40. Adverbis

40.1 Els adverbis "gens", "enlloc", "mai" i els pronoms "ningú", "res", "cap"

- En les frases negatives, els adverbis gens, enlloc, mai van acompanyats, en la llengua formal, de l'adverbi no.

Així, en sentit negatiu, es dirà: No véns mai = mai no véns; no la veig enlloc = enlloc no la veig; no m'agradat gens = gens no m'ha agradat; no trobo ningú = ningú no trobo; no vull res = res no em ve de gust; no trobo cap llumí = cap llumí no queda a la capsa.

- En les frases interrogatives o condicionals, aquests adverbis (gens, enlloc, mai) tenen un sentit positiu, semblantment als pronoms ningú, res, cap.

Així, en sentit positiu, es pot utilitzar un mot "negatiu" o el corresponent "positiu": Si mai véns, avisa'm = si alguna vegada véns...; t'has trobat mai amb això? = t'has trobat alguna vegada...; vols res per esmorzar? = vols alguna cosa...; si tens res a dir = si tens alguna cosa...; tens cap llanterna = si tens alguna...; Has vist enlloc la llanterna? = Has vist en algun lloc...; Ha vingut ningú mentre era fora? = Ha vingut algú..., etc.

1. Escriu en els punts suspensius els adverbis o pronoms estudiats, acompanyats de l’adverbi no quan tingui un sentit negatiu.

1. Si trobeu ............................ d’anormal en el comportament del nen, aviseu-me.

2. Has estat ............................al Liceu. –No, ............................hi he estat.

3. Et queda ............................per dinar?

4. Ha en Pere, ............................l’espanta.

5. Has vist ............................per aquí? –No, de moment, ............................s’ha acostat per aquí, encara.

6. Si teniu ............................ dubte, digueu-m’ho de seguida.

40.2 L'ús de "gens" i de "res", "gaire", "no gaire", "molt", "massa"

Per interferència amb el castellà, sovint s'observen errades en l'ús d'aquest mots.

gens, res L'adverbi gens i el pronom res.

Gens és un adverbi de negació, que reforça el sentit negatiu d'una frase, per la qual cosa es pot suprimir sense que aquella perdi sentit (solament es perdrà èmfasi).

Res és un pronom indefinit, per la qual cosa no es pot suprimir d'una frase sense canviar-ne el sentit.

Així, a la frase La pel·lícula no m'ha agradat, amb èmfasi es pot dir La pel·lícula no m'ha agradat gens. En canvi, De la pel·lícula, res no m'ha agradat / no m'ha agradat res: ni l'argument, ni els actors, ni el color..., es vol dir que "cap cosa no m'ha agradat, de la pel·lícula".

gaire, no gaire, molt, massa Quantitatius de grau.

Els mots "molt" i "massa" tenen en català un sentit propi, a diferència del castellà. O sigui, signifiquen "en gran manera, en excés".

Per tant, sobretot en frases interrogatives i negatives, cal usar gaire i no gaire si el sentit que es vol donar és el de "poc" o "una mica". A més, quan no se sap "en quina quantitat" es valora una cosa, sobretot en frases interrogatives, s'ha d'usar igualment gaire.

Així: T'ha agradat gaire la pel·lícula? -No, no gaire ( = m'ha agradat poc); Ten gaire fred? -No, no en tinc gaire / Sí, en tinc molt o força o massa.

En canvi, el sentit propi de "molt" o "massa" es pot trobar en frases com ara: T'ha agradat molt oi, la pel·lícula? -Sí, molt o massa (o bé: "No, no gaire o gens"); No teniu massa aire, amb les finestres del cotxe obertes de bat a bat? -Sí, en tenim massa o molt o força (o bé: "No, no gaire").

Normalment, però, el sentit de la pregunta o de la frase negativa és el de "gaire / no gaire" (i no pas "no molt / no massa", com es diu en castellà).

2. D’acord amb les normes exposades, completa les frases següents amb el mots gens, res, gaire – no gaire, molt, massa.

1. En tens per ............................estona, per acabar? –No, ............................ De seguida acabaré.

2. T’ha agradat aquesta fruita exòtica? –No, en absolut. No m’ha agradat ............................

3. Com que veig que tens ............................feina, me’n vaig per deixar-te treballar.

4. Els arguments eren ............................convincents. Realment, l’home no m’ha convençut en ............................

5. 5. Fa ............................ calor aquí, amb la calefacció tan alta. No en teniu ............................ vosaltres, també?

