37. Preposicions compostes

37.1 Nocions que expressen les preposicions "per" i "per a"

De forma molt general amb cada una de les dues preposicions s'expressen les dues nocions següents:

- Preposició simple per.

S'expressa la causa, el motiu o el mitjà. D'una manera molt clara es pot dir que s'expressa un fet anterior a l'expressant pel verb principal.

Així: No hi anat per por; rebrà deu mil pessetes per any treballat, frases en les quals "la por" i "any treballat" són anteriors, respectivament, o sigui, es produeixen abans que el fet d'"anar-hi" o de "rebre tants diners".

- Preposició composta per a.

S'expressa la finalitat o destinació. D'una manera clara es pot dir que s'expressa un fet posterior a l'expressat pel verb principal.

Així: Necessito tinta per a la ploma; reparteixen un estoig de colors per a cada nena, frases en les quals "la ploma" i "cada nena" rebran "la tinta" o "l’estoig de colors", respectivament, després d'aconseguir la tinta o de repartir els estoigs.

1. D’acord amb les nocions d’anterioritat o causa, en què s’usa per, i de posterioritat o destinació, en què s’usa per a, escriu en els punts suspensius la preposició corresponent i, si cal, l’article.

1. Són obsequis comprats ..............nens que concursen.

2. Són obsequis comprats ..............nens ...........la seva mestra, que és el seu sant.

3. Això que has comprat no serveix ...........res.

4. En Roig ha rebut els diners que havia sol·licitat ...........seu treball d’investigació.

5. A en Roig, li han atorgat el premi extraordinari ...........seu treball d’investigació.

37.2 L'ús de les preposicions "per" i "per a" davant els noms i en altres casos

-Davant dels noms o mots assimilables com a "nom", s'utilitzarà per o per a, segons els criteris esmentats anteriorment.

O sigui, amb la noció general d'anterioritat (ús de per) i de posterioritat (ús de per a), d'una manera més real o més figurada, s'hi poden encabir la gran majoria dels casos que afecten els noms, que són els que realment presentarien l'ambigüitat si no es distingís entre les dues preposicions.

Així: Aquest llibre ha estat dissenyat pels / per als nens, o sigui, en el primer cas són "els nens" els qui l'ha dissenyat, però en el segon cas és "algú" que ha dissenyat un llibre apropiat als nens.

D'aquesta manera, s'hi adeqüen la majoria dels usos corrents, com ara el mitjà, amb per, el complement de destinació, amb per a, o l'expressió de l'opinió, amb per.

Així, Enviarem una carta per correu / per als pares que no puguin venir; Per ell, ja està bé (en opinió seva o a parer seu), però Per a ell, ja està bé (ja està bé per a les seves necessitats).

- Davant d'altres mots, que no siguin noms, o sigui, davant d'infinitius, adverbis, conjuncions, es pot utilitzar sempre per, tant si es tracta de causa com de destinació.

En aquest punt, segons Coromines, no existeix realment una ambigüitat, per la qual cosa el sistema es pot simplificar amb l'ús exclusiu de per, cosa que el diferencia clarament del castellà i, fins i tot, s'aparta de la variant tortosina-valenciana (que usen col·loquialment un sistema similar al del castellà).

Així doncs, es pot usar sempre per davant dels infinitius, dels adverbis sempre, mai, abans, després, aleshores, llavors, quan, avui, demà, davant, darrere,... i de les conjuncions si, que,..

Així, Vinc per veure la nena; estudia per aprovar; t'ho dono per quan ho necessitis; això ho deixarem per després; aquest títol et val per sempre; t'ho dic perquè ho tinguis en compte; això ho deixarem pel vespre, per demà, per dilluns,...

Comentari

Cal remarcar especialment el mot perquè quan és una conjunció: tant si la idea que assenyala és final com causal sempre s'escriurà igual, a diferència del castellà.

Així: Ho faig perquè vull (causa); Ho dic perquè hi reflexioni (finalitat).

2. D’acord amb les normes, primer punt, escriu per o per a davant dels noms (o mots que funcionen com a tals). Escriu, si cal, l’article.

1. On és el suro? –Crec que és ...........les golfes.

2. Què en faràs d’aquest suro? - És ...........les golfes, que hi ha molta humitat.

3. He comprat un tapet nou ...........taula del menjador.

4. S’ha obert ja la campanya ...........polisportiu.

5. En Jordi ha comprat un pom de flors ...........la Maria.

6. Tot sigui ...........bé de la cultura.

7. La gent d’aquell país suporta una gran lluita ...........la independència.

8. Busquen uns joves ...........monitors de colònies.

9. ...........mi, que ho fan expressament, això!

10. ...........mi, no us heu d’amoïnar tant: ja m’ho puc anar arreglant.

3. Escriu en els punts suspensius la preposició corresponent (per o per a), d’acord amb les normes. Escriu, si cal, l’article.

