20. Numerals

20.1 Numerals cardinals

En l'expressió numèrica d'una quantitat determinada, cal fer les observacions següents:

-D'un banda, el número dos té la forma femenina dues que cal fer servir quan acompanya un mot femení (dues-centes, dues mil); d'altra banda, cal observar que els mots milió, bilió, trilió... van escrits amb una "l" i no amb "l.l".

Cal recordar, finalment, que s'usa guionet entre la desena-unitat i la unitat-centena (abreujat: d-u - u-c) i que entre el 21 i el 29 hi va una "i" entre guionets (com vint- i-dos)

-Quan es fan servir les desenes per expressar una època històrica, cal fer-ho en singular.

Així, els feliços vint, els anys seixanta.

-Quan es fa servir un numeral cardinal per indicar l'ordre, en lloc d'un numeral ordinal, els números "1" i "2" passen a invariables i, a més, el número "1" pren la forma "u", sense "n".

Així: Quedava una fila buida: justament la fila u (o primera); Un article de vint-i-dos fulls o de vint-i-dues pàgines (o vint-i-dosena) del llibre.

1. Escriu en lletres les expressions númeriques següents. En el cas que hi puguin haver dues solucions, escriu-les totes dues.

1. Val 222 ptes.:

2. Hi havia 2.342 llapis:

3. Valia 1.425.704 ptes.:

4. L’1de maig cau en diumenge:

5. Això ho pots trobar a la pàgina 202 del llibre:

6. La “Nova Cançó” s’inicia els anys 60:

7. Les entrades al teatre són a la fila 2:

8. S’ha inaugurat la 22 Mostra Gastronòm

20.2 Numerals ordinals

-Ordinals usuals.

Del número 1 al 4 hi ha un mot exprés: primer, primera; segon, segona; tercer, tercera; quart, quarta.

Quan s'expressa en xifres, l'abreujament aconsellat es fa amb l'última lletra, sense punt i a peu de número: 1r, 1a, 2n, 2a, 3r, 3a, 4t, 4a.

A partir del número 5 en endavant, la indicació ordinal es fa amb l'afegitó de -è, -ena i l'abreujament de la xifra, en una è o ena, a peu de número i sense punt.

Així: cinquè, 5è; cinquena, 5ena; vint-i-unè, 21è; vint-i-unena, 21ena; centè, 100è; centena, 100ena; milè, 1000è; milena, 1000ena.

Cal notar que "milè" com a ordinal va sense "r" final i sense "l.l". Té com a sinònim, però, mil.lèsim.

-Les formes cultes quinta, sexta, sèptima, octava.

Sols s'utilitzen com a noms en l'àmbit musical, un poema en octaves, però vuitena edició del llibre; ser de la mateixa quinta o la quinta essència, però cursar cinquè de Farmàcia.

-Noms col.lectius.

A vegades, en lloc d'un ordinal, es fa servir un mot col.lectiu.

Així, El "centè" aniversari de la fundació o el centenari.

Cal obervar la grafia d'un quants noms col.lectius: miler o milenar, sense l.l, i mil.lenari, amb l.l, significant el conjunt de mil unitats; altres, com desena, dotzena, quinzena, parell, duo, tercet.

2. Escriu en lletres les xifres següents:

1. Catalunya ha celebrat el 1000 aniversari com a nació:

2. Aquell noi cursa 8è de bàsica:

3. Ha tocat la melodia en 8a:

4. Enguany se ecelebra la 31ena edició dels Festival:

5. L’editorial celebra el 1000è llibre que ha editat:

3. Escriu en xifres i amb l’abreujament adient els números que hi a les frases segünets. Si hi figuren xifres, fes a la inversa: escriu en lletres.

1. Viu a la tercera planta, segona porta:

2. Viu al quart pis, cinquena porta:

3. Viu al primer pis, quarta porta:

4. Han publicat ja el 42è volum:

5. Celebren la 28ena edició de l’obra:

20.3 Numerals partitius i numerals múltiples

-Els numerals partitius i numerals múltiples

Tenen una forma pròpia els següents: mig, terç, dècim, centèsim, mil.lèsim.

Cal observar que centèsim i mil.lèsim duen s sonora i, en el cas de mil.lèsim, l.l.

Les altres formes de partitiu són les mateixes que les formes ordinals estudiades.

Sovint, però, s'utilitzen les locucions la meitat de, una tercera part de.

Així: Un terç de pastís o la tercera part del pastís; la loció conté un cinquè d'aquesta essencia o una cinquena part.

-Els numeral múltiples

L'expressió múltiple de dos es fa amb el mot invariable doble, mentre que els següents es fa amb les terminacions

-ple, -pla.

Així, una cosa dues vegades més gran que una altra, vol dir que és doble; si ho és quatre vegades més, serà quàdrupla; una habitació quíntupla d'una altra, un bany quíntuple d'un altre.

Observem els múltiples especials referits al nombre de fills nascuts al mateix part: dos, bessons; tres, trigemin; quatre, quadrigèmin.

Tot i així, en l’expressió usual se solen emprar les locucions: un terrenys cinc vegades més gran que l’altre; una bessonada de tres, de cinc,...

4. Escriu el partitiu corresponent a les quantitats expressades en xifres.

1. Conté 1/1000 de calç:

2. Ha suspés 1/3 dels alumnes.

3. De tota la població, sols 1/1000 contrau la malaltia:

4. La beguda es compon d’1/8 d’alcohol i 1/5 de sucre:

5. Escriu el múltiple corresponent a les locucions numèriques i a les quantitats expressades en xifres.

1. Ha tingut una bessonada de tres nenes:

2. Ha tingut una bessonada de quatre nens:

3. Ha llançat la pedra una distància tres vegades més gran que la del seu competidor immediat:

4. El valor del pis és cinc vegades més alt que el que tenia fa tres anys:

5. Les modificacions del projecte d’última hora m’han fet fer una feina dues vegades més gran:

6. D’acord amb les normes dels numerals, expressa en lletres les xifres de les frases següents.

1. Ha aconseguit ser el 31 de la classificació general:

2. El moviment s’inicià al principi dels anys 50:

3. S’ha celebrat el 1000è Festival de la Cançó:

4. Prop d’uns 1000 manifestants van arribar a la Plaça de Sant Jaume:

5. Viu al pis 7, 8 porta:

6. El llibre va per l’edició 34:

MORFOSINTAXI. PRONOMS, VES A LA PÀGINA >>>>