22. Pronoms-1
22.1 Substitució de l'atribut
A les frases de predicat nominal construïdes amb el verbs ser, estar o semblar, l'atribut se substitueix pels pronoms següents:
-Generalment pel pronom ho, quan l'atribut no du article determinat.
Així, En Robert sembla trist: ho sembla; en Tomàs està malalt: ho està; en Guillem és metge: ho és; la Isabel és de Vic (o vigatana): ho és.
Cal notar que en el darrer exemple no es fa altra cosa que atribuir una qualitat al subjecte (la seva adscripció a una població), com qui diu La Isabel és de bona pasta: ho és. Per tant, no es tracta d'un circumstancial de procedència o de destinació, com són els casos següents: La Isabel ve de Vic: en ve; la Isabel va a Vic: hi va.
-Quan l'atribut és molt determinat, o sigui, va acompanyat d'un article definit o un demostratiu, aleshores el pronom que el substitueix és el de tercera persona, que té la mateixa forma que l'article: el, la, els, les.
Així, En Guillem és el metge d'Olot: sí que l'és; la Carme és la mestressa del restaurant: sí que l'és; Són aquests els llibres? -Sí que els són; la Núria i la Mireia són les teves cosines? -Sí que les són.
-Finalment, quan es vol donar un èmfasi especial a l'expressió, normalment es repeteix l'atribut acompanyant de la preposició de, després de substituir-lo pel pronom en. A més a més, s'hi afegeix un quantitatiu.
Així: En Lluc està malalt: sí que ho està; en Felip està molt malalt: sí que n'està molt, de malalt.
Exercicis
1. D’acord amb les normes, escriu en els punts suspensius el pronom corresponent: ho, el, la, els, les, en, apostrofant quan calgui.
1. Aquells nois, són els músics o no .... són?
2. Aquells nois són els músics que han de tocar o no .... son?
3. Estàs cansat? –Sí que .... estic; en realitat ‘estic molt i molt, de cansat!
4. Mira, aquella que ve sembla la teva germana, però em fa l’efecte que no .... ‘és pas.
5. Que .... ‘és de ximple, en Pau.
6. No creguis: en Pau no és tan beneit com sembla. En realitat no .... és pas; millor dit, no ... ‘és gens de beneit.
7. És d’Olot, oi, en Lluís? –No, no .... és. És de Girona.
8. Sembla un bolígraf molt car, però no .... és; en canvi, aquesta ploma, que no .... sembla, .... ‘és molt, de cara.
9. Ja ets soci de l’entitat? –No, encara no .... sóc.
22.2 Substitució del predicatiu
Generalment, el terme predicatiu és el que fa d'atribut en els verbs anomenats atributius quan no són "ser, estar, semblar", sinó "trobar-se, presentar-se, fer-se, tornar-se, quedar-se, anar, considerar, tractar, fer-se, dir-se, elegir, nomenar...".
També es troba el complement predicatiu en altres classes de verbs quan aquest qualifica un complement i determina el verb, com "ell sembra el blat espès", o bé "ell du el barret arrugat". En aquests casos, el predicatiu és com un circumstancial de manera, que determina el verb ("una manera de sembrar el blat", "una manera de dur el barret") i complementa el complement directe (a blat i a barret).
Pronoms que substitueixen el predicatiu:
-En la majoria dels casos, el pronom que substitueix el predicatiu es hi, com en el circumstancial de manera.
Així: Ell hi sembra el blat (d'"espès"); ell hi du el barret (d'"arrugat"); ell s'hi troba (de "malament"); ell hi va (de "brut"); hi prenen l'Antoni per "boig"); hi consideren en Domènec (com el "millor candidat").
Com en el cas de l'atribut, en l'expressió emfàtica es pot utilitzar el pronom en i repetir el predicatiu, precedit de la preposició de i acompanyat d'un quantitatiu.
Així: El gos va molt brut: hi va tant que l'haurem de banyar de seguida. És que en va molt, de brut.
-Amb els verbs dir-se, fer-se, elegir, nomenar el pronom que substitueix el predicatiu és en.
Així: Qui es diu Pol? -Jo, me'n dic; Ja t'has fet soci de l'entitat? No, però me'n faré avui mateix.
Exercicis
2. D’acord amb les normes, escriu en els buits el pronom corresponent: hi o en.
1. Han trobat la casa bruta. També .... han trobat el jardí. En realitat, tot .... ‘estava molt i molt brut!
2. Han tractat en Lluís d’estafador perquè entenien que no havia d’haver-los cobra aquell rebut. No són els primers que l’.... tracten.
