2.1. So de u feble i lletres que el representen

Cal fixar's-hi en el canvi de so que es produeix amb la o tònica d'un mot primitiu quan passa a sonar o feble en un mot derivat: en els parlars orientals del català passa a sonar u, però s'escriu amb la mateixa lletra.

Per això, el so de u feble pot ser representat per les lletres o o bé u, depenent del fet que provingui d'una o tònica o d'una u tònica, respectivament.

mot primitiu so mot derivat so àton lletra

fosc ó foscor u o

vora ò voreta u o

suc ú suquet u u

Així, en els parlars orientals del català -excepte el mallorquí-, tota o tònica, oberta o tancada, sona u quan passa a ocupar una posició àtona.

En canvi, els parlars occidental –i el mallorquí- mantenen el so, amb un únic canvi: la o oberta passa a sonar o tancada en posició àtona.

1. Fixa’t en els mots del quadre: els tres són vocàlics tònics passen a un sol so àton en el català oriental, anomenat so de u feble, quan l’accent es desplaça cap`el sufix de derivació.

1. Afegeix el sufix –er o bé –eta als mots tònics del quadre següent i escriu els derivats que en resulten.

Completa el quadre escrivint el so i les lletres corresponents.

2. Tenint en compte els mots primitius una “ploma”; ell “munta”; això “put” molt; ell ja no “pot” més, escriu la lletra o bé u als buits dels mots de les frases següents:

Un pl.mall per treure la pols; m.ntatge d’un aparell; aquell producte p.dia molt; ell ja no p.dia més.

2. Subratlla les “o” que sonin “u feble” de les frases següents:

1. Sembla que és una mica sord: sordeja.

2. Ja dorm: li costa d’adormir-se.

3. Allà trobareu un pont romànic petit: un pontet.

Clau dels exercicis

1.

1. ó, forner, u, o; ò, doneta, u, o; ú, duneta, u, u;

2. plomall, muntatge, pudia, podia;

2.

1. ^"sordeja";

2. ^"adormir-se^";

3. ^"trobareu", ^"romànic", ^"pontet";

Cal fixar-se que les normes a aplicar tenen en compte si el so de u feble es troba a fi de mot o bé al mig d'un mot.

1. A fi de mot

El so de u feble final s'escriu generalment o, però si el femení fa -ua o bé es tracta d'un diftong -eu, aleshores s'escriurà u.

Cal fixar-se que la o final catalana, pronunciada u feble, es correspon sovint amb una o final del castellà; en canvi, una u final en català sol coincidir amb alguns mots que acaben en -uo, -eo en castellà.

Així: carro, mico, continu, assidu, trineu, trofeu.

No s'ha d'escriure, per tant "uu" final en els casos en què un mot castellà acabi en uo.

2. Al mig d'un mot

Si el mot té una forma primitiva en que es pot trobar el so de u feble en posició tònica, s'escriurà o o bé u segons com soni en aquesta posició.

Així, de "pont" o de "punt" es tindrà "pontet" o "puntet".

En verbs, es buscarà la posició tònica a la tercera persona del present d'indicatiu.

Així, de "això put" o "ell pot" es tindrà "pudent" o"podent".

Quan no es pugui trobar una posició tònica, aleshores caldrà que es memoritzi la grafia correcta.

En aquest cas, també es podrà comparar amb el castellà, ja que hi solen haver força coincidències.

Així, "un mural" o "la moral".

Comentari

1. El plural dels mots que acaben en consonant és os.

Així: reflex, reflexos; text, textos; feliç, feliços.

2. La primera persona del present d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació presenta una variació dialectal.

Així, sona u en català central, o en nord-occidental o lleidatà, e en sud-occidental o valencià, i en rossellonès o nord-oriental i va sense terminació en balear i alguerès.

Així, de "mirar", es pot trobar les variants: "jo miro, mire, miri, mir"

Exercicis

3. Escriu en els punts una o o una u, d’acord amb les normes estudiades sobre el so de u feble a final de mot.

1. assid., superfl., zer., sur., lice., corre.

2. comportament ambig.; moviment contin,; producte innoc.

