10.1 Normativa de la b-v

Cal fixar-se en l'alternança que es troba entre el so p i la grafia "b", i entre el so u i la grafia "v".

1. S'escriu b si l'arrel d'un mot es troba el so p, independentment que aquest s'escrigui "b" o "p".

Així, de sap: sabia, de tub: entubar.

2. S'escriu v si a l'arrel d'un mot es troba el so u i el derivat sona "b".

Així, de mou: movia, de deu: devia.

Cal observar que hi ha molts noms i adjectius que tenen el masculí singular acabat en au, eu, iu, ou i que, per tant, fan el femení en v.

Així, blau, blava; teu, teva; viu, viva; nou, nova.

3. Els verbs de la primera conjugació tenen l'imperfet acabat en -ava; o sigui, van escrits en v.

1. Escriu en els buits b o v segons les normes estudiades

1. Fixa´t en la lletra amb què acaba el mot primitiu i escriu la que li correspongui en el derivat.

adob: ado.ar; rep: re.ia; escriu: escri.ent; haurà; ha.er; cap: ca.ia.

2. Escriu les formes d’imperfet d’indicatiu dels verbs següents, en la persona indicada.

Així: tornar: (jo) ... tornava...

Anar (tu): .........................................; buscar (nosaltres): ............................; posar (ells): ...................................; portar (vosaltres): ......................................

3. Escriu la forma femenina dels mots següents.

blaus: .............................; vius: .......................................; nou: .............................;

seu: ................................

2. Divisió i imperfets

1. D’acord amb les normes de derivació estudiades, escriu en els buits b o v.

llo.a, cal.esa, be.em, escri.im, plo.ia, mo.ien, ca.ien, ha.ien, d’ado.ar-ho

2. Completa l’arrel i la forma d’imperfet d’indicatiu dels verbs següents escrivint b o v en els buits:

trobar: tro.a.a; canviar: can.ia.es; aprovar: apro.a.en; comprovar: compro.à.em; emprovar: s’empro.a.a; treballar: tre. allà.eu; arribar: arri.a.en; rebentar: re.enta.es; governar: go.erna.a.

Clau dels exercicis

1.

1. adobar, rebia, escrivent, haver, cabia;

2. anaves, buscàvem, posaven, portàveu;

3. blaves, vives, nova, seva.

2.

1. lloba, calbesa, bevem, escrivim, plovia, devien,

movien, cabien, havien d'adobar-ho;

2. trobava, canviaves, aprovaven, comprovàvem, s'emprovava, treballàveu, arribaven, rebentaves, governava;

Hi ha una sèrie de mots cultes que no deriven del mot "popular" corresponent, sinó que són cultismes (llatinismes). Per tant, no segueixen les normes normals de derivació indicades.

Així, de "calb", que sona "p" a fi de mot, en deriva "calbesa", escrit en "b", però no pas "calvície", escrit en "v", ja que es tracta d'un cultisme. En aquest cas, s'anomena pseudo-derivat de "calb".

El mateix passa amb la "u" del verb "moure": en deriva "moviment" o "movia", però no pas "mòbil" o "automòbil", que són cultismes o pseudo-derivats.

Els mots corrents són:

mot primitiu derivat pseudo-derivat

calb calbesa calvície

corb corba curvatura

provar aprovar probable

escriu escrivent escriba

deure devia dèbit

moure movia automòbil

llavi llaviet labial

3. Completa els mots de les frases següents amb v o b segons es tracti de derivats o de pseudo-derivats

1. Davant de casa, hi ha.ia un automò.il aparcat que no el mo.ien mai de lloc.

2. La feina d'escri.ent actual és diferent de la que feia l’antic escri.a.

3. No és gaire pro.able que apro.i l’assignatura estudiant tant poc.

4. Aquests diners que de.em, apunta’ls a l’apartat de dè.it.

5. Esta.a preocupat per la se.a cal.esa; per això, ha.ia pro.at molts remeis contra la cal.ície.

Clau dels exercicis

3.

