3. La síl.laba i el diftong

3.1. Identificació de síl·labes i separació de paraules a final de ratlla

1. La sil.laba

Cada cop de veu que es fa quan es pronuncia a poc a poc una paraula representa una síl·laba, com ara en el mot "ca-di-ra".

La síl·laba està constituïda sempre per un nucli vocàlic, format per una vocal, a vegades sola i altres vegades acompanyada d'una consonant o bé d'una i d'una u no vocàliques.

Així, es-co-la, i-de-a, ai-gua.

2. Separació se síl.labes

Quan un so està representat per un dígraf, s'ha de saber quina lletra pertany a una síl.laba i quina a la següent, sobretot quan s'ha de partir un mot a final de ratlla.

Els nexes ix / tx / tj / tg / rr / ss / sc / l.l se separen a final de ratlla.

Així, cai-xa, cot-xe, plat-ja, jut-ges, car-ro, mas-sa, as-cens, til.la.

En canvi, no s'ha de separar els dígrafs gu / qu / ll / ny.

Així, fi-gues, ta-ques, pa-lla, ca-nya.

En el cas dels mots compostos, la separació sil·làbica es farà en el punt de l'element afegit.

Així, VOS-al-tres, DES-ai-re, IN-hu-mà, AL-ho-ra, BEN-es- tar, TRANS-al-pí

Exercicis

Identifica i separa les síl·labes de les paraules següents

1. Separa cada síl·laba amb una ratlla vertical.

Per exemple, “benestant” ben/es/tant.

Paraigua, oceà, inhàbil, teatre, jutges, milhomes, àtic, reixa, passes, cella, nosaltres, terra, asma, moure, tothora, escena, cel·la, eina, besavi, cotxe.

2. Escriu els mots de l’exercici anterior que contenen un dígraf que no s’ha de separar

......................................... / ............................................ / ...........................................

Clau dels exercicis

1.

1. pa/rai/gua, o/ce/à, in/hà/bil, te/a/tre, jut/ges, mil/ho/mes,

à/tic, rei/xa, pas/ses, ce/lla, nos/al/tres, ter/ra, as/ma, mou/re, tot/ho/ra, es/ce/na, cel./la, ei/na, bes/a/vi, cot/xe;

2. paraigua, cella;

3.2. El diftong

S'anomena diftong aquell aplec vocàlic que es pronuncia en un sol cop de veu. Es tracta d'una síl·laba formada per una vocal forta i una vocal dèbil: la i o la u no-vocàliques.

Hi ha dues menes de diftong, segons que la vocal dèbil sigui la primera o la segona de l'aplec: si és la segona, el diftong serà decreixent, ja que la força de la veu "decreixerà"; però si la vocal dèbil es troba en primer lloc, el diftong s'anomenarà creixent, ja que la força de la veu "creixerà".

Així, la frase "el noi cau" conté dos diftongs decreixents i la frase "quant val el iot?" en té dos de creixents.

1. Diftongs decreixents

Són els diftongs formats per una vocal forta i una semivocal (i o u).

Els més comuns són: ai, ei, oi; au, eu, iu, ou.

Així, es-pai, rei-na, boi-ra, trui-ta, cau-re, veu-re, mou-re.

Cal observar que en el cas del mot "truita" la "u" actua com a vocal forta i la "i" com a vocal dèbil, al contrari que en el cas del mot "viure".

2. Diftongs creixents

-Quan les vocals dèbils i o u van davant d'una vocal forta, formaran un diftong creixent en cas que no vagi, al davant de l'aplec, una consonant.

Per tant, normalment es trobarà aquest tipus de diftong entre vocals o, sobretot en el cas de la "i", a principi de paraula.

Així, es troben diftongs creixents en mots, com ara ve-ia, de-ies, di-uen, no-ia, ca-uen, io-ga, io-de, iot, io-gurt.

-Hi ha un altre cas de diftong creixent: quan la u va precedida de les consonants g o q i va seguida de vocal forta.

Es tracta de diftongs gua, güe, güi, guo; qua, qüe, qüi, quo.

Així, ai-gua, ai-güe-ra, pin-güí, pa-ra-guot; qua-tre, qües-ti-ó, o-bli-qüi-tat, quo-ta.

Comentari

Encara que la pronúncia usual tendeixi a diftongar algunes paraules que tenen una i o una u entre consonant i vocal, cal tenir en compte que aquest cas no es tracta de diftong (excepte els diftongs creixents formats per les consonants g o q).

Per tant, no són diftongs aquelles síl·labes formades per una consonant seguida de i-a, i-es, u-a, u-es.

Així: grà-ci-a, grà-ci-es, pèr-du-a, pèr-du-es, Nú-ri-a, his-tò-ri-a, ví-du-a, in-gè-nu-a.

D'altra banda, cal fixar-se que aquests mots tenen una síl·laba més que en castellà, ja que no hi ha diftongs. Per això en català són mots esdrúixols que s'accentuen, a diferència del castellà.

Tampoc la i dels dígrafs ix, ig forma diftong, ja que és muda (excepte per als parlars occidentals), com també ho és la u dels dígrafs gue-gui, que-qui quan van sense dièresi.

Així: ma-reig, pa-teix, gui-neu, qui-lo.

