generalment estan dividides les opinions". EI problema arriba amb el tercer joc de paraules, que a més fa de titular de l'anunci: No te'n rentis les mans. A diversos diaris hi ha hagut qui ha entès que el titular deia No et rentis les mans. A EI Periódico i a La Vanguardia alguns s'han queixat que es promociona la brutícia. Diumenge passat, la secció Mola; no mola d'aquest diari va caure en el mateix error. De debò no entenen que l'Àrea Metropolitana i la Companyia d'Aigües no fan pas campanya a favor de la ronya, sinó que demanen que la gent els ajudi reduint-ne el consum? No els sona aquella escena en què Ponç Pilat es va rentar simbòlicament les mans durant el procés a Jesús? Com és que els altres dos jocs? de paraules no han provocat malentesos i aquest sí? Per dos motius. Un: perquè és el titular i la gent sovint només llegeix els titulars. I dos: perquè a No te'n rentis les mans hi ha un pronom feble. I la canalla no sap què fer-ne, dels pronoms febles. Si els mamen a casa, n'hi ha prou amb dur-los a escola perquè, dos dies més tard, no els facin servir mai més. Amb tot el que fa referència a la llengua passa el mateix. Agafa un nen que sigui on ha de ser i estigui on vol estar. Una setmana després de portar-lo a escola per primer cop, estarà a casa sense ser-hi. En la pedagogia actual preocupa molt la psicomotricitat, l'expressió corporal, la música o les manualitats. Si cal es munten comissions per controlar que els nens se'ls eduqui convenientment en aquests temes. Però que mai et passi pel cap demanar cap control de qualitat lingüístic. Et miraran com si fossis un extraterrestre. EI que interessa, ara, és que sàpiguen portar el ritme en un combo, encara que parlin com analfabets. Per això els pronoms febles els queden arraconats en una pila, en un racó del cervell. Amb els mesos, la pols els cobreix i ni es nota que hi són. Uns anys més tard el propietari se n'oblida. La falta d'exercici i d'alimentació fa que es vagin desnodrint a poc a poc. Qualsevol hivern, la primera grip se'ls endú a l'altre barri, de tan febles com són. Descansin en pau. Amén.

LLISTAT D'IDEES

1- L'ajuda d'Espanya al Tercer Món és un frau (fiasco) i Catalunya es troba a la cua en aquesta cooperació, segons Intermón.

2- En les ajudes a les víctimes del “Mitch", dels crèdits promesos (67% per crèdits tous i 33% per programes d'emergència i condonació del deute) només s'ha executat el 4% del 67 % i en projectes innecessaris (autovia en zona turística mentre projectes socials queden paralitzats).

3- La causa és que la major part de l’ajuda es desvia a través d'uns crèdits que tenen com a requisit que, com a mínim, un 85% del valor del projecte vagi a càrrec d'una empresa espanyola.

4- S'ajuda, per tant, més pel que interessa construir a l’empresa que per les necessitats reals dels països de destí.

RESUM

La cooperació d'Espanya al Tercer Món, segons Intermón, és un frau. Catalunya, i Barcelona amb un 0,19%, es troba a la cua d'aquesta. Així, en les ajudes a les víctimes del Mitch, dels crèdits promesos (33% en programes d'emergència i condonació del deute i 67 % en crèdits tous) només s' han executat el 4% i en projectes innecessaris, mentre d'altres més socials queden paralitzats. La causa d'aquest frau radica en què s'ajuda a través d'uns crèdits que posen com a requisit que el 85% vagi a càrrec d'una empresa espanyola; per tant, s'ajuda més en funció del que interessa a aquesta empresa que de les necessitats reals del país.

2. Ara toca practicar el procés presentat anteriorment en el següent text:

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

A la segona meitat del segle XVIII, l'economia dels països europeus es basava de forma gairebé exclusiva en l'agricultura. EI notable desenvolupament dels sectors comercial i manufacturer, iniciat ja al segle XVI, no havia modificat substancialment el predomini de les activitats agràries, que produïen la major part de la riquesa i concentraven el gros de la població activa.

Aproximadament a partir de 1760, però, un conjunt de canvis socials, econòmics i tècnics va afavorir la descomposició del sistema econòmic feudal i el progressiu establiment del capitalisme industrial. És el procés que coneixem amb le nom de Revolució Industrial: el procés de transformació qualitativa i quantitativa de les forces productives i de les relacions de producció a partir del qual es va desenvolupar el capitalisme industrial.

