38. Canvi i caiguda de les preposicions

38.1 Canvi de la preposició "en" per "a" o "de"

- Quan un infinitiu fa de complement dins la frase, ha d'anar acompanyat per la preposició a o de (alguna vegada també hi va per), però no pas per "en".

Això passa quan es tracta de complements de règim verbal o preposicionals, com els que segueixen als verbs del tipus consistir en, estar en, pensar en, exercitar-se en, afanyar-se en, etc.

Per tant, aquesta preposició "en" que va davant dels noms canvia per a o per de davant un infinitiu que faci de complement preposicional.

Així, Pensa en la feina i no et distreguis, però Pensa a fer / de fer la feina i no distreure't / de no distreure't. El problema consistia en l'augment desorbitat de les taxes, però El problema consistia a trobar / de trobar una solució al problema de l'augment de les taxes; S'exercitava molt en el solfeig, però S'exercitava molt a tocar el violí.

- Quan l'infinitiu expressa una circumstància temporal o una causa, aleshores no només s'utilitza en, sinó que és preferible de fer-ho (al costat de la forma més col·loquial al).

Així: En entrar ella, totes van sortir, és a dir, "Quan va entrar ella", "A l'entrar ella"; En entrar la professora, totes van callar, és a dir, "perquè va entrar la professora", "a l'entrar la professora".

- Després del mot res cal utilitzar a, seguit d'un infinitiu, en les expressions del tipus No hi ha res a fer, no tinc res més a dir.

Cal anar amb compte de no fer-hi servir "que".

Així: Jo no tinc res a veure, i no pas "res que veure".

1. Completa les frases següents amb les preposicions a, en, de.

1. Tenia interès ......estudiar l’anglès.

2. Pensa ...... dir-li que no podré venir.

3. ......veure’l, se’n va alegrar molt.

4. Ell ja no tenia res més ......dir sobre l’assumpte.

5. Ja no hi havia res ...... fer pers salvar-li la vida.

6. ...... sortir del cinema va començar a ploure.

7. S’entossudia ...... fer-li aprendre tot això de memòria.

8. Ell no tenia res ...... veure amb l’afer.

38.2 Caiguda de les preposicions davant la conjunció "que"

-Cal tenir en compte que les preposicions febles (a, de, en) que acompanyen els complements preposicionals o de règim verbal i també algunes locucions prepositives han de desaparèixer si la frase complement s'introdueix per mitjà de la conjunció què.

Així: No es recordarà pas de portar-ho, però No es recordarà pas que ho ha de portar; Està acostumat a tot tipus de clima, però Està acostumat que plogui, que geli,...; Pensa en les coses que has de dur, però Pensa que has de dur tot això; Continua fins al final, però Continua fins que s'acabi; Abans del vespre ha d'estar acabat, però Ho has d'acabar abans que es faci fosc.

-A vegades, es pot mantenir la preposició si s'afegeix el mot fet (o algun altre) entre aquesta i la conjunció "que". D'aquesta manera, es pot fer més planera alguna frase que, si no, quedaria massa "dura".

Així, si la frase Els bombers van atribuir l'incendi a la manca de mesures de seguretat del local es construeix amb una frase-complement iniciada per "que", podria quedar massa "dura" (Els bombers van atribuir l'incendi "que" no hi havia mesures de seguretat), però es pot suavitzar afegint "el fet": Els bombers van atribuir l'incendi al fet que no hi havia mesures de seguretat al local.

Així, també, la frase Des que ha tornat de Praga que està tota canviada, es pot construir amb les locucions d'ençà que ha tornat..., des del dia que va tornar...

2. Construeix dues completives que depenguin del verb preposicional que encapçala cada frase, utilitzant quan calgui la preposició adient (semblantment a com es fa a l’exemple).

Exemple: La tasca consisteix: 1 “això”; 2. “fer un projecte”; 3. “facis un projecte”.

1. La tasca consisteix en això; 2. La tasca consisteix a / de fer un projecte; 3. La tasca consisteix que facis un projecte.

1. S’ha oblidat: 1. venir; 2. que ha de venir:

2. En Lluís renuncia: 1. La paga; 2. Que li paguin les hores extra:

3. Sort que s’ha donat a temps: 1. l’errada; 2. que s’havia equivocat:

4. El secret està: 1. el treball constant; 2. treballar constantment:

5. Estic molt content: 1. la teva visita; 2. que hagis vingut:

6. Pensa: 1. portar-m’ho; 2. que ho has de fer:

7. L’error prové: 1. els càlculs; 2. que no es va calcular bé:

8. En Jordi va entossudir-se: 1. anar-hi; 2. que s’havia d’anar:

9. Tots dos polítics coincideixen: 1. la solució; 2. que s’ha de solucionar.

10. En Pere estava segur: 1. l’èxit; 2. que vindria:

3. Fes el mateix que a l’exercici anterior amb les locucions prepositives que hi ha entre parèntesis. D’acord amb les normes, dóna també, so és possible, les solucions alternatives que hi pugui haver (amb mots com “fet”, “dia”, “d’ençà”, etc.).

1. No el veu (des de): 1. dimarts passat; 2. que es van discutir:

2. Encara no ha arribat (a causa de): 1. el retard del tren; 2. que el tren s’ha espatllat:

3. Pintarem el pis (abans de ): 1. festes; 2. que comencin les festes:

4. Els ajuda a fer la feina (per tal de): 1. anar mes de pressa; 2. que no es desanimin:

5. Ho van poder fer (gràcies a ): 1. la seva ajuda; 2. que els van ajudar.

6. No vam sortir (per culpa de): 1. el mal temps; 2. que feia fred:

4. Completa amb el mot “el fet” i amb la preposició adient les frases alternatives que hi ha després de la que està en cursiva.

1. En Joan confia que tot sortirà bé:

En Joan confia ................................ tot sortirà bé / En Joan confia ............ sortir-se’n.

2. Amb aquesta actitud s’exposa a que tothom se li tiri a sobre:

S’exposa ................................tothom se li tiri a sobre /S’exposa ......... ser escridassat per tothom.

3. La causa de la topada s’atribueix a que el conductor anava begut:

La causa de la topada s’atribueix............................... el conductor anava begut / La causa s’atribueix ---- l’estat ebri del conductor.

4. No penseu que això pot representar un problema greu?:

No penseu ..................................... això pot representar un problema greu? / No

Penseu ..... el problema greu que això pot representar?

5. Han renunciat que els augmentin el sou a canvi d’un horari flexible:

Han renunciat ............................ els augmentin el sou / Han renunciat ...... l’augment de sou.

PAGINA SEGÜENT: 39. Conjuncions