6. Accent diacrític
6.1 Casos especials d'accentuació
Abans d'entrar en l'accentuació diacrítica, convé revisar alguns casos especials d'accentuació deguts, sovint, a una pronunciació defectuosa.
-Cultismes i mots d'origen estranger
De vegades, no se sol pronunciar correctament la síl·laba tònica d'alguns mots i això fa que si s'escau s'accentuïn també malament.
D'entre altres, se citaran els més corrents:
1. Mots aguts
oceà, timpà, poliglot, genotip, xofer, futbol, hoquei, handbol, comitè.
2. Mots plans
magnetòfon, atmosfera, rèptil, tèxtil, míssil, medul·la.
3. Mots esdrúixols
diòptria, aurèola, Etiòpia, Himàlaia, Hèlsinki, olimpíades.
-Formes verbals
Els verbs acabats en -iar solen pronunciar-se malament les formes de present, tant d'indicatiu com el subjuntiu i imperatiu.
Així, se sol pronunciar "ell estúdia" en lloc de "ell estudia".
Per tant, cal pronunciar, com es fa amb enviar, verbs com copiar, renunciar, negociar, estudiar, entre d'altres.
Així, una cosa és el nom "la còpia", mot esdrúixol accentuat, i una altra és la forma verbal "ell copia", pronunciant tònica la i, però sense accentuar-la gràficament ja que és una paraula plana acabada en vocal.
-Els mots compostos
Els mots compostos que duen guionet i els adverbis acabats en -ment mantenen l'accent.
Així, sòcio-econòmic, càlidament.
-Les "e" / "o" obertes i tancades
Encara que la majoria de "e,o" en paraules planes i la gran majoria en esdrúixoles solen ser obertes, cal recordar que els mots següents fan excepció a aquesta norma general i s'accentuen tancades.
església, fórmula, cérvol, estómac, tómbola, Sóller, pólvora.
Exercicis
1. Escriu l’accent apropiat als mots de les frases següents:
Conflicte politico-social.
El film, esteticament, és excel·lent.
Problemes economico-socials.
El nen s’ha adormit placidament.
2. Escriu l’accent apropiat als mots que l’hagin de dur.
Aquell pais va atacar amb missils terra-aire.
Té una afeccio al timpa.
He comprat un magnetofon japones.
Tenia un problema a la medul·la espinal.
De moment, no li ha augmentat les dioptries de l’ull dret.
Aquest home s’enorgulleix de ser políglot.
Ja ha començat el compte enrere per a les olimpiades.
Vam visitar una esglesia d’estil gotic.
El xofer no va veure el camio que travessava.
Obre la finestra, que hi ha una atmosfera carregada.
El textil constitueix la principal industria d’aquell pais.
Aquell circ mostrava una gran varietat de reptils.
3. Subratlla la vocal tònica que convé pronunciar correctament de les formes verbals de les frases següents:
En Joan negocia un nou contracte.
El seu amic li recomana que no renunciï al càrrec.
La Maria no estudia gaire darrerament.
El professor demana que no copiïn a l’examen.
4. Accentua, si cal, els mots de les frases següents.
No es va arribar a cap acord a la conferencia d’Helsinki.
S’organitza una travesia per l’ocea Pacific.
S’ha engegat una nova campanya d’ajuda a Etiopia.
A en Lluis, li han diagnosticat dues dioptries a cada ull.
Ruta de les esglesies romaniques del Pirineu.
En aquell poble, organitzaren una tombola benefica.
Aquest lingüistes estudien el parlar de Soller.
El xofer es distrague i va topar contra un arbre.
Una atmosfera transparent omplia tota la vall.
Cal una urgent reconversió de la industria textil.
S’ha inaugurat una exposicio de reptils al zoo.
En Miquel pateix de cremor d’estomac.
S’ha signat un nou tractat per a la reduccio de missils.
Ha quedat prohibida la caça del cervol.
L’explosiu contenia polvora negra.
Ha demanat permis per enregistrar l’entrevista amb un magnetofon.
A causa de l’accident, li ha quedat afectada la medul·la espinal.
Aquella gent actua per un interes politico-economic.
Clau dels exercicis
1.
1. político-social;
2. estàticament;
3. econòmico-socials;
4. plàcidament;
2.
1. país, míssils;
2. afecció, timpà;
3. magnetòfon japonès;
4. —;
5. diòptries;
6. -;
7. olimpíades;
8. església, gòtic;
9. camió;
10. —;
11. tèxtil, indústria, país;
12. rèptils;
3.
1. negocia;
2. renunciï;
3. estudia;
4. copiïn;
4.