Sovint s'ha considerat que la Revolució Industrial va ser el resultat directe de les innovacions tecnològiques que, entre el 1760 i el 1830, es van aplicar a la producció manufacturera. Certament, l'extensió del maquinisme va ser una condició indispensable per a la industrialització. Sense la incorporació al procés productiu d'invents com les filadores mecàniques, la màquina de vapor o el ferrocarril no hauria estat possible l'augment sostingut de la producció, que caracteritza el capitalisme industrial'.

En el cas d'Anglaterra s'ha considerat convencionalment que la Revolució Industrial ocupa el període comprès entre el 1764 i el 1830, dates que corresponen, respectivament, a l'aparició de la primera filadora mecànica (la jenny, dissenyada per J. Hargreaves) i a la inauguració de la línia ferroviària entre Liverpool i Manchester.

Ara bé, l'ús massiu de les noves màquines no hauria tingut lloc si, amb anterioritat, fes relacions socials de producció no haguessin patit un conjunt de transformacions de caire revolucionari. Les arrels de la Revolució Industrial es troben en els canvis socials i econòmics que es van produir a Anglaterra al llarg del segle XVII i que van permetre l'acumulació del capital industrial, la proletarització dels camperols i dels treballadors urbans i la formació d'una demanda creixent de

productes manufacturats. .

Extret i adaptat de la Enciclopèdia Interactiva de Consulta de El Periódico.

LLISTAT D'IDEES

ESQUEMA

RESUM

3. Llegeix el text i resumeix-lo en dotze línies. Segueix les pautes treballades.

Què són les ONG?

El seu nom, organitzacions no governamentals, ja ens dóna alguna pista sobre el que són les ONG: es tracta d'organitzacions que no pertanyen ni a governs ni a estats, i que tampoc no en depenen. Observem-ne amb detall les característiques principals.

D'una banda, les ONG tenen un objectiu públic, social (en el sentit que treballen a favor del benestar col·lectiu), però no tenen cap relació amb l'Administració pública (Unió Europea, Govern central, comunitat autònoma, ajuntaments ... ).

D'altra banda, si bé són privades (en el sentit que neixen a partir de la voluntat de persones que volen organitzar-se a favor d'uns objectius determinats), no tenen res a veure amb les empreses. Les ONG no neixen amb la voluntat de fer negoci, de guanyar diners, sinó de treballar a favor d'uns valors o del canvi d’unes realitats. EI que té més similitud i coincidència amb les ONG són les associacions o entitats sense ànim de lucre.

Un altre aspecte important per definir una ONG és la seva voluntat d'incidència internacional. Són entitats que, a la vista d'alguns problemes i mancances del nostre món, decideixen actuar de diverses maneres: denúncia, sensibilització, actuació i projectes ... , o totes alhora.

És aquest aspecte de voluntat d'incidència en l'àmbit internacional que diferencia les ONG de moltes associacions i entitats de caràcter cultural, esportives, de barri ...

Aquesta presència i incidència internacional es pot fer de diverses maneres: una ONG catalana, per exemple, pot participar en una federació o xarxa internacional a través de la qual, conjuntament amb altres ONG d'altres països, denuncia una injustícia determinada, proposa una sortida davant d'un problema concret o reflexiona en veu alta per tal que els estats i els organismes intergovernamentals (OIG) tinguin en compte altres punts de vista. Aquest tipus d'organitzacions són les ONG nacionals.

Hi ha, també, ONG que, a banda d'aquestes actuacions a través de xarxes i organismes de coordinació, mantenen una presència física estable en altres països (per exemple, les que desenvolupen projectes de cooperació en països del Tercer Món). En aquest cas estaríem parlant d'ONG nacionals amb presència internacional directa.

Finalment, trobem ONG que en la seva mateixa estructura tenen un caràcter internacional. Això vol dir que els socis i les sòcies i els membres del secretariat o dels òrgans de govern són de diversos països i que, a banda d'una seu central (normalment en el país on va néixer), obren oficines i delegacions a diversos llocs del món. Són les ONG internacionals.

Les ONG analitzen la realitat, en fan un diagnòstic crític i es proposen treballar per tal de canviar i superar algunes injustícies, bé sensibilitzant i donant a conèixer problemes i solucions, bé desenvolupant projectes en països del Tercer Món o accions de denúncia, bé portant a terme campanyes de pressió per tal d'obtenir canvis. És per això que entendrem, també, que les ONG són organitzacions que lluiten per la transformació social, en diversos camps ¡ objectiu::;, però en la línia dels pressupòsits de la Declaració Universal dels Drets Humans.

