21. La frase

21.1 La frase i els seus components

En una frase es distingeix el bloc del subjecte i el bloc del predicat.

-El bloc del subjecte té com a nucli l'element a qui s'atribueix l'acció expressada pel verb o bé alguna qualitat. Aquest element pot ser una persona, un animal, un objecte, etc.

-El bloc del predicat té com a nucli un verb, acompanyat o no de complements i modificadors.

Així, a les frases En Joan (,el germà de la Núria) és alt, En Joan (,que està malalt) escriu (de pressa) (una carta) (a la Laura), es veu que en Joan és el nucli del bloc del subjecte a totes dues frases, mentre que és i escriu són els nuclis del bloc del predicat de cada frase.

Tots els altres mots són complements del nucli del subjecte (el germà de la Núria i que està malalt) o bé que el predicat (el modificador de pressa i els complements una carta, a la Laura).

Comentari

A vegades, l'ordre usual de subjecte - predicat es troba invertit.

Així, a la frase Ha menjat pa amb tomàquet i pernil, en Carles.

També es pot trobar elidit el subjecte, si ja es coneix quin és el context o perquè no n'hi ha, com passa amb els verbs metereològics.

Així, a la frase Tenia molta feina, sense subjecte explícit (sobreentenent que es parla, per exemple, d'en Carles s'ha llevat molt d'hora avui); o bé a les frases neva, plou, llampega.

1. De les frases següents, subratlla’n el bloc del subjecte (S) i el bloc del predicat (P) i escriu a sota de cada un una S o una P, respectivament. A més, encercla el nucli de cada bloc.

Exemple: La (noia) que llegeix (S) (és) amiga meva (P).

1. El nen del veí sempre plora.

2. És un gran amic meu, en Pere.

3. Demà plourà.

4. El meu oncle, que és viatjant, va molt ben vestit.

5. Va nevar tota una setmana seguida.

6. Tinc un quadre impressionista a l’estudi de casa meva.

7. Sembla molt eficient la nova secretària que ha arribat.

8. Parlarà d’aquest tema el conferenciant?

21.2 Predicat nominal i predicat verbal

Es troben dues classes fonamentals de frases segons els tipus de verb que continguin.

-Frases de predicat nominal.

a) En Marc és alt: al subjecte Marc s'atribueix l'adjectiu alt i el verb "és" acompleix una simple funció d'enllaç.

b) La Núria es torna vermella: al subjecte Núria s'atribueix l'adjectiu vermella, que, en aquest cas, determina el verb de manera semblant a com ho fa un complement circumstancial de manera.

Els verbs atributius més comú són: ser, estar, semblar, trobar-se, restar, quedar-se, tornar-se, fer-se, tractar, anar...

A efectes de substitució pronominal, s'anomenarà atribut al predicat nominal de les frases a), que són les formades pels verbs ser, estar, semblar.

Així: En Pere és metge; en Lluís sembla trist; la Teresa està malalta.

A les frases b) que contenen un verb atributiu, s'anomenarà predicatiu aquest tipus de complement.

Així: En Carles es fa gran; en Salvador va brut.

Altres verbs o atributius poden funcionar com a tals i dur, per tant, un complement predicatiu referit a un altre complement i no al subjecte.

Així, a les frases Ell du el vestit nou; ell té les mans grosses, els mots nou i grosses determinen el verb i són complements predicatus i no pas determinatius dels complements verbals vestit i mans.

-Frases de predicat verbal.

Les frases construïdes amb altres tipus de verbs, és a dir, amb verbs no atributius, s'anomenen de predicat verbal, com ara la frase c)

c) En Ricard escriu una carta a la Sònia.

En aquesta frase s'observa que en Ricard fa de subjecte de l'acció expressada pel verb escriu, acció, en aquest cas, complementada per un complement directe "una carta" i un altre d'indirecte "a la Sònia". El verb, a més de funció d'enllaç, afegeix un significat propi a la frase.

2. De les frases següents, subratlla’n l’atribut, el predicatiu i el complement verbal, d’acord amb els tipus de frases (a), (b) o (c) esmentades. A més, escriu dins els parèntesis (A) si es tracta d’un atribut, (P), d’un predicatiu , o (C), d’un complement verbal.

Exemple: “En Pere està content” (A); “En Lluís s’ha fet vell” (P); “En Jordi llegeix un llibre” (C).

1. Els mobles eren de fusta noble. ( )

2. No semblava gaire interessant la pel·lícula, ( )

3. Els candidats han presentat el programa als electors. ( )

4. Es dedica a la música, en Jordi. ( )

5. En Lluís és un bon atleta. ( )

6. En Pau ha guanyat la cursa. ( )

7. La Maria s’ha quedat de pedra. ( )

8. Tots estaven molt tristos. ( )

9. El vi s’ha tornat agre. ( )

10. Li agrada la música clàssica. ( )

11. L’han tractat de boig. ( )

12. En Lluís i la Montserrat aniran a París el mes que ve. ( )

21.3 Les diverses classes de complements verbals

Cal observar a les frases següents les diverses classes de complements que poden haver-hi:

En Pere escriu una carta (a) d'un foli (b) a la Núria (c), a mà (d), al seu despatx (e), i l'envia per correu (f). Li diu que pensa molt en ella (g).

Cal fixar-se en els complements:

-(a) Complement o objecte directe (una carta).

Es tracta de l'objecte o cosa sobre la qual recau l'acció del verb i que va unida directament, sense preposició, a aquest. Per això, se li pot aplicar com a qualificatiu el participi passat del verb: la carta escrita.

-(b) Complement de nom (d'un foli).