1. Conferència, Hèlsinki;
2. oceà, Pacífic;
3. Etiòpia;
4. Lluís, diòptries;
5. esglésies, romàniques;
6. tómbola, benèfica;
7. Sóller;
8. distragué;
9. —;
10. reconversió, indústria, tèxtil;
11. exposició, rèptils;
12. estómac;
13. reducció, míssils;
14. cérvol;
15. pólvora;
16. permís, magnetòfon:
17. ---;
18. interès, político-econòmic;
6.2 Concepte
L'accent diacrític és aquell que es posa per distingir, en la majoria de casos, parells de paraules que segons les regles d'accentuació no n'haurien de dur.
No es considera accent diacrític en parells de paraules com després (adverbi) i desprès (participi de desprendre), que sí que s'accentuen d'acord amb les regles d'accentuació.
Normes de l’accentuació diacrítica
S'anomena diacrític l'accent que distingeix uns mots d'uns altres que s'escriuen igual i que no haurien de dur accent segons les normes.
L'accent diacrític s'escriu en determinats monosíl·labs tònics i en un grup reduït de mots plans.
Els principals mots afectats es poden classificar en tres grups :
• Formes verbals
L'accent diacrític s'escriu damunt d'algunes formes verbals dels verbs següents.
1. ésser : sóc, és, són, fóra (="seria")
Aquestes formes es diferencien de les següents : d'un "soc" o "soca"; del pronom "es", del nom "la son" i de la preposició "fora" .
Així : Qui és? -Sóc jo, en Pau; ja són les onze í es veu que dorm com un soc : deu tenir molta son; fóra millor dinar a fora, a l'aire lliure.
2. donar : dóna, dónes
Aquestes formes es diferencien del noms "la dona", "les dones". Així : Aquella dona ho dóna tot als seus fills.
3. venir : véns, vénen
Es diferencien de les formes del verb "vendre" : "vens, venen".
Així : Véns a sopar? Vénen els teus amics; no sé si venen gaire, aquests botiguers, amb tanta competència.
4. saber : sé
Es diferencia de la forma de pronom "se". Així : Ja sé que no se sap encara el resultat.
5. tenir : té
Es diferencia de la forma del pronom "te" i del nom "el te", o sigui, la infusió.
Així : He de pagar-te el te que he pres : té.
6. anar : vés
Es diferencia de la forma "ves", del verb "veure" . Així : Vés a veure qui hi ha; vés- te'n; ves per on; ves qui ho diria.
7. moldre : mòlt
Es diferencia del quantitatiu "molt". Així : Compra el cafè mòlt : compra'n molt.
8. fer : féu (="va fer")
Es diferencia de la forma de present o d'imperatiu del mateix verb : "feu"
Així : En Pere féu un estudi molt interessant i obtingué un premi; de debò, feu això que us dic.
• Formes nominals
1. bóta "de vi" (a diferència de "bota de pluja"). Així : Porta el vi de la bóta; posa't les botes, que plou.
2. Déu "divinitat" (a diferència de "deu", com a número, font o forma del verb "deure").
Així : Déu n'hi do! En Pau em deu diners; el noi ja té deu anys; en aquella roca surt una deu d'aigua.
mà "extremitat" (a diferència del possessiu "ma").
Així : Ma mare s'ha fet mal a la mà.
món "univers" (a diferència del possessiu "mon").
Així : Mon pare, de jove, va donar la volta al món.
móra "fruita" (a diferència de "mora", de la "morería").
Així : Aquelles móres són molt dolces; hi ha mores que duen la cara tapada.
nét, néta "parentiu" (a diferència de 1'adjectiu "net", de "netedat").
Així : El nét í la néta han anat a veure els avis. Hi han anat ben nets i polits.
7. ós "animal" (a diferència de "os, ossamenta").
Així : Al zoo podeu contemplar un ós del Pirineu i óssos d'altres indrets; em cruíxeixen tots els ossos.
pèl "vellositat" (a diferència de "pel" article contracte).
Així : En Carles no té pèls a la llengua; pel camí que vas, no faras res de bo.
9. séu "greix" (a diferència del possessiu "seu").
Així : Una mica de séu li anirà bé, a la màquina; aquest cotxe és el seu.
10. séc "plec" (a diferència de "sec" , adjectiu o forma verbal de "seure" ). Així : Aquesta camisa té un séc; jo sec en un lloc sec.
11. ús "d'usar" (a diferència del pronom "us" ).
Així : Ja us diré quin ús n'heu de fer, d'aquest aparell.
12. sòl "terreny" (a diferència de "sol", adjectiu o el nom de 1'astre).
Així : El sòl edificable s'ha reduït molt; tots hi eren com un sol home; el sol lluia esplèndidament.
Altres formes
més de "quantitat" (a diferència de "mes", període de 1'any).
Així : No hi insisteixis més : vindré a veure-us el mes de maig.
sí "afirmatiu" (a diferència del "si" condicional o pronom). Així : Si dius que sí, hi guanyaràs.
bé com a nom, "riquesa" , i com a adverbi "està bé" (a diferència del nom "be", significant "xai").