4. Escriu una o o una u als buits de les frases següents.

1. A l’esti. tanca l’Atene.

2. Les aigües d’aquest ri. són molt riques en ferr.

3. Es tracta d’un individ. Carregat de complex.s

4. Ens vam quedar perpelex.s que ell s’endugués el trofe.

5. Alguns noms finals acabats en “o” són castellanismes que cal substituir correctament. Alguns tenen una forma verbal de primera persona del present d’indicatiu correcta.

Insereix els mots següents a cada frase.

freno, fre: paro, atur; gasto, despesa; robo, robatori; tiro, tret

1. Darrerament .................................... molts diners; hauré de reduir la ..........................

2. L’ha matat d’un .......................; ..................... al blanc i no l’encerto.

3. Si no ............................. a temps, topo; he de fer revisar el ........................ de mà.

4. No ............................ de treballar; sortosament, no estic pas en ......................

5. L’acusen del ....................................; et ............................. un moment del teu temps.

6. D’acord amb la norma sobre el so de u feble en posició medial; escriu la forma tònica corresponent a cada mot de les frases següents.

Quan es tracta d’un verb, recorda que cal buscar la tercera persona del present d’indicatiu.

1. Fes una ullada al diari: .......................; fa una ollada de bledes: ......................

2. Un follet del conte: ..........................; un fullet electoral: ..........................

3. Se sentia pudor; allò pudia molt: allò ..............; ja no podia més: ell no ........................

4. S’ho ha muntat molt bé: .............................; no ha triomfat: ................................

5. Ha espolsat el drap: .................................; l’ha expulsat: ..............................

7. Quan s’afegeix un sufix al radical d’un mot amb una o tònica, aquesta passa a sonar u feble.

Afegeix als mots següents els sufixos indicats i subratlla’n el so de u feble resultant.

• 1. –ejar

fosc: ...........; espurna: .................;fluix: ...................; tros: ..............................

• 1. –ós

pols:....................; groc: .....................................; pluja: ...........................

Clau dels exercicis

3.

1. assiu., superfu., zero, suro, liceu, correu.

2. comportament ambigu; moviment continu; producte innocu.

4.

1. estiu, Ateneu;

2. riu, ferro;

3. individu, complexos;

4. perplexos, trofeu;

5.

1. gasto, despesa;

2. tret, tiro;

3. freno, fre;

4. paro, atur;

5. robatori, robo;

6.

1. ull, olla;

2. foll, full;

3. put, pot;

4. munta, triomfa;

5. espolsa, expulsa;

7.

1. fosquejar, espurnejar, fluixejar, trossejar;

2. polsós, grogós, plujós;

2.3. Excepcions i casos especials

1. Alguns cultismes no segueixen la vocal corresponent del mot popular i per això s'anomenen pseudo-derivats.

D'entre el més corrents:

bUcal, jUvenil, hUmà, mUndial, un titUlar, un cos consUlar, cUrvatura, concUrrència, dUlcificar vUlcanisme.

2. Formes verbal irregulars.

a) S'escriu o el so de u feble dels verbs sOrtir, tOssir, escOpir, cOllir, cOsir, malgrat que les formes tòniques d'aquests verbs duguin "u": "surt, tus, escup, cull, cus".

b) S'escriu u el so de u feble de les formes pUguem, pUgueu, vUlguem, vUlgueu.

Aquestes formes segueixen la u tònica del subjuntiu "ell pUgui" o "ell vUlgui" i no les de l'indicatiu "ell pOt" o "ell vOl", com en el cas de les altres formes verbals:

"pogués, volgueren, pogueres, volguessis", etc.

3. Casos especials.

Alguns cultismes que en castellà acaben en o, en català mantenen la forma llatina acabada en us o bé um.

Així: MàriUS, PiUS, focUS, porUS, fetUS...; fòrUM, decòrUM, harmòniUM...

Exercicis

8. Fixa’t en el cas dels mots anomenats pseudo-derivats: mots de significat semblant s’escriuen diferent si es tracta de cultismes.

Així, de “bOca” en deriva “bOcassa”, escrit o ja que és un derivat del mot popular evolucionat. En canvi, “bUcal” no deriva de “ bOca”, sinó que es tracta d’un cultisme.

