26. Pronoms relatius-1

26.1 El pronom feble QUE

El pronom relatiu exerceix una funció substitutiva d'un mot que ha aparegut anteriorment i, acompleix, alhora, una funció d'enllaç.

Així, les frases "el paper és de bona qualitat; en aquesta papereria tenen aquest tipus de paper" es poden enllaçar amb un pronom relatiu, que substitueix el mot "paper": El paper que tenen en aquesta papereria és de bona qualitat.

La forma de relatiu que fa les funcions, dins la frase de relatiu, de subjecte, complement directe o circumstancial de temps.

Es pronuncia, en català oriental, amb el so neutre i no ha de dur mai accent.

Les frases explicatives van entre comes i sobretot quan l'antecedent cau lluny, es pot substituir la forma que pel relatiu compost el qual, els quals, la qual, les quals.

Cal observar un exemple de cada funció:

-Com a subjecte.

El riu és pintoresc. El riu que passa per aquest poble és pintoresc.

En aquest cas, es tracta d'una frase de relatiu especificativa que no admet el relatiu compost, a diferència de la frase següent: Vam visitar aquell poble i les seves rodalies, el qual és molt pintoresc, i després vam seguir sense parar fins a casa.

-Com a complement directe.

Has fet un plànol de la casa? Ensenya-me'l: Ensenya'm el plànol que has fet de la casa.

En aquest cas, també es tracta d'una frase de relatiu especificativa. Cal observar que l'antecedent "plànol" és substituït a la segona frase pel pronom feble el (ensenya-me'l); en canvi, a la tercera frase és substituït pel relatiu que, el qual acompleix també una funció d'enllaç.

En canvi, és explicativa la frase següent: Recordo que, en el plànol de la casa d'estiueig de Mallorca, que / el qual s'ha perdut, hi havia especificat el nom de l'empresa constructora.

-Com a circumstancial de temps.

La desgràcia va passar justament aquell dia. Va ser el dia que te'n vas anar a Praga: La desgràcia va passar justament el dia que te'n vas anar a Praga.

En aquest tipus de frase no es pot canviar mai la forma de relatiu "que" per la composta. En canvi, sí que pot anar amb la preposició "en" seguida de la forma de relatiu tònica "què" o bé composta "en el qual, en la qual..."

Així: La desgràcia va passar justament aquell dia en què / en el qual te'n vas anar a Praga.

1. Enllaça mitjançant un pronom relatiu les dues frases de cada exercici i escriu dins els parèntesis (S) si el relatiu fa de subjecte , (CD) si fa de complement directe o bé (CT) si fa de circumstancial de temps.

1. En Lluís va aprovar tot el curs. Havia estudiat força: ( )

2. En Jaume ens va ensenyar les fotografies. Havia tirat les fotografies al Pirineu: ( )

3. L’home és un polític. Aquest farà un pregó de les festes d’enguany: ( )

4. Aquell dia l’Anna va tenir un accident. Va ser el dia que va ploure tant: ( )

5. El piano era una de les seves aficions. El tocava força bé: ( )

2. D’acord amb les normes, escriu en els punts suspensius la forma o les formes de relatiu possibles.

1. El riu, ........................................ travessa la vall, té uns grans salts d’aigua.

2. Això va passar aquell dia ........................................ningú no era a casa.

3. M’ensenya el dibuix, ........................................vaig trobar molt bonic.

4. Els alumnes ........................................no estudiïn difícilment aprovaran.

5. El cotxe ........................................has comprat gasta molta benzina.

6. En Pere, ........................................és molt estudiós, va aprovar el curs.

7. Va arribar el moment ........................................tothom volia deixar córrer el projecte.

8. Els plànols de la casa ........................................tenim encarregats des de fa temps, no acaben d’arribar mai.

9. Aquella companyia de teatre tan cèlebre, ........................................es va fer famosa interpretant les obres de Shakespeare, ha plegat.

10. Va ser durant aquella època ........................................es van produir les revoltes socials més importants.

26.2 Altres funcions del pronom relatiu

Quan el pronom relatiu exerceix una funció diferent de la de subjecte o complement directe, aleshores du preposició (llevat del cas esmentat del circumstancial de temps, que pot anar sense).

Així, si el relatiu fa de complement indirecte la preposició serà a o per a; si fa de complement de nom, serà de; si és preposicional, durà les preposicions de, en, a, amb, contra, sense, per, etc.

Cal tenir molt en compte la forma d'aquest relatiu. Així:

-Preposició més qui, per a persones, o preposició més què, per a coses.

Així, es poden trobar formes a qui, a què, de qui, de què, amb qui, amb què, per qui, per què, en qui, en què.

Així, l'home a qui has preguntat l'hora és estranger.

-Preposició més article més quals o quals.

En aquest cas, totes les formes anteriors poden revestir també aquesta fora composta.

Així, l'home al qual vas preguntar l'hora era estranger.

Es poden trobar les formes en què o en el qual, en els quals, en la qual, en les quals, a qui o al qual, als quals, a la qual, a les quals, etc.