Així : El bé i el mal; declaració de béns immobles; els bens pasturen pel prat.
què tens (a diferència de "que" àton).
Així : Què dius? -Dic que vindré.
L'accent diacrític es conserva en els compostos:
§ déu: adéu, pregadéu...
§ féu: desféu, reféu...
§ mòlta: remòlta...
§ món: rodamón...
§ nét: besnét, renét...
§ pèl: contrapèl, repèl...
§ sòl: subsòl...
Exercicis
5. Escriu un sinònim de cada mot que hi ha en negreta. El trobaràs entre els mots estudiats a les normes.
Seria convenient de posar greix aquí. ............................... / ..............................
Va fer una bona utilització del llibre. ............................... / ..............................
Tinc la certesa que ell ho posseeix. ............................... / ..............................
El creador creà l’univers del no-res. ............................... / ..............................
Ofereix les seves riqueses als amics. ............................... / ..............................
Surt al balcó a veure si arriben. ............................... / ..............................
El terreny fangós constitueix un problema. ............................... / ..............................
Un cop ben esmicolat el gra, quina cosa més faig? .......................... / ..............................
6. Accentua, quan calgui, els mots de les frase següents.
Ha tret un deu a l’examen. Deu n’hi do! Ves qui ho havia de dir!
Mon germa veu el mon per un forat.
Es pensa que es ell qui ho ha de fer.
Vols mores? Si, si es que son madures.
A aquell, no se li veu mai el pel.
Ves a veure si ja tenen el cafe molt. –Que t’ha dit? –Que si.
Els qui venen en aquestes paradetes del carrer venen de molt lluny.
Ja es prou neta la bota de vi? –Neteja-la mes be.
En aquesta foto, s’hi veu molt be el net i l’avi.
Es un jersei fet a ma. El feu durant les vacances.
7. Accentua els mots que hagin de dur accent.
En Ramon i en Lluis estudien Ciencies, i la Maria, Historia.
Vols te? –No, cafe, que tinc molta son.
Vols sucre? –Si, gracies. Dona-me’n un terros.
Que diuen? –Que ja son les deu. –Deu n’hi do; que tard!
Aquella dona gran ja es avia. Te dos nets.
Sortireu d’excursio per Pasqua? –No se encara que farem.
A l’examen m’ha posat molt nervios. No m’agraden els examens.
Et vens la moto? –Si, i em comprare un cotxe de segona ma.
8. Accentua adequadament els mots de les frases següents.
No corris tant amb el cotxe, que venen els guardies.
Jo soc de Reus. I tu? –Jo de la Vall d’Aran.
Pensaveu que es faria net el terra? –No sabeu pas com costara!
Us ho explicare tot amb pels i senyals.
Amb en Marius traduiem de l’angles al catala.
La Nuria fa un programa de radio molt bo.
Si escoltessiu atentament ho entendrieu facilment.
Es una fabrica textil que ha fet fallida.
Les circumstancies socio-economiques han permes arribar a un acord efectiu de reduccio de missils d’abast curt i mitja entre els dues superpotencies.
Te dues dioptries a cada ull. Haura de portar ulleres.
En aquesta esglesia, s’hi respira una atmosfera de pau immensa.
A Helsinki es reunira el comite per a les properes olimpiades.
Clau dels exercicis
5.
fóra, sèu; / 2. féu, ús;
3. sé, té; / 4. Déu, món;
5. Dóna, béns; / 6. Vés, vénen;
7. sòl, és; / 8. mòlt, què;
6.
1. Déu n'hi do;
2. germà, el món;
3. és ell;
4. móres; sí, si és que són;
5. pèl;
6. Vés, cafè mòlt; Què t'han dit? -Que sí;
7. vénen de molt lluny;
8. és, bóta, més, bé;
9. bé, nét;
10. és, mà, féu;
7.
1. Lluís, Ciències, Història;
2. cafè;
3. Sí, gràcies; dóna-me'n un terròs;
4. Què diuen?, són, Déu;
5. és, àvia, té, néts;
6. excursió, sé, què;
7. nerviós, exàmens;
8. Sí, compraré, mà;
8.
1. vénen, guàrdies;
2. sóc;
3. pensàveu, costarà;
4. explicaré, pèls;
5. Màrius, traduíem, anglès, català;
6. Núria, ràdio;
7. escoltéssiu, entendríeu, fàcilment;
8. és, fàbrica, tèxtil;
9. circumstàncies, sòcio-polítiques, permès, reducció, míssils, mitjà,
10. superpotències;
11. Té, diòptries, haurà;
12. església;
13. Hèlsinki, reunirà, comitè, olimpíades;