En aquest cas, el complement de "carta" és un nom, però també podria ser, per exemple, un adjectiu (una carta llarga). Aquest tipus de complement, pot qualificar o determinar qualsevol altre complement i el mateix subjecte (en Pere, de Terrassa).

-(c) Complement o objecte indirecte (a la Núria).

L'objecte o complement indirecte és aquell que rep l'acció expressada pel verb i, si s'escau, pel complement directe (en Lluís escriu a la mare o una carta a la mare). En cap cas no es pot aplicar el participi del verb com a qualificatiu (no es diu "la Núria escrita").

Sol dur la preposició a o bé per a.

-(d), (e), (f): Complements circumstancials.

N'hi ha de moltes menes i són introduïts generalment per molt diverses preposicions i locucions prepositives.

Així, a (d) es tracta d'un complement de manera (a mà), a (e), de lloc (al despatx) i a (f), d'instrument (per correu). També es pot trobar que expressin la causa, el motiu, el mitjà, la destinació, etc.

-(g) Complement preposicional o de règim verbal.

Hi ha alguns verbs que exigeixen una preposició determinada davant del complement, per la qual cosa aquest s'anomena preposicional o de règim verbal, en lloc de complement directe.

Així: ell juga A cartes; pensa EN ella; es recorda d'això.

.N'hi ha que exigeixen la preposició s:

acostumar-se a, dedicar-se a, renunciar a, accedir a.

.N'hi ha d'altres que exigeixen la preposició en:

exercitar-se en, consistir en, afanyar-se en, tardar en.

.Finalment, n'hi ha d'altres que exigeixen la preposició de:

oblidar-se de, adonanr-se de, parlar de, riure's de, saber de.

Alguns verbs poden ser usats com a preposicionals o no, com ara el verb "pensar": Pensa això que et dic / pensa en això que et dic.

Comentari

A vegades, sobretot quan la frase no du complement directe, no se sap bé si el complement és directe o indirecte i, per tant, si cal o no posar-hi preposició.

Es pot esbrinar fàcilment a través del sistema esmentat de qualificar el complement amb el participi del verb. També es pot transformar la frase a passiva: en aquest cas, si es tracta del complement indirecte, no es vaurà cap alteració.

Així: La carta és escrita per en Pere a la Núria.

També, si la frase és en plural es pot passar-la a singular i veure si la substitució pronominal del complement es li o no. Si es li es tracta d'un complement indirecte, que haurà de dur preposició.

Així, a la frase Has vist "als" o bé "els" companys?, passada al singular (Has vist al/el company? i pronominalitzant, es veurà que és: l'has vist? i no pas "li has vist".

3. Escriu en els parèntesis que acompanyen els complements, (CD) si es tracta de complement directe o (CI) si és indirecte.

1. Dóna menjar ( ) a l’ocell ( ).

2. Pregunta al mestre ( ) què has d’estudiar ( ).

3. Va vendre el pis ( ) a un francès ( ).

4. Ha comprat torrons ( ) per a tota la família ( ).

5. Pregunta a l’Antoni ( ) on ho ha trobat ( ).

4. Fent les proves assenyalades al Comentari per saber si es tracta de complement directe o indirecte, escriu el complement amb preposició (si és indirecte) o deixa-ho en blanc.

a. Atén ..... els convidats.

b. El metge aconsella ... la mare .... que vacuni .... el nen.

c. En Lluís critica .... els seus companys.

d. Els treballadors han exigit .... l’empresa la renovació del conveni.

e. La Maria ha cridat des del balcó .... la seva mare.

5. Subratlla el complement de nom i el circumstancial i escriu en els parèntesis (CN) o (CC), en el mateix ordre en què apareguin les frases.

1. A casa seva té una col·lecció de segells. ( ) ( )

2. Porta un càntir d’aigua fresca de la font. ( ) ( )

3. Vaig visitar molt per sobre els museus de la ciutat. ( )

6. Subratlla les diverses menes de complements i escriu en els parèntesis, per ordre d’aparició, el tipus de què es tracti : (CN), complement de nom; (CD), complement directe; (CI), complement indirecte; (CC), complement circumstancial.

1. Té els diners de l’associació ben desats al calaix. ( ) ( ) ( )

2. Coneix els pobles d’aquesta comarca a la perfecció ( ) ( ) ( )

3. Han suspés a l’Àngela la prova de llengua, sense raó. ( ) ( ) ( )

7. Completa les frases següents amb el verb que correspongui d’acord amb la preposició que hi ha. Tria’ls d’entre els que apareixen a les normes.

a. El president ha ......................................... a la petició formulada.

b. En Jordi s’ha ......................................... de tornar-me el llibre.

c. Diu que no vol .........................................els seus drets legítims.

d. La feina ......................................... en la confecció d’un projecte urbanístic.

8. Subratlla els complements i escriu-ne l’abreviatura dins els parèntesis (CD; complement directe; CI, complement indirecte; CN, complement de nom; CP, complement preposicional; CC, complement circumstancial; AT, atribut; P, complement predicatiu).

1. Convida els teus companys a sopar. ( ) ( )

2. No s’adonava del mal que feia. ( ) ( )

3. En Pere s’ha fet famós. ( ) ( )

4. El conseller ens rebrà a la Conselleria. ( ) ( )

5. Aquest xicot té les cames llargues. ( ) ( )

6. He recorregut tots els carrers de la ciutat vella. ( ) ( )

7. El metge ha recomanat repòs a l’Eulàlia. ( ) ( )

8. L’Adelaida té avui el cap espès. ( ) ( )

9. El projecte sembla interessant. ( ) ( )

10. S’ha acostumat a llevar-se d’hora. ( ) ( )

PAGINA SEGÜENT: 22. PRONOMS-1 à