12.1 Aplecs amb la N i la M

En general, s'escriu n davant de "f" i "m" davant de "m", com passa amb tots aquells mots que comencen amb els prefixos con, en, in.

Així, confiar, commemorar, enfilar, emmalaltir, infeliç, immediat.

Casos especials

Fan excepció a la norma general els casos següents:

-Els prefixos amfi i circum van escrits amb una m.

Així, amfibi, amfiteatre, amfitrió, circumferència, circumflex, circumval.lació.

-També s'escriu mf els mots següents: àmfora, càmfora, èmfasi, pamflet, triomf, xamfrà, simfonia, nimfa, limfa, pàmfil, trumfo, samfaina.

-Hi ha pocs mots compostos que s'escriuen nm, com ara tanmateix, enmig, granment.

1. Segons la norma general, construeix mots compostos afegint els prefixos con, en o in als mots següents, canviant la “n” per la “m” quan calgui

En alguns casos, caldrà afegir el sufix verbal corresponent (-ar o –ir).

Així: “mandra”: emmandrir; “farina”: enfarinar.

1. Amb el prefix con:

figurar, moure, fabular, mutable, federar, memorable.

2. Amb el prefix en:

muralla, fang, màscara, front, marc, fort.

3. Amb el prefix in:

mobilitzar, filtre, moble, flexible, millorable, fidelitat.

2. Escriu els contraris dels mots següents, afegint els prefixos in o im segons correspongui:

mortal: ...................................; feliç: .................................; moral: ................................;

finit; .................................; madur: .....................................; fal.lible: .........................;

merescut: ......................................; franquejable: ..........................; mòbil: ....................;

fidel: .................................; manejable: .....................................; fatigable: .......................

3. Escriu el verb corresponent a l’acció definida:

1. Guardar en un magatzem: ...........................................;

2. Posar midó: ................................................;

3. Tenir molta feina: ...............................................;

4. Dirigir un focus cap a un objectiu: .....................................................;

5. Posar una mordassa: ................................................................;

6. Posar una faixa a algú: ...................................................

4. Tenint en compte els casos especials esmentats, omple els buits amb m o n

1. Aquell escrit era un pa.flet.

2. Ha trio.fat l’orquestra si.fònica de Viena.

3. E.mig d’aquell xivarri no se sentia res.

4. Ha posat molt d’è.fasi en la seva resposta.

5. L’autobús de circu.val.lació és el 44.

6. L’a.fiteatre conserva intacte la semicircu.ferència de la graderia.

7. Hi ha una exposició d’à.fores romanes.

8. Al xa.frà de casa meva hi ha un quiosc.

9. Han construït un vehícle a.fibi molt sofisticat.

10. L’a.fitrió rebia tots els convidats amb molta cerimònia.

Clau dels exercicis

1.

1. configurar, commoure, confabular, commutable, confederar, commemorable.

2. emmurallar, enfangar, emmascarar, enfrontar, emmarcar, enfortir.

3. immobilitzar, infiltrar, immoble, inflexible, immillorable, infidelitat.

2.

1. immortal, infeliç, immoral.

2. infinit, immadur, infal·lible.

3. immerescut, infranquejable, immòbil.

4. infidel, immanejable, infatigable.

3.

1. emmagatzemar;

2. emmidonar;

3. anar enfeinat;

4. enfocar;

5. emmordassar;

4.

1. pamflet;

2. triomfat, simfònica;

3. enmig;

4. èmfasi;

5. circumval·lació;

6. amfiteatre, semicircumferència;

7. àmfores;

8. xamfrà;

9. amfibi;

10. amfitrió;

12.2 Els aplecs MT, MPT, MR i MV

1. Moltes paraules acabades en sumpte i en sumpció duen mp elles i altres mots de la seva família.

Així, assumpció, assumpte, exempció, exempt, presumpció, presumpte.

2. Casos especials.

Atenció a la grafia dels mots impremta, empremta (o petja), premsa, tramvia, triumvir, somriure i derivats.

3. El cas del mot compte i dels seus derivats.

-Quan equival a "càlcul" va escrit mp.

Així, fer o passar comptes; comptar; comptabilitat; tenir un compte corrent; demanar el compte o factura; pagar al comptat; tenir en compte; anar en compte.

-Quan equival a "rondalla" va escrit nt.

Així, explicar un conte; contar o explicar una història.

-Quan equival a "títol nobiliari" va escrit mt.

Així, els comtes de Barcelona; la ciutat comtal; un comtat; la comtessa.

