FER I NO FER

CATALÀ PROVES ACCÉS / FER NO FER (28/10/2012 Josep-Manel Alarcó)

PRÈVIA: el multilingüisme és característic de tota societat avançada des de sempre. En el cas de la convivència entre la llengua espanyola o castellana i la catalana, no obstant, es detecten usos no desitjables. Aquests venen de la traducció automàtica que es fa sobre el català de paraules i formes d’expressió castellanes. A sota s’anoten alguns exemples. Compte!

La persona que corregeix els exàmens demana maduresa, una expressió clara i concisa; i un punt de capacitat crítica satisfactori. Valorarà el registre culte, per sobre, òbviament, de l’estàndard.

Recordeu tanmateix que el treball a l’aula i la participació en les activitats de l’escola, condueix a l’aprenentatge col·laboratiu. Quan estudieu plegats, sempre que expliqueu a algú qualsevol dificultat d’una matèria, esteu tancant el procés del coneixement.

1. Cal·ligrafia: una bona lletra entenedora és fonamental. Vigila amb aquella “o” que sembla “a”. La “n” confosa amb la “m”

2. Mai no usis només les majúscules.

3. Si empres el llapis, sempre com a esborrany, cerca temps per repassar amb el bolígraf o similar.

4. Vigila amb els fulls quadriculats o pautats, acostumat als folis en blanc, són els del examen.

5. No prescindiu dels accents del nostre nom i cognoms. Per ex.: Álvarez, Clarà...

6. Les majúscules s’accentuen sempre.

7. Repasseu l’inici de l’escrit quan el doneu per acabat, és el que acostuma a estar més malament. Els dubtes, la inseguretat, generalment es troben al començament.

8. Anoteu clarament la direcció de l’accent a “e” i “o”. Obert, a l’esquerra: [ ` ]; tancat, a la dreta [ ´ ]. Mai no el deixeu indefinit al centre.

EXPRESSIONS QUE TRASLLADEM DIRECTAMENT DE LA LLENGUA ESPANYOLA i que no es poden traduir automàticament al CATALÀ.

· “menys mal” à sort que

· “mal vist” à inacceptable

· “millor dit” à més ben dit

· “segons el meu punt de vista” à crec / penso que / sóc de l’opinió

· “ens dóna igual” à tant me fa / m’és indiferent / tant se’m- en dóna

· “em dóna la sensació” à em fa la sensació / em fa la impressió (defugirem del calc de l’espanyol “me da la sensación”)

>>>> cas especial: mai no escriurem "des de que" sinó des que <<<<<<

O a l’inrevés , p. ex. “viure a una ciutat” à viure en una ciutat

EXPRESSIONS CORRECTES PERÒ QUE MILLOREN MOLT LA QUALITAT:

· “tindria que treballar” à hauria de treballar

· “es soluciona” à se soluciona (“es” correcte davant de qualsevol lletra, però davant “s” millor “s”. El mateix amb la “c”.

· “mai acabarem” à mai no acabarem

· “sigut” à estat

· “mencionat” à esmentat

CALAIX DE SASTRE:

· En català oriental, mai el “lo” davant, p. ex. “lo bonic” à el bonic, allò bonic. En canvi s’admet a final de paraula à solucionar-lo

· “algo”à alguna cosa

· Redundàncies / Repeticions / Pleonasmes Eviteu repetir: Els gironins mengen molta carn. De gironins grassos en conec molts. A casa meva els gironins en canvi...

· Majúscula al principi pel país: Andorra, però no pels Andorrans , sí els andorrans.

· Acabament “aba” en espanyol = “ava” en català.

· Accent obert a “e” i “a” en paraules acabades en ència o ància. Per ex. València, ambulància.

· Compte amb “ha” verb auxiliar i “a” preposició.

· Acabaments amb “íssim” o “íssims”: sempre accentuats: boníssim (s).

· Alerta amb les personalitzacions, dosificar molt (moltíssim) el “jo”. Jo personalment... Que també és pràcticament un oxímoron.

· “in” en espanyol sempre im en català: inmersión = immersió.

· Ficar / Ficar. Un verb del que cal defugir en expressions com “fica’t aquí”, “fica l’entrepà a la motxilla” Té un registre no culte, perquè es tradueix automàticament i inconvenient de l’espanyol: “metetelo en la cabeza”.

· Adverbis en “ment”, no es desaconsellen en català, com el fet d’iniciar la frase amb participis o gerundis. Cosa que sí és inapropiada en espanyol.

· Prohibicions en retolació, on l’espanyol escriu “cerrar la puerta”, el català fa “tanqueu la porta”. Mai no usa l’ infinitiu.

· Qüestions ètiques: defugiu sempre de l’insult. En un text proposat a l’examen sempre l’autor és crític però raonable. Convé manifestar-se d’acord amb ell, vigilant molt els matisos en la discrepància. Fugiu de les opinions excessivament personals basades en experiències pròpies. Per ex. “no va ser acceptada la meva germana a la guarderia perquè anaven primer els immigrants”. Penseu que us demanen maduresa, ponderació... No agraden les sortides de to, ni els judicis precipitats... per molta bona fe que hagi.

· Preguntes claus alhora de redactar (?). Què, com, quan, perquè-

· Altres recursos: sempre ha d’haver un plantejament, un nus i un desenllaç.

· Convé que la redacció vagi adquirint interès a mesura que avança.

· Puntuació: compte amb posar els paràgrafs suficients, recordar que existeixen els punts i comes (salvem-los com les balenes), els dos punts...

· Pronoms febles, de les parts més complicades i alhora genuïnes de l’ idioma. Cal insistir-hi.

· Documentació quan treballeu fora de l’aula: compte amb la simple còpia o plagi, la paràfrasi. Es demana escriure-ho tot amb les vostres mateixes paraules.

· La crítica no és vàlida sinó es presenta una alternativa a allò que no ens agrada (el criticat)

· LA LECTURA HABITUAL I PLAENT ÉS CLAU PER EXPRESSAR-SE CORRECTAMENT EN TOTS ELS ÀMBITS. La llengua que usem, sigui o no la nostra, sempre ens beneficiarà. Els conflictes en l’aprenentatge, com en tot, són simplement humans, formen part, per tant de la nostra llibertat.

I un dibuix,,,

... que s'amplia cap a

Addenda: com es descriu una imatge, exactament igual de com s'escriu de dreta a esquerra i de dalt a baix, segur que no s'oblida res i també es destacarà el més important.