13. El formant essa de plural

Els mots i adjectius acabats en e o en o, en singular masculí, i en a, el femení, fan el plural afegint s al masculí i canviant la a per es en femení.

Completa, segons el model, la sèrie següent:

Taula-I

Comentari

Els mots minso i guerxo també poden ser minse i guerx.

1. D’acord amb el model de flexió vist a la Taula-1, reescriu cada frase amb el mot que hi entre parèntesis, fent els canvis necessaris en les terminacions.

1. Un altre cop (vegada) compra’t els pantalons (faldilla) més amples i còmodes.

2. Amb els ingressos (ingrés) tan minsos, aquells obrers (gent) eren molt pobres.

3. Són persones (un home) molt cultes, els meus sogres.

4. He comprat una flassada (coixí) molt flonja.

5. Ells (ella) van ser deixebles d’aquell gran mestre.

6. Sobre aquest fet tinc unes idees (coneixement) molt vagues.

Es tracta d'un tipus de mots que presenten algunes dificultats addicionals:

-Els femenins s'han d'accentuar perquè els mots passen a ser esdrúixols, excepte quan el masculí acaba en gu o en c.

Així, vidu: vídues; aeri: aèries; però ambigu: ambigua, ambigües; oblic: obliqua, obliqües.

-Sovint es troba que molts escriuent la terminació u en dues u en lloc de fer-ho amb una sola u, com traduint el castellà uo.

Així, continu, assidu, contigu.

-També, a vegades, alguns no encerten a donar la terminació catalana i en mots on el castellà escriu eo.

Així, idoni, homogeni, corpori.

Completa, segons el model, la sèrie següent:

Taula-II

2. D’acord amb el model de flexió de la Taula-II, reescriu cada frase amb el mot que hi ha entre parèntesis, fent els canvis necessaris en les terminacions.

1. Autors (autora) contemporanis:

2. Traços (línies) continus:

3. Caràcter (personalitat) sanguini:

4. Persones (homes) ingènues.

5. Judicis (solucions) erronis:

6. Homes (dones) ventrílocs:

7. Llibre (solució) idoni:

8. Exposició (contingut) vàcua:

9. Grup (colla) homogeni:

10. Aspecte (aparença) corpori:

Cal distingir els casos de mots acabats en au, iu, ou, que fan el femení en ava, iva, ova, dels casos en eu, la majoria dels quals fan el femení en ea.

Així, flexionen com europeu, europea, europeus, europees, entre d'altres, els mots reu, ateu, hebreu.

Comentari

-Els possessius meu, teu, seu mantenen, en el femení, la u en la variant valenciana (meua, teua, seua), però canvien en v a la resta del domini lingüístic (meva, teva, seva).

-El mot "jueu" canvia en v en el femení ("jueva"), i el mot "hereu" pot fer el femení en u o en v ("hereua" o "hereva").

-El mot "natiu" fa el femení "nativa", però el sinònim "nadiu" manté la u: "nadiua".

3. Reescriu cada frase amb el mot que hi ha entre parèntesis, fent els canvis necessaris en les terminacions.

1. L’idioma (llengua) hebreu és propi del poble (gent ) jueu.

2. L’aspiració dels estats (comunitat) europeus units.

3. En Lluís (Lluïsa) era l’únic hereu.

4. El professor (professores) d’anglès és nadiu.

En català oriental no se sol pronunciar la r final, per la qual cosa alguns mots acabats en vocal tònica es confonen amb els acabats en r muda.

Cal distingir, doncs, dos casos:

-Terminació del masculí singular en r muda.

En aquest cas, la r es pronuncia en el femení, com cuiner, cuinera.

-Terminació del masculí singular en vocal tònica.

En aquest cas, apareix una n en la forma del femení, com germà, germana; genuí, genuïna.

Cal tenir en compte que els mots acabats en vocal més i tònica, cal escriure dièresi tant al femení com als plurals.

