2.4.1 Els signes de puntuació

Els signes de puntuació serveixen per ordenar el discurs escrit,.com ho fan les pauses, els canvis d'entonació, les exclamacions, etc., en la parla.

El punt [.]

· El punt i seguit marca el final d'una oració amb sentit complet i, a la vegada, assenyala una pausa en el discurs.

· El punt i a part separa els diversos paràgrafs d'un text. Indica que els paràgrafs expressen idees o conceptes diferents relacionats amb un mateix tema.

· El punt final indica l'acabament absolut d'un text.

Els dos punts [:]

· Introdueixen enumeracions o sèries, exemples o citacions textuals:

La coma [,]

· Separa els elements en les enumeracions quan no van units per una conjunció (i, o, ni):

· Separa un grup de mots que constitueixen una crida, una invocació (vocatius):

· Delimita fragments explicatius, incisos i aposicions, que es podrien suprimir sense que se'n res­sentís l'estructura sintàctica i el significat del text:

· Delimita expressions temporals, locatives, finals, causals, condicionals, concessives, modals, etc. En aquests casos, la coma sovint és optativa i depèn de l'estructura de la frase:

· Indica l’omissió d’un verb:

El punt i coma [;]

Indica una pausa mitjana en el text (més llarga que la de la coma i més breu que la del punt). Té un ús força variable, ja que, en comptes del punt i coma, sovint s'empra el punt, la coma o els dos punts. S'utilitza:

· En les enumeracions, quan els elements d’una sèrie contenen comes:

· En frases o fragments d'una extensió considerable, abans de les conjuncions adversatives però, tanmateix, no obstant això ... :

· Per delimitar oracions que, tot i ser sintàcticament independents, estan estretament relacionades pel sentit:

Els punts suspensius [...]

· Deixen una frase inacabada o indiquen que una enumeració està incompleta. Equivalen a l’etcètera (etc.); per això no es poden escriure els dos signes junts:

Els signes d’interrogació [?] i d’admiració [!]

L'interrogant es posa al final de les frases interrogatives, les preguntes. El signe d'admiració es posa al final de les frases imperatives i exclamatives. L'exclamació pot denotar èmfasi, indignació, dubte, sorpresa, incredulitat, etc.

El parèntesis [( )]

És un signe doble, és a dir, s'ha d'obrir [(] i s'ha de tancar [)]. Delimiten incisos i informacions com­plementàries com ara aclariments, definicions, referències, dades, etc.:

Les cometes [ “ ”]

És un signe doble perquè també s'ha d'obrir [«] i tancar [»]. Emmarquen una citació o transcripció literal:

· Destaquen paraules usades en un sentit especial, manlleus no adaptats, o expressions populars:

· Delimiten el títols de capítols de llibres, articles de diaris, etc.:

Els guions [ -]

· El guió llarg serveix per introduir els interlocutors d’un diàleg.

· El guió mitjà serveix per separar el que diuen els personatges del que explica el narrador d'un text, i per marcar incisos, com fan les. comes i els parèntesis:

· Després de qualsevol punt, cal començar la frase en majúscula.

· No s'ha de posar cap coma entre el subjecte i el verb, ni entre el verb i els complements.

· Si la frase és molt llarga i ocupa més d'una línia, podem posar-hi els signes d'interroga­ció i d'admiració al començament (¿, i). Si coincideixen amb un punt, aquest s'elimina. En canvi, la coma, el punt icoma i els dos punts es mantenen.

· Si en un fragment entre cometes cal marcar frases o paraules entre cometes, cal seguir aquest ordre: “ ‘ ‘ “

· Quan un guió mitjà marca un incís i aquest incís acaba amb un punt, el guió de tancament s'omet.

A Per saber-ne més sobre els signes de puntuació...