En canvi, després de preposició forta o d'infinitiu o gerundi, sempre caldrà utilitzar la forma composta.

Així, Un tema sobre el qual vull parlar; unes idees en contra de les quals vull argumentar; uns problemes enfront dels quals convé mantenir-se fort; era al teatre, en sortir del qual vaig trobar en Pau; es produí un gran incendi, fugint del qual hi va haver molts ferits; etc.

Comentari

Cal observar que el circumstancial de lloc pot revestir tres formes: on / a on, en què i en el qual, en els quals, en les quals.

D'altra banda, convé tenir present que col·loquialment se sol fer tres tipus d'errades en les frases de relatiu:

-L'anomenat "relatiu col·loquial", que consisteix a utilitzar la forma "que" com a simple conjunció d'enllaç i, com a substitut, un pronom feble o d'altre tipus.

Així, es diu "he conegut la noia que li van robar la bossa", on "que" no fa de subjecte ("els lladres") ni de complement directe ("la bossa"), sinó d'enllaç. La funció substitutiva del mot "la noia", en funció de complement indirecte ("robar a la noia"), és exercida pel pronom feble "li".

El pronom relatiu adient seria, en aquest cas, a qui o a la qual.

Així: He conegut la noia a qui / a la qual van robar la bossa.

-Una altra errada és el pleonasme: la repetició del substitut mitjançant dos pronoms, en lloc d'un sol (normalment, un de feble i un de relatiu).

Així, no és correcte dir "és una pel·lícula que l'he vista molts cops", o bé "he conegut la noia a qui li van robar la bossa". En aquestes frases, hi sobra "la" (de "l'he vista") i "li". Haurien de dir doncs: És una pel·lícula que he vist molts cops i He conegut la noia a qui van robar la bossa.

-Un tercer tipus d'errada consisteix a utilitzar una forma híbrida de relatiu (mig simple i mig composta).

Així, dir "els amics amb els que surt són molt simpàtics", en lloc de els amics amb els quals / amb qui surt.

3. Canvia la forma de relatiu col·loquial que hi ha entre cometes per la forma de relatiu adient i torna a escriure cada frase.

1. El noi “que li” ha tocat la loteria és amic meu:

2. És un bosc “que s’hi” troben molts bolets:

3. Es tracta d’una persona “que hi” penso sovint:

4. És un problema “que en” sentirem parlar durant molt de temps:

5. Es tracta d’un projecte “que” tots “hi” hauríem de contribuir:

4. D’acord amb les normes, escriu bé les formes incorrectes que hi ha entre cometes (formes híbrides) de totes les maneres possibles (usualment la forma simple tònica i la forma composta).

1. Són uns temes “dels què” hauríem de parlar a fons:

2. Van arribar a una situació “en la què” no es veia cap sortida possible:

3. No es coneixen encara les causes “per les què” es va ensorrar l’edifici:

4. El tipus de vida “a la què” s’ha acostumat no li ha fet cap né:

5. A vegades els premis toquen a persones “a les qui” no fan cap falta els diners:

5. Reescriu cada frase suprimint els pleonasmes, si n’hi ha, i utilitzant una forma correcta de pronom relatiu.

1. Aniré en aquell bosc “en el que s’hi” troben tants bolets:

2. Era una situació “contra la què ”tothom “hi” lluitava:

3. Tenien un privilegis “als que hi” havien de renunciar:

4. Són uns fets “dels que” més val oblidar-se:

5. És difícil de fer-lo desistir d’aquelles coses “en les què s’hi” ha entestat:

6. He parlat amb el poeta “que li” van donar el premi:

7. Et vaig veure en aquell poble “que hi” passes l’estiu:

8. Et porto els llibres “dels que te’n” parlava ahir:

9. Els materials “amb els que” està construït no són bons:

10. Aquests són el motius “pels què” no vol col·laborar:

6. Escriu en els punts suspensius les formes de relatiu possibles.

1. És un senyor ........................................ se les dóna de savi.

2. Et deixo el llibre ........................................podràs solucionar el problema.

3. Més val que compris el cotxe ........................................et recomano ........................................ gasta molt poca benzina.

4. És aquella la casa ........................................van passar tots aquells fets.

7. Enllaça les dues frases amb un pronom relatiu.

1. És un indret molt bonic del Pirineu. Encara s’hi troben isards:

2. Fa una nova feina. No s’hi ha acostumat encara:

3. Tots els interessats ho accepten. Els he demanat l’opinió:

4. Té una col·lecció de monedes. N’està orgullós:

5. He comprat uns pantalons. Em vénen una mica balders:

6. Han vingut els nois. Havien demanat l’entrevista:

7. Va perdre les claus. Li havia deixat les claus:

8. Necessito totes aquestes eines. Sense elles no puc fer res:

9. Al vespre vam anar al cinema. Sortint-ne vam trobar en Pere:

10. És una barriada tranquil.la. Gairebé no hi passen cotxes:

PAGINA SEGÜENT: 27. PRONOMS RELATIUS-2à