Exercicis

2. Separa per síl·labes els exemples següents i escriu els que continguin algun diftong

Separa les síl·labes mitjançant una ratlla vertical.

Noia, contínua, Pasqua, seuen, reina, sínia, guarda, neula, bateig, guerra, abaix, sequera.

2. Escriu els mots de l’exercici anterior que duen diftong.

......................................... / ............................................ / ...........................................

3. Classifica i separa per síl·labes els mots següents.

Separa les síl·labes mitjançant una ratlla vertical.

Guix, reien, insídia, causa, maig, vídua, quart, coix, parleu, llengüeta, xiular, obliqüitat, treuen, Lluïsa, iot.

Escriu els mots de la llista que no siguin diftongs.

......................................... / ............................................ / ...........................................

Escriu els mots que continguin diftong a l’apartat corresponent.

a) Creixents

GU o QU més vocal: ............................../ ................................. / .............................

I o U més vocal: ............................../ ................................. / .............................

b) Decreixents

Vocal més I o U: ............................../ ................................. / .............................

4. Separa per mitjà d’una ratlla les síl·labes de les paraules següents:

col·lecció, pressió, sàrria, heretgia, riuot.

Clau dels exercicis

2.

1. no/ia, con/tí/nu/a, Pas/qua, se/uen, rei/na, sí/ni/a, guar/da,

neu/la, ba/teig, guer/ra, a/baix, se/que/ra;

2. noia, Pasqua, seuen, reina, guarda, neula;

3.

1. guix, re/ien, in/sí/di/a, cau/sa, maig, ví/du/a, quart, coix, par/leu, llen/güe/ta, xiu/lar, o/bli/qüi/tat, tre/uen, Llu/ï/sa, iot;

2. guix, insidia, maig, vídua, coix, Lluïsa;

3. (a) quart, llengüeta, obliqüitat; reien, treuen, iot;

(b) causa, parleu, xiular;

4.

Col./lec/ci/ó, pres/si/ó, sàr/ri/a, he/ret/gi/a, ri/uot;

3.3. Repàs dels sons de la "i" i de la "u"

Cal observar els sons que poden presentar la i i la u.

Comentari

-La grafia y no serveix en català per indicar el so consonàntic, sinó que tan sols es fa servir per al dígraf ny.

-Les lletres k i w sols s'utilitzen per a noms estrangers, excepte la k en l'abreviatura de quilogram i de quilòmetre: kg, km.

Exercicis

Classifica els mots següents segons el so que presenti la i i la u en cada cas.

noi, pou, fi, tu, coix, qui, guia, pau, reia, diuen, roig, rei.

1. Completa el quadre col·locant cada mot al lloc corresponent.

1. Escriu aquells mots del quadre que duen diftong i separa les síl·labes de cada un d’ells.

......................................... / ............................................ / ...........................................

6. Escriu el verb que hi ha entre parèntesis en imperfet d’indicatiu i insereix els mots següents

Ionosfera, iode, iogurt, iot, ioga

Exemple: “Ella (creure) ...creia... que tenia un ...iot...”.

1. Ella (dir) ............................... que li havia anat bé prendre un ..........................
2. Els nois (seure) ..................... en una positura de .................................
3. Se us va espatllar el ................................... quan el (treure) .................... del port.
4. Abans, aquests laboratoris (fer) ................................ tintura de ..........................
5. L’astronauta (creure) ................... que l’aparell s’havia fet malbé en el pas per la .................................

7. Hem vist que en català no hi ha diftong quan la vocal i o u va entre consonant i vocal, llevat del cas dels diftongs creixents.

Separa convenientment amb una ratlla, les síl·labes dels mots de les frases següents

Noves línies aèries d’abast europeu.
La Sílvia estudia Història i en Màrius, Ciències.
Darrerament, l’empresa tenia pèrdues contínues.
Els parlamentaris van celebrar una sessió extraordinària a Núria.
La ràdio col·labora en la campanya publicitària a favor d’Etiòpia.

Clau dels exercicis

5.

1. so vocálic : fi, tu; so semivocálic : noi, pou, pau, rei;

so consonàntic : reia, diuen; so mut : coix, qui, guia, roig;

2. noi, pou, pau, re/ia, di/uen, rei;

6.

1. deia, iogurt;

2. seien, ioga;

3. iot, tréieu;

4. feien, iode;

5. creia, ionosfera;

7.

1. No/ves lí/ni/es a/é/ri/es d'a/bast eu/ro/peu;

2. La Síl/vi/a es/tu/di/a His/tó/ri/a i en Má/ri/us, Ci/én/ci/es;

3. Dar/re/ra/ment 1^'em/pre/sa te/ni/a pér/du/es con/tí/nu/es;

4. Els par/la/men/ta/ris van ce/le/brar u/na ses/si/ó ex/tra/or/di/ná/ri/a a Nú/ri/a;

5. La rá/di/o col./la/bo/ra en la cam/pa/nya pu/bli/ci/tá/ri/a

a fa/vor d'E/ti/ó/pi/a;

Presentació de diapositives 3. La síl·laba i el diftong ANEU A LA PÀGINA

Presentació de diapositives: 1. Vocal neutra