• 1. Completa els buits de la sèrie següent escrivint o o bé u.

2. Completa els buits escrivint o o bé u.

El Cons.lat de Mar; centre j.venil; el tit.lar de la farmàcia; servei per a la j.ventut; representació cons.lar.

9. Per completar aquest exercici, has de tenir en compte les formes verbals irregulars i les divergències entre el català i els castellà.

1. Posa al davant dels verbs següents els prefixos re-, es-, des- o bé sobre-, segons convingui.

sortir.................................../ .......................................

collir................................../ .......................................

cosir ................................../ .......................................

muntar ............................../ ........................................

cobrir................................/ .......................................

1. Afegeix el sufix –ment als verbs següents.

nodrir: ..............................; sofrir: ......................................; avorrir: ......................................

cobrir: ..............................; complir: ..................................; ressorgir: ...................................

10. Completa els buits amb una o o una u.

1. No s.rt. ara, sinó que s.rtiré més tard;

2. Si p.guéssiu i v.lguéssiu, fer-ho! Quina llàstima que no p.gueu ni v.lgueu fer-ho!

3. El rèt.l deia: Prohibit d’esc.pir; m.ltat el que esc.pi;

4. Ha c.llit uns quants bolets; aquest anys se’n c.llen bastants;

5. Dubt. que p.guem c.sir bé aquest estrip.

11. Escriu la forma primitiva dels mots següents.

1. Noms.

hongarès: ..........................; triomfador: .............................; retolador: .........................;

empordanès: ..........................................; torronaire: ................................

1. Verbs.

interrOmpia: ell interrOmp; subornar: ..............................; suportar: ..........................;

turmentar: .........................................; muntar: ........................................

12. Omple els buits amb una o o bé una u.

1. Els reflex.s d’aquell foc.s enll.ernen molt;

2. Quan v.lgueu, us explic. com es rem.nta aquella m.ntanya;

3. No p.dreu s.p.rtar tans graus sota zer.;

4. Van menjar b.tifarra i emb.tits, i per postres, t.rrons;

5. El tit.lar de la càtedra tenia el tít.l de doctor des de feia temps;.

6. Que no p.gueu és una cosa, però que no v.lgueu n’és tot una altra;

7. Tenia un s.friment contin. que el t.rmentava i que se li feia ins.p.rtable;

8. La conc.rrència j.venil a l’Atene. era notable;

9. Si no ho m.nteu d’una altra manera no us en s.rtireu;

10. El capít.l que du per tít.l “El v.lcanisme d’Olot” no se’t farà gens av.rrit;

11. Els foc.s infecciós s’estén ràpidament, ja que el virus penetra per qualsevol por.s de la pell.

Clau dels exercicis

8.

1. jovent, juvenil; titolás, titular; consolat, consular; encorbar, curvilini; homenet, humanisme; concorria, concurréncia; endolcir, dulcificar;

2. Consolat, juvenil, titular, joventut, consular;

9.

1. ressortir, sobresortir; escollir, recollir; recosir, descosir o sobrecosir; remuntar, desmuntar; recobrir, descobrir;

2. nodriment, sofriment, avorriment, cobriment, compliment, ressorgiment;

10.

1. surto, sortiré;

2. poguéssiu, volguéssiu, pugueu, vulgueu;

3. rétol, escopir, multat, escupi;

4. collit, cullen;

5. dubto, puguem, cosir;

11.

1. Hongria, ell triomfa, el rètol, l’Empordà, el torró;

2. ell suborna, ell suporta, ell turmenta, ell munta;

12.

1. reflexos, focus, enlluernen;

2. vulgueu, explico, remunta, muntanya;

3. podreu, suportar, zero;

4. botifarra, embotits, torrons;

5. titular, títol;

6. pugueu, vulgueu;

7. sofriment, continu, turmentava, insuportable;

8. concurréncia, juvenil, ateneu;

9. munteu, sortireu;

10. capítol, títol, vulcanisme, avorrit;

11. focus, porus;

Presentació de diapositives 2. U feble ANEU A LA PÀGINA