1. havia, automòbil, movien;

2. escrivent, escriba;

3. probable, aprovi;

4. devem, dèbit;

5. estava, seva, calbesa, havia, provat, calvície;

10.3 Divergències català-castellà

Sovint es troba que no es poden aplicar les normes de derivació indicades per saber si cal escriure "b" o "v". Cal pensar que normalment coincideixen les llengües romàniques en la grafia adient.

Per exemple, la norma general d'escriure "b" després d'una "m", o "v", després d'una "n".

Així, enviar, embolicar, envà, embenar, canviar, comboi.

A vegades, però, no se sap del cert si hi va una "m" o una "n" abans del so de "b". Per això es pot comparar amb les altres llengües per veure com s'escriu.

No obstant això, per anar sobre segur cal conèixer les principals divergències existents respecte el castellà i el francès.

4. Omple els buits de les frases següents amb b o v

1. No tro.a.a per enlloc un recan.i per al meu automò.il.

2. Arri.a.en del viatge força re.entats, però gens a.orrits.

3. El qui ha.ia d’inter.enir era un ad.ocat que tre.alla a la Conselleria de Tre.all del go.ern de la Generalitat.

4. De.ia molts diners, però no mo.ia ni un dit per solucionar-ho.

5. Ahir, a Àla.a, al País .asc, es jutja.a un cas d’a.ortament.

6. L’Este.e ana.a amb el com.oi que va .olcar a Còrdo.a.

7. Els lectors escri.ien moltes cartes, en les quals desapro.a.en aquells actes.

8. En Jaume és un noi espa.ilat, desin.olt, sese cap .ena als ulls.

Clau dels exercicis

4.

1. trobava, recanvi, automòbil;

2. arribaven, rebentats, avorrits;

3. havia, intervenir, advocat, treballa, Treball, govern;

4. devia, movia;

5. Alaba, Basc, jutjava, avortament;

6. Esteve, anava, comboi, bolcar, Còrdova;

7. escrivien, desaprovaven;

8. espavilat, desimbolt, bena;

En el cas de la lletra muda "h" solen coincidir totes les llengües romàniques. Hi ha, però, algunes divergències amb el castellà que convé recordar.

1. En català s'escriuen amb h, entre d'altres, els mots:

ham, hissar, harmonia, harmonitzar, subhasta, ahir, hivern, hivernacle.

També en el cas dels prefixos començats en hexa, hepta, hendeca.

2. En català s'escriuen sense h antre d'altres, els mots:

orfe, orfelinat, orxata, coet, cacauet, benaurat, malaurat.

3. Tant poden anar amb h com sense els mots Anníbal o Hanníbal, Elena o Helena, Asdrúbal o Hasdrúbal.

El mot aniquilar també es pot escriure anihilar.

És aconsellable, en aquests casos, triar la grafia sense h.

4. Algunes interjeccions van amb h i d'altres, sense.

Així, ah!, oh!, eh?, hala, ehem; en canvi ui!, oi?, ai!, apa!

5. Completa les frases següents, omplint els buits amb el mot adequat

1. El nen tirava .......................... als micos.

2. Bevien ........................... de xufla.

3. A l’................................. es glaça el riu i no es desgela fins a la primavera.

4. Pescava en aquell riu amb un ................................... molt resistent.

5. Ha acabat d’estudiar solfeig i aviat començarà l’............................

6. La festa va acabar amb el llançament de ...................................

7. A l’entrada del port, el vaixell ha ................................la bandera.

8. A les cinc faran la ............................................ de peix al Pòsit dels pescadors.

9. Aquells nois haven quedat .................................... a causa de la guerra.

10. Cal conrear en un .......................... aquestes plantes.

Clau dels exercicis

5.

1. cacauets;

2. orxata;

3. hivern;

4. ham;

5. harmonia;

6. coets;

7. hissat;

8. subhasta;

9. orfes;

10. hivernacle;

Presentació de diapositives 10. Les lletres b-v i la h ANEU A LA PÀGINA