5. Omple els vuits amb m, n o mp

1. Un co...tador electrònic co...ta el temps amb una gran precisió.

2. La ciutat de Barcelona rep el nom de “ciutat co...tal” perquè era on residien els co...tes-reis catalans.

3. Co...tar una història vol dir el mateix que “explicar una història”.

4. Els assassins van deixar empre...tes digitals pertot arreu.

5. Hi ha una exposició de pre...ses antigues.

6. L’acte d’investidura fou molt su...tuós.

7. Aquell noi ha quedat exe...t de fer el servei militar.

8. S’estableix una exe...ció en el pagament d’impostos en cas de retolar la botiga en català.

9. No caiguis en la te...tació de menjar dolços, que t’engreixaràs.

10. A l’exposició es poden veure uns tra...vies antics molt ben conservats.

11. Tingues en co...te que a l’hora de passar co...tes cal anar molt de co...te de no equivocar-se.

12. En aquella època es produïen molts ate...tats.

13. Tots els sí...tomes assenyalen una millora de la situació econòmica.

14. Era un individu presu...tuós i malcarat.

15. Co...tat i debatut, no hi ha res més a co...tar. Ja t’ho he explicat tot.

Clau dels exercicis

5.

1. comptador, compta;

2. comtal, comtes;

3. contar;

4. empremtes;

5. premses;

6. sumptuós;

7. exempt;

8. exempció;

9. temptació;

10. tramvies;

11. compte, comptes, compte;

12. atemptats;

13. símptomes;

14. presumptuós;

15. comptat, contar;

Hi ha uns pocs mots que dupliquen alguna consonant, com ara:

gg En els mots suggerir, suggeriment, suggestió.

dd En els mots addició, additament, addicte, drogoaddicte, adduir.

mm En els noms propis Emma, Gemma (a diferència de la lletra"ema"o de la "gema o rovell"), summa ("compilació"), summe ("suprem"), gamma.

nn En els noms Anna, Susanna i en els mots annex, connex, bienni, tennis, i derivats.

6. Escriu en els punts suspensius g o gg, d o dd, m o mm, n o nn

1. L’acció d’afegir o agregar una cosa s’anomena “a...ició”.

2. Fer una insinuació a algú és su...erir-li alguna cosa.

3. Trobem la lletra “e...a” repetida en els noms propis femenins “E...a” i “Ge...a”.

4. Ajuntar una cosa a una altra, de manera que aquella depengui d’aquesta, ho indiquem en el mot “a...exar”.

5. Es troba la lletra “e...a” repetida en els noms “A...a” i “Susa...a”.

6. Un període de dos anys s’anomena “bie...i”.

7. Cal revisar totes les co...exions elèctriques.

8. Podia escollir entre una àmplia ga...a de colors.

9. La recopilació de totes les parts d’un ciència s’anomena “su...a”.

10. Era un fet d’una gran importància: de su...a importància.

11. Una persona fortament inclinada al consum d’un producte és un a...icte.

12. Els conservants que afegeixen als aliments envasats s’anomenen a...itius.

13. Les raons a...uïdes per la part contrària no eren gens convincents.

14. Una cosa que estimula el pensament és una cosa su...estiva.

15. Estaven restaurant les dependències a...exes de la casa.

7. Completa les frases següents amb la lletra i aplec consonàntic apropiat

1. Aquest assu...te que surt a la pre...sa és una i...oralitat.

2. A la ciutat co...tal circulava un tra...via de circu...val.lació.

3. Per les empre...tes digitals han descober el presu...te autor de l’ate...tat.

4. Les seves filles es diuen: A...a, E...a, Ge...a i Susa...a.

5. Han e...agatzemat tots aquests productes que estan exe...ts d’impostos.

6. M’enfarfega passar co...tes; necessitaria un co...table.

7. Aquesta sa...faina preparada conté uns a...ditius autoritzats.

8. Cal anar amb co...te amb els pa...flets trio...falistes.

9. Co...ecta el co...utador i veurem com funciona això.

10. Els a...exos d’aquest treball són encara a la impre...ta.

11. Ha fet un bon su...eriment per fer el local més co...fortable.

12. La interpretació d’aquesta si...fonia és i...illorable.

13. Has de tenir en co...te que encara no ho ha co...tat pas tot.

14. El co...te ha comprat aquella finca al co...tat.

15. Pots co...tar! Si no van amb més de co...te ja s’ho trobaran.

Clau dels exercicis

6.

1. addició;

2. suggerir-li;

3. ema, Emma, Gemma;

4. annexar;

5. ena, Anna, Susanna;

6. bienni;

7. connexions;

8. gamma;

9. summa;

10. summa;

11. addicte;

12. additius;

13. adduïdes;

14. suggestiva;

15. annexes;

7.

1. assumpte, premsa, immoralitat;

2. comtal, tramvia, circumval·lació;

3. empremtes, presumpte, atemptat;

4. Anna, Emma, Gemma, Susanna;,

5. emmagatzemat, exempts;

6. comptes, comptable;

7. samfaina, additius;

8. compte, pamflets, triomfalistes;

9. connecta, commutador;

10. annexos, impremta;

11. suggeriment, confortable;

12. simfonia, immillorable;

13. compte, contat (=explicat) o comptat (=passats els comptes).

14. comte, comptat;

15. comptar, compte;

Cal tenir en compte que la pronuncia no sol indicar quan un mot va amb l.l o amb una sola l sola. Per tant, convé conèixer de memòria els mots més corrents que duen "ela geminada" i, en cas de dubte, consultar el diccionari.