3. El noi ja s’ha fet gran. Diria que se .... ‘ha fet en quatre dies.
4. La noia es trobava deprimida. De fet, feia força temps que s’.... robava.
5. Qui es diu Pau dels dos germans? –El petit se’ .... diu.
6. El vi s’ha tornat agre, No noteu que s’.... ha tornat?
7. S’havia de coure el tall sencer, i no l’ .... ben cuit.
8. El tenen per un pobre de mi. –Tens raó. Si que l’.... tenen.
9. Els nens juguen esbojarrats: .... juguen de fa massa dies.
10. En Josep té els braços molt llargs. –Tens raó: sí que els .... té.
3. D’acord amb les normes, escriu en els buits el pronom que hi correspongui: ha, en, hi, el, els, la, les.
1. Ja ets soci de l’entitat? –No, encara no .... sóc, però me’.... faré avui mateix.
2. Sembla interessant aquesta obra de teatre. –Sí que .... sembla. –Doncs, a mi me’ .... sembla molt, d’interessant!
3. L’han tractat d’impostor i ell ha negat que .... sigui; ha dit que aquells que l’ .... tracte ho fan de mala fe.
4. Aquell cotxe ha estat premiat com el millor cotxe de l’any. Jo no sé si .... ‘és o no, però cal reconèixer que és el millorque he vist mai.
5. Avui tinc el cap espès. Espero que a l’hora de l’examen no l’.... tingui.
22.3 Substitució de complement directe
Cal distingir entre els pronoms que substitueixen la primera i la segona persones, dels pronoms de tercera persona.
-Formes dels pronoms de primera i segona persones: em-me-'m- m'; et-te-'t-t'; ens-nos-'ns; us-vos.
Així, em diuen, m'arreglo, obre'm, cridar-me; et diuen, t'ajuden, posar-te, posa't; ens ajuden, ajudar-nos, ajuda'ns; us esperen, asseieu-vos.
Cal tenir en compte que les formes col.loquials reduïdes "afanyem-ze, afanyeu-ze, aneu-ze'n, anem-ze'n" cal substituir-les per les formes normals afanyem-nos, afanyeu-vos, aneu-vos-en, anem-nos-en.
-Pronoms de tercera persona
Al referir-se a la tercera persona cal fer una sèrie de distincions: si el complement és o no determinat, si és concret o neutre i, finalment, si és reflexiu o recíproc.
Per tant, els pronoms seran diferents segons aquestes distincions. Així es distingiran els següents pronoms:
1. Si el complement és determinat, o sigui, va precedit de l'article definit o d'un demostratiu, aleshores el pronom feble prendrà la mateixa forma que l'article definit: el-lo, els-los, las-les, 'l-l'-'ls.
L'ús d'aquestes diferents formes dependrà del fet que els pronoms bagin davant del verb (el-els-la-les) o al darrere (lo-los-la-les) apostrofats amb ell o amb altres pronoms ('l-l'-'ls).
Així: El llibre, el porto; aquell llibre, l'agafo; aquest llibre, porta'l; el llibre, hem de llegir-lo; els llibres, els agafo; aquells llibres, porta'ls; aquests llibres, hem de comprar-los; la cadira, la compro; aquella cadira, la tinc; aquesta cadira, acosta-la; les olles, les té.
2. Quan el complement directe és indeterminat, ja sigui perquè va sense determinador o perquè aquest és un article indeterminat, un numeral o bé un quantitatiu, aleshores el pronom és: en-ne invariable.
Així: porta un llapis: porta'n un; porta unes cadires: ara em porto; Tens llapis? -No en tinc; Tens bosses? -Sí, però no en tinc gaires.
3. Si el complement directe és neutre, o sigui, és una frase equivalent a "això" o a "allò", aleshores és substituït pel pronom: ho invariable.
Així: Diu que ara ve. Sí, sí, que ha dit "això", que ho ha dit; no sabia què volia: no ho sabia pas; no sé on anirem a parar: no ho sé pas.
4. Quan es tracta d'un reflexiu o recíproc, el pronom és: es-se-'s-s' invariable.
Així: Es renta, s'ensabona, però no sap pentinar-se; s'abracen.
Comentari
-D'acord amb la pronúncia, s'elideix la vocal dels pronoms entre ells o amb el verb i s'escriu apòstrof. Aquest ha d'anar al més a la dreta possible. Darrere el verb, si no hi va apòstrof, hi ha d'anar guionet.
Així: se'n va, no pas "s'en va"; se n'adona, no pas "se'n adona"; se me l'emportarà; emportar-se-me'l.
La combinació se us no s'apostrofa mai: se us veu la intenció.
-Atenció: "Lo dejó aquí", en castellà, si es refereix a "el" llibre, en català tenen una forma diferent cada un. En castellà, en canvi, tenen la mateixa forma.
Així: "Lo dejó aquí", en castellà, si es refereix a "el" llibre, en català serà el va deixar aquí, però si es refereix a "tot això", en català serà ho va deixar aquí.