J ARMADANS, A. TARRÉS, Les organitzacions no governamentals (ONG) (text adaptat)

4. Llegeix aquest text i fes-ne un resum en vuit línies. Tingues en compte les pautes que has vist anteriorment.

El sisme més gran des del 1995 sacseja Catalunya

Milers de catalans, sobretot a les comarques de Barcelona i Girona, van poder apreciar ahir com els llums tremolaven i les estructures cruixien sonorament a conseqüència d'un sisme, amb epicentre al Ripollès, que es va registrar a les 17.48 hores i va arribar a una magnitud de 4,1 en l'escala de Richter. EI terratrèmol va provocar alguns danys a la comarca, però en línies generals es va viure amb més sorpresa que por. Malgrat la seva intensitat moderada, com la van definir tots els experts, des del 1995 no es registrava un terratrèmol superior amb epicentre a Catalunya. En aquella ocasió es va situar al mar, davant la costa de Tarragona.

EI sisme va ser apreciat nítidament pels nombrosos sismògrafs repartits pels Pirineus. L'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), dependent de la Generalitat, li va atorgar una magnitud de 4,1 en l'escala de Richter, mentre que l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), del Ministeri de Foment, va arribar a 4,2. L'epicentre també va variar lleugerament: l'ICC el va situar a prop de Queralbs, mentre que per a l'IGN es va registrar més al sud, a l'est de Ripoll.

Els incidents més destacats van tenir lloc a Queralbs i Ribes de Freser, molt a prop de l'epicentre. A Ribes, una roca de grans dimensions va caure a la carretera GIV-5217. Queralbs va ser el poble que va rebre més: trossos de la xemeneia i del rellotge de l'Ajuntament es van desprendre i van partir un fragment de la cornisa de la façana. Els bombers van acordonar la zona. S'espera que l'arquitecte municipal revisi avui si s'ha produït cap danya l'estructura de l'edifici. Cinc xemeneies més també van quedar afectades.

Els serveis d'emergència van romandre a Queralbs fins poc abans de les nou del vespre per vigilar que les esquerdes dels edificis no representessin cap perill. També van anar a localitats veïnes, com Planoles o Vallfogona, per comprovar si hi havia danys, però no en van trobar. La Generalitat va activar per primer cop el pla Sismicat de risc sísmic, tot i que va ser desactivat al cap de poques hores.

EI Periódico, 22-9-2004 (text adaptat)

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................. . . .

5. Resumeix aquesta notícia en vuit línies.

El llop torna al Pirineu

BARCELONA. Setanta-cinc anys després que morís violentament l'últim llop de Catalunya, els serveis del parc natural del Cadí-Moixeró han detectat la presència d'un exemplar d'aquest singular animal dins els límits d'aquest espai natural protegit. L'últim llop autòcton va ser abatut el 1929 als ports de Beseit; el llop nouvingut ha arribat de França procedent dels Apenins italians.

La recuperació del llop a Catalunya, encara que sigui d'un únic exemplar divagant, va ser anunciada ahir pel conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, durant una visita oficial al parc natural del Cadí-Moixeró.

Jordi Garcia Petit, director del parc, va explicar a l'Avui que durant els dos últims anys s'havien recollit informacions indirectes de la possible presència de llops en aquesta serralada. Tot i això, la majoria dels estudis indicaven que els animals sospitosos eren, en realitat, gossos salvatges.

No va ser fins ai novembre que es van recollir unes femtes que podien pertànyer a un llop. Unes setmanes més tard, els resultats de les anàlisis de l'ADN van confirmar la sospita. A més, aquestes mateixes anàlisis indicaven que el llop que ha visitat el Cadí-Moixeró -es desconeix si encara hi és- procedeix del grup d'animals que ocupen des de fa segles els cims del nordoest d'Itàlia, segons ha explicat Garcia Petit. Possiblement es tracta d'un mascle jove que ha estat recorrent en solitari àmplies zones del sud de França.

Segons tots els indicis, el llop detectat al Cadí-Moixeró ve dels Apenins i ha arribat a Catalunya a través del corredor que formen els Alps marítims francesos, segons va explicar el conseller Salvador Milà. Els especialistes del departament de Medi Ambient, consideren que la troballa d'aquestes restes no significa que hi hagi una població de llops a Catalunya, però tampoc es pot descartar que «en un futur s'hi pugui arribar a formar una població reproductora».

JOAQUIM ELCACHO, Avui (13-2-2004)

.............................................................................................................................................

6. Llegeix aquest article i dels resums que hi ha a la pàgina següent, marca amb una creu el que en reculli el contingut de manera més exacta.

