Embedded Files
Els diversos textos que es processen durant qualsevol activitat quotidiana no tenen les mateixes característiques, sinó que varien notablement segons els casos. Se sap prou bé que és del tot diferent una conversa d’un parlament públic, o una carta d’un resum d’un llibre. Cada text té funcions i trets lingüístics (adequació, coherència, cohesió, ....) particulars, a més de requerir estratègies comunicatives diferents.
Els diversos textos que es processen durant qualsevol activitat quotidiana no tenen les mateixes característiques, sinó que varien notablement segons els casos. Se sap prou bé que és del tot diferent una conversa d’un parlament públic, o una carta d’un resum d’un llibre. Cada text té funcions i trets lingüístics (adequació, coherència, cohesió, ....) particulars, a més de requerir estratègies comunicatives diferents.
A l’hora de classificar els textos hi ha dos criteris:
A l’hora de classificar els textos hi ha dos criteris:
Per la forma à es considera text oral el conjunt de signes ordenats (sons) que transmeten informació i permeten la comunicació pel canal auditiu. Es considera text escrit el conjunt de signes (grafies) estructurats que transmeten els missatges pel canal visual. Altres trets que caracteritzen aquestes formes són:
Per la forma à es considera text oral el conjunt de signes ordenats (sons) que transmeten informació i permeten la comunicació pel canal auditiu. Es considera text escrit el conjunt de signes (grafies) estructurats que transmeten els missatges pel canal visual. Altres trets que caracteritzen aquestes formes són:
Pel contingut à En les pàgines que segueixen es presenta un quadre de les principals tipologies textuals, amb les seves característiques pròpies.
Pel contingut à En les pàgines que segueixen es presenta un quadre de les principals tipologies textuals, amb les seves característiques pròpies.
Ø Exercicis
Indica la tipologia textual de cadascun d’aquests textos:
1) TEXT ..............................................................
Illa de coral
1) TEXT ..............................................................
Nous analfabets
Nous analfabets
“Fa uns anys, ser culturalment correcet equivalia a no veure mai la televisió (sinònim de pèdura de temps, de manca de valors intel·ligents i de genuflexió davant d’un invent diabòlic). No mirar-la era un signe extern que, en segons quins ambients, donava un prestigi semblant al de no llegir mai les revistes del cor. Amb el creixement de la influència televisiva a tots els àmbits de la vida, però, van començar a aparèixer les primeres escletxes: alguns teòrics de la intel·lectualitat van rendir-se a l’evidència i van concedir-se el dret de mirar-la de cua d’ull (...).
“Fa uns anys, ser culturalment correcet equivalia a no veure mai la televisió (sinònim de pèdura de temps, de manca de valors intel·ligents i de genuflexió davant d’un invent diabòlic). No mirar-la era un signe extern que, en segons quins ambients, donava un prestigi semblant al de no llegir mai les revistes del cor. Amb el creixement de la influència televisiva a tots els àmbits de la vida, però, van començar a aparèixer les primeres escletxes: alguns teòrics de la intel·lectualitat van rendir-se a l’evidència i van concedir-se el dret de mirar-la de cua d’ull (...).
Un dels arguments més utilitzats per criticar la televisió és el da la baixa qualitat de la programació (com si la qualitat de la filosofia o de l’art modern fos més alta!)”
Un dels arguments més utilitzats per criticar la televisió és el da la baixa qualitat de la programació (com si la qualitat de la filosofia o de l’art modern fos més alta!)”
Sergi Pàmies
Sergi Pàmies
El País, 16/10/1997
El País, 16/10/1997
3) TEXT ..............................................................
4) TEXT ..............................................................
5) TEXT ..............................................................
“Lo Canigó és una magnòlia immensa que en un rebrot del Pirineu se bada; per abelles té fades que la. volten,
per papallones los cisnes i les àligues. Formen son càlzer escarides serres que i plateja l'hivern i l'estiu daura, grandiós veire on beu olors l'estrella,
los aires rellentor, los núvols aigua
Les boscúries de pins són sos barbissos,
los Estanyols ses goles de rosada,
i és son pistil aquell palau aurífic,
somni d’aloja que del cel devalla.”
Canigó Cant segon, Flordeneu
Jacint Verdaguer
6) TEXT ..............................................................
Previsió: ambient sec i assolellat
La depressió s'allunyarà cap a l'Alguer, on produirà ruixats i xàfecs forts. Un anticicló s'abatrà sobre el Principat i el País Valencià, on s'obriran clarianes i pujarà la temperatura. Al Pirineu encara hi haurà predomini de la nuvolositat, amb precipitacions febles i disperses. El vent bufarà del nord, amb intensitat forta a les Balears, l’Alguer i al nord del cap de Creus.
Avui, 23/11/1997
7) TEXT ..............................................................
Falcons
Falcó mostatxut, xoriguer, falcó pelegrí
· mida mitjana
· ales llargues i punxegudes
· cua llarga
· vol ràpid
Milans
Milà reial, Milà negre
· mida mitjana
· ales llargues i en angle
· cua oscada o forcada
· vol planat i flotant
·
8) TEXT ..............................................................
LA INDIVIDUALITZACIÓ ARRIBA AL PIRINEU AMB L’ELECTRICITAT
Pep Coll, l'autor de Muntanyes Maleïdes, ha publicat a Empúries la novel·la EI segle de la llum, ambientada en una imaginària Vallnegra que coincideix amb les valls del Pirineu transformades per la construcció dels pantans i l'arribada de l'electricitat. Nascut a Pessonada (Pallars Jussà) l'any 1949, ha publicat novel·les , contes i l'assaig.
- Com heu concebut la narració en primera persona? És un monòleg interior?
- No. És una escriptura parlada; Ho explica algú. EI monòleg interior seria pensament en veu alta (. .. ).
- La construcció dels grans embassaments i l'arribada de la llum és el canvi més important que es produeix al Pirineu en molts segles?
- Sí, sí, sens dubte.
- Què destrueix?
- Les formes de vida tradicional ( ... ) Fins i tot canvia la nit. La nit desapareix de la vall, perquè treballen nit i dia, quan arriba la llum als pobles.
Luís Bonada, El Temps, 05/05/1997
Page updated
Google Sites
Report abuse