Exercicis
4. Escriu els pronoms de complement directe de tercera persona determinats em els buits, apostrofant o posant guionets quan calgui.
1. Agafa la carpeta i posa .... dins la cartera.
2. Plega els llençols i, després, desa .... a l’armari.
3. Mira què fa el nen. Hauries de vigilar .... més.
4. Agafa el cotxe i porta .... a revisar.
5. Mira: posa aquest disc i te .... escoltes una estona. Ja em diràs que et sembla.
5. Escriu el pronom indeterminat amb la forma adequada dins els buits.
1. Vés a buscar més cadires, que encara .... faltes.
2. Cull flors i fes .... un ram.
3. De bolets, quants .... heu trobat?
4. He comprat un bon vi. Tasta .... una mica.
5. He llegit ja set pàgines de l’informe, perè encara me .... falten sis.
6. Escriu el pronom de complement directe apropiat.
1. Agafa aquest paper i llença .... a les escombraries.
2. Recull tot això escampat per terra i endreça ....
3. No sé quants vindran. No .... van pas dir.
4. Ens heu de dir la veritat. Heu de dir .... ....
5. Em deixes uns quants llibres per llegir a l’estiu? Ja te .... tornaré: deixa .... sense recança.
6. Us heu d’acostar més, si no, no sentireu res. Acosteu .... cap aquí davant.
7. Ens hem de llevar molt d’hora. Llevant .... d’hora, hi arribarem a temps.
8. El nen ja sap vestir .... sol, però la nena encara no .... sap.
7. Escriu la forma apropiada del pronom que hi ha entre parèntesis (apostrofat, amb guionet o sol).
(em) .... escoltes?; (te) Hem d’ajudar ....; (em ) Crida ....; (vos) Heu de posar .... aquest vestit; (us) Com heu de veure ....; (se us) No sé com .... ..... ha ocorregut.
22.4 Substitució del complement indirecte
S'ha de distingir les formes de primera i segona persones, de les de tercera persona.
-Pronoms de primera i segona persones i reflexius.
Els pronoms tenen la mateixa forma que els de complement directe: em, et, es; me, te, se; 'm, 't, t'; ens, us; nos, vos; -vos, 'ns.
Així: Ens regalen un llibre; regalar-nos un llibre; us demanen el cotxe; demanar-vos el cotxe; parla'ns del viatge; em dones foc?; dóna'm foc; t'escriuen una carta; endreça't el despatx; comentar-te la pel.lícula; es donen les mans.
-Pronoms de tercera persona.
Cal distingir el singular li, "a ell" o "a ella", del plural els, 'ls, -los, "a ells" o "a elles".
Així: a ell, li han donat el primer premi, i a ella, li han donat el segon; a ells, els han de lliurar el premi demà mateix; el president ha de lliurar-los el premi.
Són pronoms invariable quant el gènere, però no quant el nombre. Usualment es fa correctament el singular li, però s'equivoca al fer el plural, ja que a vegades s'utilitza "els hi" i, d'altres, "les" i "lis", en lloc de els o los.
Així, a vegades es diu "els hi" han de lliurar el premi, en lloc de "els" han de lliurar el premi; o bé, el president ha de lliurar-"lis" el premi, en lloc de ha de lliurar- "los" el premi.
Per tant, el plural masculí i femení plural, els o -los, tenen la mateixa forma, igual que passa amb el singular li.
Així: ell escriu a la mare: li escriu, ha d'escriure-li; ell escriu a les cosines: els escriu, ha d'escriure'ls, ha d'enviar-los una carta; ell escriu als cosins: els escriu, ha d'escriure'ls, ha d'enviar-los una carta.
Comentari
El verb telefonar o trucar, en el sentit de "telefonar", du complement indirecte i no pas directe.
Així: Ara li telefonaré, a ell; o ara li trucaré.
Exercicis
8. Escriu la forma de pronom de complement indirecte apropiada.
1. Dius que telefoni a la Maria? Però si ja .... he trucat!
2. Ja has escrit als pares? –No, però avui mateix .... escriure.
3. Doneu l’esmorzar als nens ben d’hora. Doneu .... l’esmorzar a les vuit.
4. Compra un joc per als nens. Sobretot, compra .... un joc.
5. Demana el cotxe a l’Anna. Te’l deixarà si .... demanes el cotxe.
6. Recull flassades per als damnificats. Recolliu .... també aliments.
7. Encarregueu el moble al fuster. Encarregueu .... el moble abans de festes.
8. Tira veces als coloms. No .... tiris massa veces de cop.
9. Vindran els teus nebots ara? A aquesta hora, haurem de donar .... dinar i potser també .... haurem de donar berenar.
10. Pregunta a aquelles noies si ho saben. Pregunta .... si saben per on s’hi va i, de passada, .... demanes l’hora que és.