Cada cap de setmana, les carreteres catalanes -i les de la resta de l'Estat espanyol- són escenari de mortals accidents, que costen la vida a conductors generalment joves. La majoria d'aquestes morts s'esdevenen a la matinada, o a primeres hores del matí, quan els joves surten de les discoteques i assumeixen de nou la responsabilitat de conduir un vehicle. Molts d'aquests conductors no van borratxos, però si que han begut una copa de més. I han menjat poc durant les hores prèvies; i han estat en locals foscos i eixordadors; i van distrets. Les conseqüències són de sobres conegudes; la mort a la carretera; una mort estúpida, perfectament evitable, però que en aquests moments constitueix la primera causa de mortalitat entre la gent jove de Catalunya.

Els primers responsables d'aquesta situació són els mateixos joves. Ells haurien de tenir cura de no conduir si no es troben en perfectes condicions. Però, acceptant aquesta responsabilitat, seria simplista pensar que amb una política de més duresa respecte als joves el problema queda solucionat. És veritat que la implantació generalitzada dels controls d'alcoholèmia ha resultat estadísticament molt positiva, i per tant, és convenient i útil continuar amb aquesta experiència. Però caldria implicar, en la solució del problema, molts altres sectors socials. Des dels fabricants d'automòbils -que programen anuncis, destinats a la gent jove, de vehicles d'escàs volum i extraordinària potència- fins als propietaris de bars i establiments d'oci, passant per les mateixes administracions que, moltes vegades, endutes per unes ànsies obsessives d'acostar-se a la gent jove, promouen una certa filosofia de l'oci on l'excés sembla norma habitual. .

Els joves dels nostres dies -tant els que estudien com els que treballen o busquen feina- estan sotmesos a una altíssima pressió social, potser com mai no havien conegut les generacions anteriors. Fins a cert punt, doncs, les seves ànsies escapistes del cap de setmana són lògiques. D'altra banda, la crisi de l'associacionisme ha fet que, en aquests darrers anys, molts joves no; sabessin exactament. què fer amb el temps lliure i que s'apuntessin, de forma gregària, a la proposta més accessible. En tot cas, sense tenir en compte aquestes i altres causes, serà impossible eradicar totalment un fenomen que ha passat a constituir una preocupació angoixant per a molls pares, per a moltes famílies.

Avui, 14/11/1994

7. Escriu el títol que posaries a cada una d'aquestes notícies:

a) .........................................................................................................................................

El Japó va viure ahir en estat d'alerta per l'amenaça d'un tsunami desencadenat per un sisme submarí de 6,8 graus a l'escala de Richter que es va registrar a l'oceà Pacífic. El moviment es va produir a 300 quilòmetres de Miyake, que forma part de l'arxipèlag d'Izu, i va ser en aquesta illa on va arribar una onada que es va elevar només 30 centímetres, amb la qual cosa no va provocar danys ni humans ni materials. Els serveis meteorològics del Japó havien previst un tsunami de 50 centímetres.

b) .........................................................................................................................................

La comissió de govern d'ahir va aprovar el pla de millora de l'espai públic. És a dir, l'adjudicació per valor de 95 milions d'euros d'obres de millora i arranjament en 390 carrers i places. Les obres inclouen la substitució del mobiliari, semàfors, senyalització, paviments, enllumenats, voreres ... Un lífting integral, va explicar el regidor.

8. Resumeix aquest text en les línies de més avall:

EI fenomen dels museus de masses comporta alts graus de degradació de les obres exposades, no únicament per la massiva afluència de visitants, sinó també pel pèssim comportament de molts d'ells, que mostren un total desconeixement de les mínimes normes d'educació i de respecte pel que s'hi exposa.

Crits i carreres per passadissos o sales, fotografies fetes amb flaixos de gran intensitat lumínica i nefastes conseqüències per a l'obra pictòrica, desplaçaments en massa per espais reduïts i tocar tot el que estigui a l'abast danyen obres exposades i molesten els vianants de conducta exemplar.

Això ens fa pensar que alguns d'aquests museus poden arribar a morir d'èxit a mitjà o llarg termini, L'equilibri, sempre fràgil i discutible, entre la conservació i l'exposició de l'obra es pot mantenir sempre que la mala educació no hi exerceixi de balança.

ALFONS MARTÍNEZ, El Periódico, 8/8/2004

.............................................................................................................................................

9. Resumeix aquest còmic en cinc línies:

.............................................................................................................................................

PAGINA SEGÜENT: 2. ESCRIURE UN TEXT