40.3 L'ús de la partícula "pas"

La partícula pas generalment té la funció de reforçar l'adverbi de negació no, sobretot en el tipus de frases següents:

- Frases que indiquen una prohibició.

Així, No ho fessis pas, això!; No ho toquis pas!

- Frases negatives que neguen una "suposició" implícita o explícita.

Així, Tasta-ho una mica, que ja veig que te'n deleixes. -Doncs, estàs molt equivocada. No en vull pas; Suposo que totes hi estem d'acord, oi? -No pas jo!.

- Frases comparatives: en un dels dos termes de la comparació.

Així: En sap molt més la Cèlia, d'informàtica que no pas la Cristina.

- En frases que indiquen probabilitat o dubte.

Així, No tindràs pas foc?; No tindràs pas gana, ja?

3. Completa els buits a les frases següents amb la partícula pas.

1. La Núria ha tret bones notes en totes les assignatures, oi? –No .......... en matemàtiques.

2. N’estàs convençut de fer aquest viatge, ja? –No ..........del tot, encara.

3. No anéssiu ..........a la platja, aquest cap de setmana, que farà tramuntana.

4. No tindreu ..........cap llibre que parli d’aquest tipus d’animals?

4. Completa els buits de les frases següents amb una adverbi o un pronom dels que hi ha a les normes i, quan calgui, la partícula pas. Afegeix l’adverbi no quan faci falta.

1. Que hi ha ....................... per menjar, a la nevera? –No, no hi ha ........................

2. ........................del que hi ha per sopar no em ve ........................de gust.

3. Tothom estava d’acord amb la proposta. - ........................jo!

4. Tens ........................feina actualment? –I tant! ........................ n’havia tinguda tanta com ara!

5. En aquests moments tinc més set que ........................gana.

6. Si teniu ........................ problema amb el menjar, comuniqueu-ho a l’agència, que us el resoldran.

7. No tindràs ........................ por, ara? –No, no en tinc ........................de por. A mi ........................ m’espanta.

8. No et deixis ........................ enredar. –No pateixis. Ningú ........................m’enredarà.

40.4 Altres adverbis

Convé tenir en compte els casos següents:

- Quan s'ajunten dos adverbis acabats en -ment, en català és més aconsellable no suprimir cap terminació.

Així: Aquella professora s'explica clarament i pausadamet.

En cas de suprimir un "-ment" -fórmula molt literària-, se suprimeix el segon adverbi, a l'inrevés que el castellà.

Així: Parlava clarament i pausada.

- Cal emprar correctament les expressions adverbials següents:

.Si fa no fa, aproximadament, i no pas "com"-

Així: Hi havia si fa no fa unes 20 persones (no "com " unes 20 persones).

.A poc a poc, amb una "a" inicial.

Així, Caminaven molt a poc a poc.

.Sols, només o solament i no "solsament".

Així, Tenien tan sols / sols / només / solament un crostó de pa.

-Gairebé o quasi i no "quasibé" (col·loquial).

Així, Hi havia gairebé / quasi 60 persones.

- Pertot o pertot arreu, enlloc, alhora, sobretot, gairebé, escrits junts quan són adverbis.

Així, cal observar les formes adverbials de les frases següents: Hi havia deixalles pertot / pertot arreu; enlloc no trobareu un millor restaurant que aquest; fem-ho totes alhora; sobretot, no hi falteu; gairebé no hi havia ningú.

En canvi, cal fixar-se en el significat diferent d'aquests mots escrits per separat: Per tot el que us he dit és important fer-ho; aquests bolets es troba en llocs molt amagats; ens veurem a l'hora de dinar; sobre tot el que us he dit, opineu-hi; no em trobo gaire bé.

* Cal observar les formes catalanes de les expressions següents.

- Inclusivament, amb escreix, i escaig.

Així: Hi ha temps fins el dia 30, inclusivament; li va retornar amb escreix els favors que li havia fet; allò valia unes tres-centes i escaig / poc més de tres-centes.

- Els dies de la setmana i la forma de matí.

Quan s'utilitzen els dies de la setmana com a adverbis s'ha d'escriure sense article. Quan s'escriu l'article singular es fa referència a una regularitat, a una freqüència.

Així: Ens veurem demà = dilluns; les eleccions són diumenge; les classes són el dimarts i el dijous = cada dimarts i cada dijous.

D'altra banda, la forma "de matí" s'escriu així, separat, i equival a dir "d'hora del matí" o bé "que pertany al matí". En canvi, el període del dia és el matí i no "el dematí".

Així: Hi anirem de matí / de bon matí; aquest any té les classes de matí i no de tarda; ens veurem demà al matí.