Quan es parla o llegeix amb rapidesa es produeix moltes elisions de vocals, però solament es marcaran amb el signe de l'apòstrof aquelles elisions produïdes per l'article masculí i femení, la preposició "de" i els pronoms.

1. L'article determinant i personal

Davant d'un mot començat en vocal o "h" s'apostrofa l'article determinat, el, la, i l'article personal en, na, excepte l'article femení, la, quan el mot següent comença en una i o una u febles.

Així, l'all, l'hora, l'Antoni, l'Alba, n'Antoni, n'Alba, l'única, l'íntima; però la universitat, la imatge, la hi posa (la roba al calaix).

2. La preposició de

S'apostrofa la preposició de davant de mots començats per vocal o "h" excepte quan es contrau davant l'article masculí.

Així, vine d'hora, el dia d'avui, el llibre d'en Carles; però, el pa del dia.

3. Els pronoms

S'apostrofen els pronoms, entre ells i amb el verb, tenint en compte que l'apòstrof sempre ha d'anar el més a la dreta possible.

Així, me'n vaig, me n'hi vaig, me n'adono, agafa-me'l.

No s'apostrofa mai la combinació de pronoms "se us".

Així, se't veu content, se'ns veu alegres; però, se us veu feliços.

4. Casos especials

No s'apostrofen algunes paraules que podrien conduir a confusions, com ara la anormalitat, la asimetria, la ira, la una de la tarda, en contrast amb la normalitat, la simetria, la lira, l'una i l'altra.

Tampoc no s'apostrofa la i consonàntica, com ara el iot, la tintura de iode.

En canvi, si que s'ha d'apostrofar les xifres que comencen en vocal, així com el mots forans començats per s líquida.

Així: l'11 de setembre, l'smoking.

Exercicis

1. Escriu apostrofats, només quan calgui, els articles, pronoms o la preposició “de” que hi ha entre parèntesis a les frases següents

1. A (la) escola ja han muntat (el) arbre de Nadal.

2. Han publicat ja (la) història de (Na) Elisenda de Montcada.

3. (El) Eduard, (la) Anna i (la) Isabel (se) (en) aniran a (la) illa de Menorca.

4. (La) aigua (de) arròs va ver per guarir la diarrea.

5. Aquest any (el) 1 de maig cau en diumenge.

6. (Te) (en) (hi) poses massa, d’oli, a l’amanida.

7. (La) unió fa la força.

8. (De) (en) Pere, puc dir que (se) (el) veu content; però, de vosaltres, diria que (se) (us) veu amoïnats.

2. Escriu en singular les frases que hi ha en plural, i a la inversa

1. Els olis procedents de les olives:

2. Si el trobes, el llibre, compra’l:

3. Per més que ens ho diguin, no ho farem:

4. Se’t veu molt tranquil, avui:

5. Els hi donaràs, aquests llibres a en Lluís?:

3. Escriu l’article o la preposició “de”, amb apòstrof o sense, segons convingui

1. La crisi de ..... indústria tèxtil.Aquella era ..... única esperança que li quedava.

2. ...... unió dels sindicats afavoriria el conveni.

3. Digues-li que, la moto, ja .... hi tornaré de seguida que pugui.

4. La màquina no va gaire fina: .... untaré una mica .... oli.

5. Van robar ... urna de votacions.

6. .... intenció primera era bona.

7. No sé com hi ha tanta gent que suporta .... infern de la circulació.

8. Enguany, la Diada de .... 11 de setembre cau en dimarts.

9. ..... 1 de novembre, Tots Sants, anirem a Olot.

10. Hi havia molta gent coneguda a .... stand de llibres en català.

11. Avui plegaré a .... una perquè he d’assistir a unes sessions .... ioga.

Clau dels exercicis

1.

1. l’escola, l'arbre;

2. la història, n'Elisenda;

3. l'Eduard, l'Anna, la Isabel, se n'aniran, l’illa;

4. l'aigua d'arròs;

5. l'1;

6. Te n'hi;

7. La unió;

8. D'en, se'l, se us;

2.

1. L'oli procedent de 1^'oliva.

2. Si els trobeu, els llibres, compreu-los.

3. Per més que m'ho digui, no ho faré.

4. Se us veu molt tranquils avui.

5. L'hi donaràs, aquest llibre, a en Lluís?

3.

1. la indústria;

2. l’única;

3. la unió;

4. la hi tornaré;

5. la untaré, d'oli;

6. l’urna;

7. la intenció;

8. 1^'infern;

9. l'11;

10. l'l;

11. l^'stand (o "l'estand");

12. la una, de ioga;

Les preposicions de, a, per es contrauen davant l'article masculí singular o plural, i la partícula ca, davant l'article personal.

Formes resultants: del / dels; al / als; pel / pels; cal / can.

Així, "de" "el": del pare; "de" "els": dels nois; "a" "el": al poble; "a" "els": als avis; "per" "el": pel camí; "per" "els": pels camps; "ca" "el": cal metge; "ca" "en": can Genís.

Cal fer, però, dues precisions:

-Si el mot comença en vocal, aleshores no es farà contracció, sinó que s'apostrofa.

Així, "del noi", però "de l'avi"; "can Pep" o "cal Pep", però "ca l'Eduard" o "ca n'Eduard".

-Si es tracta de la preposició composta per a, sols es contrau la "a". Aleshores, en resulten les formes per al, per als.

Així, es diu: Aquest espectacle està muntat pels nens ("són els nens els qui el munten"), a diferència de quan es vol dir Aquest espectacle està muntat per als nens ("està destinat als nens").