Tot i així, hi ha les orientacions següents:

1. Mots populars que van amb "ll" i que tenen un significat semblant als cultismes, que duen l.l.

Així: pell, pel·lícula; aixella, axil·lar; metall, metàl·lic; cabell, capil·lar; cancell, cancel·lar; cristall, cristal·lí.

2. Mots que comencen en els prefixos col-, il-, que signifiquen "companyia" ("amb": "col") i negació ("no":"il").

Així, col·laborar, col·lecció, col·locar, col·legi, col·lisió, col·loqui; il·limitat, il·lícit, il·legal, il·lògic, il·legítim.

3. Parelles de significat diferent segons duguin "l·l" o no.

Així: al·locució (discurs), elocució (manera de parlar); al·ludir o al·lusió (referir-se), eludir (defugir); vil·la (torre), vila (ciutat petita); estel·lar (sideral), estelat (estrellat); anul·lar (fer nul), anular (dit anular).

4. Mots corrents que duen l·l:

al·legar, al·lucinar, al·lèrgia, aquarel·la, parcel·la, cel·la, mortadel·la, Compostel·la, novel·la, til·la, tranquil.la, goril·la, cavil·lar, oscil·lar, instal·lar, apel·lar, sol·licitar, rebel·lar-se, Brussel·les, bèl·lic, cèl·lula, idil·li, intel·ligència, afal·lera, pàl·lida, pol·len, paral·lela, penicil·lina, pol·lució, satèl·lit, pusil·lànime, putxinel·li.

5. Mots que no duen l·l:

Entre d'altres, religió, celebrar, celebració, alegre, solució, solucionar.

Pel que fa als números, alguns que comencen per "mil", van amb l.l: mil·lèsim, mil·lenari, mil·límetre, mil·ligram.

En canvi, d'altres van amb una sola "l": milè, miler, milenar, milió.

8. Escriu el contrari dels mots següents, fent servir el prefix negatiu “il”

llegible: ...............................; limitat: ...............................; lícit: ............................;

lògic: ...............................; licitud: ...................................; legal: ............................

9. Completa els buits amb “l” o “l·l”, tenint en compte la llista dels mots que duen “l·l” i els que no en duen

1. El 1988 es va ce..ebrar el mi..enari de Catalunya.

2. Cada mi..ígram d’aquest producte val un mi..ió.

3. Almenys hi havia un mi..er de joves: a tothom se’l veia molt a..egre.

4. La so..ució del problema estava cada cop més allunyada.

10. Escriu el mot que dugui “l·l” que estigui emparentat amb un dels que hi ha la llista següent i que duen “ll”

corall: ..............................; llum: .............................; fallar: .....................................;

mall: .................................; flagell: ............................; metall: ..................................

11. D’acord amb les parelles de mots esmentades, omple els buits de les frases següents:

1. En aquella vi..a, hi havia una vi..a modernista molt famosa.

2. El conferenciant va demostrar en la seva a..ocució posseir una gran e..ocució.

3. El polític entrevistat ha e..ludit respondre sobre el afer al qual havia a..udit el periodista.

4. Era una nit tota este..ada quan llançaren el coet cap a l’espai este..ar.

5. Ha anu..at totes les visites previstes.

6. S’ha fet mal al dit anu..ar.

12. Completa els buits de les frases següents am “l” o “l·l”

1. L’i..ustre conferenciant va fer una a..usió a aquest tema.

2. El conductor , que sortí i..ès, e..udí tota responsabilitat.

3. Han insta..at uns satè..its bè..ics a l’espai este..ar.

4. El subreto..ats de la pe..ícula eren del tot i..egibles.

5. Hi ha un mi..er de so..icituds d’anu..ació de matrimoni.

6. La reunió de caps d’estat tindrá lloc a Brusse..es.

7. Va actuar en tot moment amb molta inte..igència i tranqui..itat.

8. El mi..enari va ser celebrat amb tota so..emnitat.

Clau dels exercicis

8.

1. il·legible, il·limitat, il·lícit.

2. il·lògica, il·licitud, il·legal.

9.

1. celebrar, mil·lenari;

2. mil·ligram, milió;

3. miler, alegre;

4. solució;

10.

1. coral·lí, il·luminar, fal·lible o infal·lible;

2. mal·leable, flagel·lar, metàl·lic;

11.

1. vila, vil·la;

2. al·locució, elocució;

3. eludit, al·ludit;

4. estelada, estel·lar;

5. anul·lat;

6. anular;

12.

1. il·lustre, al·lusió;

2. il·lès, eludí;

3. instal·lat, satèl·lits, bèl·lics, estel·lar;

4. subretolats, pel·lícula, il·legibles;

5. miler, sol·licituds, anul·lació;

6. Brussel·les;

7. intel·ligència, tranquil·litat;

8. mil·lenari, celebrat, solemnitat;

Presentació de diapositives 12. Aplecs consonàntics ANEU A LA PÀGINA