4.2.4 La correcció gramatical
Alguns lingüistes reconeixen també com a propietat textual la correcció, que comprèn l’estilística i la presentació. La primera tracta de la riquesa i la qualitat del lèxic emprat; la segona, defineix models de treball de textos escrits d'acord amb convencions en el format o en la tipografia, com ara normes de cal·ligrafia, de polidesa o d'organització del treball (índex, referències bibliogràfiques, ... ).
a) Estilística
0.1 Llegibilitat ritme del text
0.2 Correcció lèxica en català
La llengua oral usa un lèxic reduït i recorre sovint als mots de significat general (cosa, això, allò i altres). Aquesta pobresa aparent es resol gràcies al context (ja es sap de què es parla) i a l’ús abundant d’elements no verbals: la gesticulació, la mirada, els canvis d’entonació. etcètera.
En canvi. en la llengua escrita només disposem del text per comunicar-nos. fet que demana una més gran precisió lèxica i una gran claredat en l’exposició de les idees. Si no, construirem un text confús i obscur, o bé extraordinàriament pobre.
Tampoc no hem de caure en l’error d'identificar la llengua escrita amb la llengua literària. Els excessos retòrics entorpeixen la comunicació. Hem de tendir a la senzillesa i a la naturalitat.
Alguns consells
Cal rebutjar les paraules jòquer (mots amb un significat tan general que serveixen per a tot). Les fem servir quan no se'ns acut la paraula precisa, però val més evitar-les perquè empobreixen el contingut. Les més usuals són:
ü Noms: cosa, tema, problema, persona, gent, aspecte, Jet ...
ü Verbs: fer, haver, ser, estar, tenir, posar, dir ...
ü Adjectius: bo/dolent, bonic/lleig, interessant/avorrit ...
ü Pronoms: això, allò, ho ...
· Cal evitar la repetició reiterada d’una paraula. Provoca una sensació de monotonia en el lector i és indici de pobresa lèxica. Es necessari revisar l’escrit per eliminar paraules repetides i substituir-les per pronoms, sinònims o circumloquis. És recomanable disposar d’un diccionari de sinònims.
· Elegir el mot precís no implica usar paraules poc corrents o rebuscades, sinó adequades al context (registre, to, tema ... ). Normalment, cal escollir les formes més senzilles: finalitzar/acabar, quelcom/alguna cosa; àdhuc/dins i tot; car, puix/ja que, perquè; palès/evident ...
· Cal evitar els tics lingüístics. Gairebé no aporten significat i, si es repeteixen sovint, recarreguen la sintaxi. Algunes de molt corrents són: llavors, aleshores, doncs, vull dir que, a nivell de, és evident, en qualsevol cas, el fel que, personalment...
b) Errors gramaticals més freqüents en català
Quan ens posem a escriure, molt sovint pensem en la gramàtica com l’acompanyant incòmoda que posa en una cotilla les nostres idees. Res més lluny de la realitat. La gramàtica és la nostra millor aliada per expressar-nos amb propietat i clarament. Sense ella el pensament divaga, la frase s'encalla i l’escriptor acaba naufragant en el mar de les paraules, arrossegant; de retruc, el pobre lector.
En aquest capítol hem aplegat aquells errors en què més sovint caiem. Aprofita bé la lliçó i notaràs la diferència.
La concordança
Error de concordança entre el verb i el subjecte, sobretot amb els noms col·lectius. Donem en cursiva el mot o mots erronis.
El verb haver-hi és impersonal, no té subjecte; per tant: s'utilitza sempre en tercera persona del singular.
Corregeix els errors de concordança que trobis:
a) No té cotxe ni el Pere ni la Maria.
b) El grup només ens reunim els diumenges.
c) Hi han dies que més valdria no sortir de casa.
d) La majoria dels meus amics no saben ballar.
e) Cap dels detinguts diuen la veritat.
f) Eren gent molt avorrida.
g) Per aprovar, et fa falta més hores d'estudi.
h) Hi ha un grup d'alumnes que demanen ajuda al professor.
i) Un gran nombre d'homes tenen problemes de calvície.
j) Allí es troba els bars més moderns.