1. Vindrem ...........veure el pis nou que heu comprat.

2. Li donen tots aquests diners ...........fer aquest projecte.

3. Et deixo aquests diners ...........si els necessites.

4. Si vols, quedem ...........demà passat.

5. ...........quan he de tenir a punt el treball? - ...........dilluns que ve.

6. Mira de tenir-ho preparat...........quan arribi el moment.

7. Quedem ...........demà al vespre, entesos?

8. Aquest producte serveix ...........què el motor treballi més bé.

9. És un producte apropiat ...........terra de ceràmica.

10. Enviarem la carta ...........via aèria.

11. Aquest pis està ...........vendre i el del costat, ...........llogar.

12. Estudia molt ...........passar les oposicions.

13. Aquest aparell serveix ...........observar els astres.

14. ...........ell, tots esteu equivocats. Ep! És la seva opinió, no la meva.

15. ...........ella, tot li està bé: es conforma de seguida amb el que sigui.

37.3 Les preposicions "cap", "cap a" i "fins", "fins a"

- Normalment s'observa que les preposicions compostes fins a, cap a mantenen la a quan es formula la frase "fins" o "cap" i aquesta presenta "a".

Així: Anirem a la costa: fins a / cap ala costa; Anirem allà: fins / cap allà; Ens veurem demà / a l'estiu: no ens veurem fins demà / fins a l'estiu; Ens reunirem a les tres: cap a les tres.

- Cal notar que en moltes frases hi ha implícit o ben explícit el terme des de, que demana fins a de forma paral·lela. Igualment, l'expressió es pot simplificar en de...a.

Així: L'exposició estarà oberta fins al 15: "des d'avui / des d'ara". També podria ser L'exposició estarà oberta del 10 al 15 = des del 10 fins al 15.

- Generalment, doncs, davant l'article definit es tendirà a utilitzar fins al, fins als, cap al, cap als; en canvi, davant els adverbis, els demostratius i la conjunció que s'escriurà fins, cap, sense "a".

Així: Vine cap aquí, fins aquí, cap en aquest racó, fins en aquest pedrís; Ho pots fer servir fins que vulguis.

Comentari

Cal observar que el mot fins, sense "a", pot indicar, també inclusió, igual que fins i tot o àdhuc, cosa que permet d'evitar la forma "inclús", impròpia en aquest sentit.

Així: A la festa, fins l'àvia va ballar = fins i tot l'àvia, l'àvia i tot.

4. Escriu en els punts suspensius les proposicions cap, ca a , fins a , des de. Escriu, quan calgui, l’article.

1. Adéu-siau, ...........vespre oi potser ...........demà, no ho sé ara.

2. Els Països Catalans s’estenen ...........Salses ...........Guardamar.

3. Teniu temps ...........avui ...........dia 20.

4. Hem de tirar més ...........avall si volem trobar la font.

5. Ens arribarem tot passejant ...........allà al port.

6. Si us sembla bé ens podríem veure ...........les 10.

7. Tothom s’alegrà quan en Pau va tornar de la mili, ...........el gos semblava alegrar-se’n.

8. No va parar ........... veure-ho.

9. Volien reunir-se dilluns, però no es reuniren ...........l’endemà.

10. A les vuit tanquen. O sigui que ...........les vuit tenen obert.

37.4 Locucions prepositives

com, com a Introducció d'un predicatiu.

Quan s'introdueix un complement predicatiu que significa "en qualitat de" o "en concepte de", cal escriure com a si tot seguit hi va el nom; en canvi, s'escriurà com, sense "a", si el nom; en canvi, s'escriurà com, sense "a", si el nom du un determinador (article de terminat o indeterminat).

Així: Ho diu com a presidenta, però És considerada com la pintura més genial del segle.

a causa de, degut a Expressió de causa.

La locució que s'ha d'utilitzar normalment en lloc de "degut a" ha de ser a causa de.

"Degut / deguts / deguda / degudes a" s'utilitza que es pot fer la concordança amb el subjecte de la frase.

Així: En Ramon és coix a causa de la guerra; La coixesa d'en Ramon és deguda a la guerra.

quant a, pel que fa Expressió de referència.

La locució "en quant a" ha de ser corregida normalment per pel que fa a o, en un estil culte quant a.

Així: Pel que fa al problema de les taxes, no hi trobem una fàcil solució; o Quant a aquest problema, cal dir que és de difícil solució.

arran de Expressió de causa.

La locució "arrel de" ha de ser corregida per arran de, o a partir de.

Així: Arran d'aquell atemptat esclatà la guerra.

5. Escriu en els punts suspensius com, com a, pel que fa o quant a, degut – deguts – deguda – degudes a, a causa de, arran de.

1. ................................ home li devem respecte; ................................un gran poeta, admiració.

2. La revolució esclatà ................................la revolta dels camperols.

3. Aquesta malaltia respiratòria és ................................a la contaminació de l’atmosfera.

4. ................................mal temps no va poder fer el cim.

5. ................................aquest tema, més val tractar-lo un altre dia, amb més calma.

PAGINA SEGÜENT: 38. Canvi i caiguda de preposicions