4.2.2 Coherència
La quantitat d'informació ha de ser suficient i, quan sigui excessiva, repetitiva o deficient, caldrà rectificar-la. La qualitat de la informació demana una exposició clara de les idees, amb un llenguatge precís i amb una unitat de registre. Però, com aconseguir una exposició clara de les idees? Hi ha una opinió molt estesa que considera l'escriptura com un acte de creació espontània, consistent a anar apuntant idees damunt d'un paper a mesures que ens vénen al cap. Si ho fem així, produirem textos desordenats: un garbuix d'idees que pot confondre el lector. Ben al contrari, per aconseguir un text ben estructura cal tenir paciència i recórrer un camí de diverses etapes:
L'estructuració del text suposa una presentació ordenada de les idees que pot seguir en molts casos r estructura bàsica del tipus de text que es presenta. Molts tipus de text tenen una estructura estandaritzada que cal conèixer. Són unes convencions que ens facilitaran la feina a l' hora de planificar i estructurar el contingut. Són casos típics la carta (salutació, introducció, exposició, cloenda, comiat i signatura), la narració (plantejament, nus i desenllaç), la notícia (titulars, entrada i cos), la instància, el currículum, etc. Però molts altres textos no disposen d'una estructura predeterminada. Aleshores, què fem? Al principi, i fins que no es tingui un bon domini de l'expressió, val la pena procurar que tots els nostres textos disposin d'una estructura de tres parts: inici (introducció o plantejament), desenvolupament (nucli o cos) i cloenda (conclusions o desenllaç). En aquest punt, cal destacar la utilitat del paràgraf com a unitat de significat i de fàcil reconeixement visual. Aquest ens permet separar i diferenciar les parts d'un text i fa de pont entre la frase i el text. Veiem alguns exemples d'esquemes visuals:
Els paràgrafs
Segons la manera d'expressar la idea fonamental hi haurà diferents tipus de paràgrafs.
1. Llegeix bé els següents paràgrafs i relaciona'ls amb els tipus explicats a la dreta.