Exercicis

4. Apostrofa o contrau, si cal, les partícules que hi entre parèntesis

1. (de) (els) nois, (a) (els) nois, (per) (el) camp, (per) ( a) (el) avi.

2. (ca) (el) metge, (ca) (en) Lluís, (ca) (en) Oriach, (ca) (la) Àngela.

3. (per) (el) altre, (a) (el) altre, (per) (a) (els) nois, (per) (a) (el) nen.

5. Escriu la forma resultant de les partícules entre parèntesis, d’acord amb les normes de contracció.

1. (ca) (en) seixanta: ............................; escriu (a) (els) oncles: ......................................;

2. regal (per) (a) (els) pares: ............................; vés a (ca) (el) barber: ...........................;

3. pis (de) (els) avis: ...................................; llibre (per) (a) (els) nens: ............................;

6. Canvia el mot entre cometes pel que hi ha entre parèntesis i reescriu cada frase, fent els canvis necessaris en els altres mots

1. Les “coses” (assumpte) de la “política” (economia).

2. Em “preocupa” (amoïna) el “col·legi” (escola).

3. Ja hauríem de “marxar” (anar-nos-en) cap a ca la “Maria” (Tomàs).

4. Anirem per la “carretera” (autopista) de la “costa” (interior).

5. Aquests “actes” (acte) estan pensats per als “adults” (infància).

Clau dels exercicis

4.

1. dels nois, als nois, pel camp, per a 1'avi;

2. cal metge, can Lluís, ca n^'Oriach, ca 1'Angela;

3. per l^'altre, a 1^'altre, per als nois, per al nen;

5.

1. can, als;

2. per als, a cal;

3. dels, per als;

6.

1. L'assumpte de l'economia.

2. M'amoïna 1'escola.

3. Ja hauríem d'anar-nos-en cap a can (o cal) Tomás.

4. Anirem per l’autopista de l'interior.

5. Aquest acte està pensat per a la infància.

Per escriure correctament el guionet, es distingiran els casos següents.

1. Els pronoms s'enllacen amb un guionet, darrere el verb o entre ells, quan no poden anar apostrofats.

Així: troba'l, però trobar-lo; veure's, però mirar-se; porta'ns, però portar-nos; dóna-me'l, però doneu-nos-el; posa-te'l, però poseu-vos-el.

2. Els mots que duen els prefixos tònics ex-,vice-, pseudo-, sots- van amb guionet.

Així: ex-rector, vice-rector, sots-secretari, pseudo-derivat.

En canvi, no duen guionet altres prefixos:

subaltern, infraroig, teleràdio, asocial, antiestètic.

3. Els mots compostos de dues paraules amb sentit propi, si la primera acaba en vocal i la segona comença en s, r o bé x, van amb guionet.

Així: para-sol, busca-raons, escura-ximeneies.

En canvi, si el primer mot és un prefix, aleshores no va guionet.

Així: autoràdio, autoservei, antixoc.

4. També van amb guionet algunes expressions repetitives.

Així, bum-bum, xino-xano, xim-xim, xup-xup, baliga-balaga.

5. Els números escrits amb lletres duen guionet en l'ordre següent:

Desena - Unitat, Unitat - Centena.

A més, entre el 20 i el 30 s'escriu una i entre guionets, com ara vint-i-cinc.

6. Generalment s'escriu guionet en els mots compostos en els quals el primer element és un cultisme acabat en o, com ara: partícules físico-químiques, problemes sòcio-polítics.

Però, en canvi: problemes sociolingüístics.

Per tant, en aquest tipus de mots, caldrà consultar el diccionari per veure si duen o no guionet.

7. Alguns mots corrents que duen guionet.

poca-vergonya, poca-solta, abans-d'ahir, adéu-siau, nord-est, sud-oest.

Clau dels exercicis

7.

1. ex-ministre, sots-tinent, vice-president, subsecretari, teleruta, infradotat, pica-soques, cara-rodó, ning-ning;

2. dóna-me-la, dóna-me'l, regala-l’hi, digues-m'ho;

3. hispano-americà, greco-romana, sòcio-polític;

8.

1. quaranta-u;

2. tres-cents dos;

3. vint-i-set;

4. dos mil u;

5. dos mil quatre-cents vint-i-vuit;

9.

1. emporta-te'l;

2. feu-nos-en;

10.

1. nord-oest;

2. vice-president;

3. poca-vergonya;

4. xip-xap;

5. autoretrats;

6. jordano-palestina;

7. abans-d'ahir, para-xocs;

8. portamonedes;

9. ex-secretari, adéu-siau;

10. subgrups

11.

1. se'n;

2. me'ls;

3. me l'ofereix;

4. se us;

5. porta-me'l;

6. se n'aniran;

7. treure-se'ls;

8. t'ho;

9. me la intentaré;

10. Te’ls has d'emportar;

11. emportar-se^'ls;

12. dóna'ns-ho;

12.

1. La intensitat;

2. poca-vergonya;

3. cagadubtes;

4. per als;

5. barba-roja;

6. abans-d^'ahir;

7. d'anar a cal barber;

8. l'interès;

9. vice-president;

10. passa'm el trencanous;

11. acosteu-me el penja-robes;

12. de l'àtic, per vint-i-cinc milions;

13. barba-ros;

14. para-sol;

15. la universitat;

Presentació de diapositives 4. Apòstrof, contracció i guionet ANEU A LA PÀGINA