Així, flexionen com cuiner, cuinera, cuiners, cuineres, entre altres, els mots feiner, clar, forner.

En canvi, flexionen com germà, germana, germans, germanes, entre altres, els mots cosí, veí, genuí, comú.

Casos especials

-Acaben en r i no en vocal els mots pilar, senglar, senar, dur.

Per tant, aquests mots fan el plural en rs (pilars, senglars, senars, durs).

-En canvi, els mots lilà, bisturí, sofà, malgrat que acaben en vocal tònica, fan el plural en s (lilàs, bisturís, sofàs).

-El mot orfe pot fer el plural tant òrfens com orfes, però el femení du sempre n (òrfena, òrfenes).

Alguns mots, com ara home, jove, cove, que generalment fan el plural en s, tenen també la forma antiga ns, encara viva en la variant occidental del català (hòmens, jòvens, còvens).

4. Tenint en compte sobretot, els casos especials, completa els buits de les frases següents amb el mot apropiat.

1. Aquella nena va quedar ............................ des de molt petita.

2. Es tractava d’una recepta molt corrent o .......................... de fer ous ............................

3. Van sortejar, entre els caçadors, a parells o ....................................., els llocs de caça dels porcs ..............................................

4. Damunt dels ................................. de la sala d’espera del cirurgià, hi havia dins d’una vitrina una col·lecció de ..............................................antics.

5. Aquell edifici s’aguantava damunt de quatre ......................................... de ciment armat.

La flexió nominal produeix uns canvis ortogràfics estudiats a l'apartat corresponent.

Cal repassar els casos més importants:

-Si el femení acaba en un grup de consonants, el masculí s'escriu amb la mateixa lletra.

Així, segueixen el model de covard, covarda, covards, covardes, entre altres, els mots verd, president, llarg, profund, ronc, esquerp, superb.

-Si el femení és un mot esdrúixol acabat en ida, el masculí acabarà en id; si no és així, acabarà en it.

Així, segueixen el model de càlid, càlida, càlids, càlides, entre altre, els mots pàl.lid, àcid, sòlid, càndid.

En canvi, segueixen el model de humit, humida, humits, humides, entre altres, els mots buit, mut, bullit, florit.

-Els femenins acabats en goga, fuga i loga es corresponen amb els masculins acabats en gog, fug, òleg.

Així, demagog, demagoga; pròfug, pròfuga; psicòleg, psicòloga.

-Atenció amb la d final dels mots fred i fluid.

El mot fluid, com a nom, va escrit en d, però no pas com a participi del verb fluir, que va en t.

Així, El fluid elèctric, però El trànsit ha fluït molt bé, avui.

5. Reescriu cada frase amb el mot que hi ha entre parèntesis, fent els canvis necessaris en les terminacions.

1. Habitació (aire) gèlida:

2. Elecció (joc) vàlida:

3. Terrassa (terra) humida:

4. Casa (nen) polida:

5. La seva (el seu) neboda:

6. Acció (servei) ràpida:

7. Pista (indici) seguida:

8. Tarda (matí) plàcida:

6. Canvia el gènere dels mots següents:

1. arqueòloga: ....................................; psicòlegs: ..................................; anàlogues: ...................

2. sociòleg: .....................................; biòloga: .................................; zoològues: ...................

7. Omple els buits amb el mot adequat.

1. El monestir data de l’antigor: és molt ...........................................

2. Era al cor de l’hivern: feia molt de ......................................

3. Avui la circulació ha ....................................perfectament; s’observa un................. continu de cotxes.

4. En Lluís estudia pedagogia i biologia: vols ser .............................. i ..............................

5. Ella es cega d’un accident, però ell és ............................de naixement.

6. Fa molta demagògia; parla com un ......................................

7. Es tracta d’una persona ferèstega; té un caràcter molt .........................................

8. Una màquina centrifugadora es basa en un moviment....................................

14. EL FORMANT -OS DE PLURAL, VES A LA PÀGINA >>>>