L’anacolut
Designa una construcció una construcció gramatical incoherent en la qual la primera part de la frase no lliga sintàcticament amb la segona.
a) La concordança no és sintàctica, sinó que està en funció del que pensa en aquell moment qui escriu.
El professor, a més d'explicar la lliçó, la seva feina hauria de ser assegurar-se que els alumnes ho ban entès. -
(. .. hauria d'assegurar-se que els alumnes l'han entès)
a) Oracions sense acabar, sovint per acumulació excessiva de proposicions.
Després d'aquella discussió, com que tots estàvem enfadats i ningú es parlava perquè ens havíem insultat, de manera que poc havia faltat per arribar a les mans. Això demostra que no es pot parlar de futbol amb segons qui.
(Què va passar -després d'aquella discussió-?)
c) Quan en les frases de correlació (ja.,.ja; l'un... l’altre; d'una part, de l'altra; etcètera) només apareix un dels dos elements.
No solament em va enganyar, encara se'n va riure.
(sinó que)
El pleonasme
Consisteix a emprar mots de sentit idèntic en una mateixa frase. A vegades se'n fa un ús intencionat per tal de reforçar l'expressió, per insistir en una idea:
De debò m' ho dius, que he aprovat?
Altres cops apareix a causa de la ignorància o la incúria de qui parla o 'escriu:
Vam estar parlant i xerrant molta estona.
L’ambigüitat
Ens referim a les construccions sintàctiques obscures que fan que la frase es pugui interpretar de més d'una manera. Per desfer l'ambigüitat cal reordenar els elements de la frase
Fou recuperada la pintura robada pels Mossos d'Esquadra.
(Els Mossos d'Esquadra van recuperar la pintura robada.)
La cacofonia
So desagradable que resulta de la repetició reiterada d’algunes lletres o síl·labes.
La calor de la calefacció provocava sufocació.
(La intensitat de la calefacció era sufocant.)
Refés les frases de manera que s'elimini la molesta repetició de sons.
a) Aconseguiran aprovar mitjançant el treball constant.
b) Es freqüent ennuegar-se bevent i menjant ràpidament.
c)L'Esperança pensa que no tinc cap esperança de triomfar en el món de la dansa.
d) La meva intenció no era provocar una discussió, sinó aclarir la qüestió.
Tics d’estil
Són els nexes oracionals que apareixen reiteradament, de manera que degeneren en tics o rutines d'expressió. Els podríem comparar a bastons ales rodes que, en lloc d'ajudar-nos a avançar, més aviat ens fan ensopegar. Els més usuals són:
Corregeix aquest text:
En efecte, tinc un problema d'expressió, però no sé què fer per evitar-lo. I és que
el professor em diu que construeixo malament les frases i em posa mala nota, però no entenc per què. I si li ho pregunto em diu que m’hi fixi i, en efecte, m’ho torna a explicar, però tampoc ho entenc. I aleshores em desespero i m'entristeixo i penso que mai aprovaré i no passaré de curs.
El gerundi
a) Si s'utilitza en excés, produeix lentitud i dóna a la prosa un aire solemne i arcaic que recorda l'estil administratiu i jurídic. Hi ha un remei força senzill: substituir els gerundis per temps d'indicatiu.
Havent estudiat molt, havent fet tots els exercicis i havent copiat tot el possible, malgrat tot, vaig suspendre.
(Havia estudiat molt, tenia tots els exercicis fets i fins vaig copiar; malgrat tot, vaig suspendre.)
b) EI gerundi copulatiu (equivalent a la conjunció i) és incorrecte si expressa un temps posterior al del verb principal.
Va caure del cavall trencant-se la cama.
(i es va trencar)
És correcte: Baixava les escales cantant (accions simultànies).
Aquest exercici, a més a més de per practicar les propietats textuals estudiades, serveix per recordar tots els aspectes que cal tenir en compte a l' hora de la REVISIÓ d' un text. A partir d' ara, quan hagis de revisar un text fes-te una graella com l’anterior o, si vols, pots fer servir aquesta altra en què hem recollit tots els aspectes que has de tenir en compte a l’hora de revisar un text. Ara sí que no t’oblidaràs de res, i podràs aconseguir uns textos de qualitat.
